|
||||||
JOCS D’INTERIOR (per a nens de 8 a 11 anys)
A continuació descriuré tot un grapat de jocs
d’interior, adequats per a dies de pluja o fred. Com que pràcticament no
necessiten material (o molt poc), els podeu fer durant un cau en què no tingueu
res preparat. Podeu triar aquells jocs que més els vinguin de gust als nens.
MONEDA QUE
CORRE
(joc de passar objectes): Es fa una rotllana. Tots els nens col·loquen les dues
mans amb els palmells cap amunt a l’alçada del pit. A un de cada 5 o 6 nens se
li dóna una moneda que col·locarà a la mà dreta. El joc consisteix a passar la
moneda, sense agafar-la, a la mà dreta del veí de l’esquerra el més ràpidament
possible. Les monedes van passant de mà en mà. Si a algú li cau, la cull
ràpidament i torna a passar-la. A la indicació de canvi, la moneda es comença a
passar amb l’esquerra i també canvia el sentit: ara la moneda anirà cap a la
dreta. La paraula canvi pot aparèixer els cops que es vulgui i sempre suposarà
canvi de mà i de sentit.
MATERIAL: monedes (si no en teniu, ho
podeu fer amb pedres petites, o amb botons grans...)
LA RATA I EL
GAT (joc
de passar objectes): Es fa una rotllana. A un nen se li dóna una pilota gran
que farà de gat. A un altre nen cinc posicions més a la dreta se li dóna la pilota
petita que farà de rata. A un crit, el gat (la pilota gran) passant de mà en mà
ha d’intentar agafar la rata (la pilota petita) que també anirà circulant.
MATERIAL: una pilota gran i una pilota
petita (o si no teniu pilotes, ho podeu fer amb pedres, sabates o qualsevol
altre objecte)
QUI ÉS
L’ASSASSÍ?
(joc de memòria): Un nen interpreta el paper de policia. Cada nen disposa d’un
objecte qualsevol, personal o de l’entorn, i l’ensenya al policia. Aquest se’n
va i mentrestant un dels nens és assassinat. L’assassí deixa el seu objecte
damunt del mort, el policia torna i per l’objecte que hi ha sobre la víctima ha
de saber qui és l’assassí.
MATERIAL: (objectes personals o de
l’entorn)
EL DETECTIU (joc de memòria): Es juga
amb pocs nens (màxim 10). Un nen, el detectiu, observa com van vestits els seus
companys i se’n va. Tot seguit, els que resten es canvien alguna peça de roba.
En tornar el nen que és fora, ha d’endevinar qui i què s’han canviat.
EL
PERSONATGE
(joc d’endevinar): Un nen surt del grup; d’entre els
que resten se n’escull un altre que serà el personatge. En tornar qui ha
sortit, aquest, fent preguntes –no poden ser directes, sinó que s’han de
referir a les característiques del personatge (és ros, moreno, noi, noia, porta
ulleres...)– a les quals només poden contestar "sí" o "no",
ha d’endevinar quin nen és el personatge.
Variants:
-en lloc d’una persona pot escollir-se
un animal, un ofici...
-el personatge també pot ser qualsevol persona viva
o morta, suficientment coneguda
ASSEURE’S
DAMUNT
(reconèixer amb l’oïda): Es fa una rotllana amb tots els nens asseguts en
cadires. Un nen amb els ulls tapats s’asseu sobre els genolls d’un altre i li
diu que imiti la veu d’un animal. Pel soroll que fa ha d’intentar endevinar de
quin nen es tracta. Pot fer tres intents canviant d’animal; si no aconsegueix
endevinar-ho s’asseu damunt d’una altra persona. Si ho endevina, el que ha
imitat l’animal el substitueix (en tornar a iniciar el joc, tots els nens s’han
de canviar de lloc).
Variants:
- Es pot fer també amb altres sorolls: vehicles,
instruments musicals...
- El nen amb els ulls tapats es posa al mig de la
rotllana, tira una pilota i qui l’agafa fa les veus
- El nen amb els ulls tapats no seu sinó que toca el
cap d’un company i aquest li contesta “miau”
MATERIAL: un mocador per tapar els ulls,
cadires
TREURE’S LES SABATES (reconèixer amb el
tacte): Ha de ser un grup no gaire nombrós de nens en una habitació no gaire
gran. Tots ells es treuen les sabates. Fet això es tapen els ulls (o bé tanquem
el llum de l’habitació) i els caps remenen les sabates. A continuació cada nen
ha de trobar les seves i posar-se-les. S’ha de tenir en compte que el joc no
funcionarà bé si la majoria de nens porten un calçat molt semblant.
MATERIAL: fulards per tapar-se els ulls (o
bé podeu tancar el llum de l’habitació)
HE COMPRAT
UNA GALLINA
(joc de seguir rituals): Tots els nens asseguts en rotllana. S’estableix un
diàleg entre el cap i el nen de la seva dreta:
- He comprat
una gallina
- Que pon?
- Sí que pon
El nen torna a iniciar el mateix diàleg amb el
company que té a la seva dreta:
- He comprat
una gallina
- Que pon?
En aquest moment el nen no contesta, sinó que es
gira a l’esquerra i pregunta al cap “que
pon?” i aquest li respon “sí que pon”,
i aleshores el nen es torna a girar a la dreta i respon al seu company: “sí que pon”.
El joc continua sempre igual: qui ha fet la pregunta
informa al seu company del costat que ha comprat una gallina, i la pregunta de “que pon?” la va passant fins al cap que
la contestarà. La resposta també passarà de nen en nen fins a l’interessat (el
joc, doncs, consistirà a passar nen per nen preguntes i respostes: he comprat una gallina, que pon?, que pon?,
que pon?... sí que pon, sí que pon, sí que pon...). Les preguntes i respostes
han de fer-se amb rapidesa.
PAU-PERE (joc de seguir rituals): Es juga amb un grup poc
nombrós (màxim 15 nens). Ens posem tots drets en rotllana. Tots els nens es
numeren correlativament començant per l’1, menys dos que seran en Pere i en
Pau. En Pau comença dient: Pau-Pere, en Pere contesta dient primer el seu nom i després
qualsevol número dels que tinguin els nens. El nen anomenat ha de respondre amb
el seu número primer i dir-ne un altre després (o també por dir Pere, o Pau).
Tot això s’ha de fer seguint un ritme marcat amb les mans: amb una mà piquem el
genoll dret, amb l’altra mà el genoll esquerre, després ens toquem l’espatlla
dreta mentre diem el nostre número, i ens toquem l’espatlla esquerra quan diem
el número de l’altre nen. El nen anomenat ha de seguir també el mateix esquema.
Qui perd el ritme, diu el número propi malament, o diu un número que no
existeix, s’assenta al terra, però continua jugant. Guanya l’últim nen que
queda dret (o també es pot tallar el joc abans si veieu que dura molt).
AQUEST ÉS EL
MEU NAS
(joc de seguir indicacions): Aquest joc potencia la coordinació de moviments en
haver de contradir el que es fa amb el que es diu. Es fa una rotllana amb els
nens drets. Un nen dirigint-se al seu company del costat diu: aquest és el meu nas i ha
d’assenyalar-se qualsevol altra part del seu cos, per exemple, el peu. El
company continua, dient a un altre, aquest
és el meu peu tot assenyalant un altre part. Seguint l’ordre de la rotllana
cada nen ha de dir la part del cos que s’ha tocat el company anterior i
assenyalar-se un altra. Tots els nens han de mantenir la postura en la qual han
parlat.
EXPLICAR
AVENTURES
(joc de seguir indicacions): Els nens s’asseuen tots en rotllana, menys un que
ho farà al marge i d’esquena. Un nen s’aixeca i comença a explicar una història
inventada mentre va caminant pel voltant de la rotllana. A un senyal del nen
que està fora, la història ha de continuar-la el nen que es trobi més a prop
del que l’estava explicant.
EL CORRENT (joc de passar
missatges): Tots els nens, agafats de les mans, formen una rotllana menys un
que es col·loca en el centre. Un dels nens del cercle diu: passo un missatge a... (nom d’un nen). El missatge consisteix en un
petit impuls donat a la mà (prémer-la lleugerament). Els nens es van passant de
mà en mà el missatge de la manera més dissimulada possible fins que aquest
arriba al destinatari. Quan arriba a aquest, es diu: rebut. Si el nen del mig veu algú passant el missatge pren el seu
lloc i el que ha estat descobert passa a ocupar el centre de la rotllana.
ELS
DISBARATS
(joc de passar missatges): Es posen els nens en rotllana. El primer fa una
pregunta sobre qualsevol cosa al segon. Aquest li contesta i pregunta una altra
cosa al tercer. El tercer nen respon, i pregunta sobre un altre tema al quart.
I així fins que la pregunta arriba al que ha començat. En aquest moment
comencen a confeccionar-se els disbarats. Per a
fer-ho, cada noi diu la pregunta que li ha fet el company de l’esquerra i la
resposta que ha rebut (a la seva pròpia pregunta) del company de la dreta: aquest m’ha preguntat que... (la
pregunta que li han fet des de l’esquerra), i
aquest m’ha contestat que... (la resposta que li ha donat el company de la
dreta).
POBRE GATET (joc per controlar les
emocions): Els nens s’asseuen en rotllana, excepte un que es posa al mig. El
nen del mig se’n va cap a un altre i tot fent de gat, agenollat davant seu, li
diu: miau,
intentant que el company rigui. Aquest seriós, sense riure gens, ha de
contestar acaronant-li el cap: pobre
gatet. El procés es repeteix tres cops. Si en aquest temps el que contesta
no ha rigut, el que fa de gat va a buscar un altre nen. Si, pel contrari, riu,
aquest nen passa a fer de gat.
L’OFICI (joc d’agilitat mental):
Es forma un cercle. Un nen, tot dient un ofici, tira una pilota a un company.
Aquest, ràpidament ha de dir un instrument que s’utilitzi en aquella professió.
Tot seguit diu un altre ofici i tira la pilota a un altre nen que farà el
mateix.
MATERIAL: una pilota (o si no en teniu,
podeu fer una bola de paper)
UN, DOS,
PUM! (joc
d’agilitat mental): S’asseuen els nens en rotllana. El joc consisteix a dir
cada nen un número començant per l’1 fins al 100, però quan toqui el torn a un
número prefixat anteriorment, es substitueix aquest per pum. Per decidir quan s’ha de dir pum, abans de començar el joc cap posar-se tots d’acord en quina
serà la cadència: cada tres números, cada cinc... Per exemple, si fos cada
tres: un, dos, pum, quatre, cinc, pum,
set... El nen que s’equivoca paga penyora.
Variant:
- Es pot complicar el joc fent cada 3 i 2 números, o
cada 5 i 3... Per exemple, si fos cada 3 i 2: un, dos, pum, quatre, pum, sis, set, pum...
LES PARAULES (joc d’agilitat mental):
Un cap diu una lletra. Els nens, per torn, han de dir paraules que comencin amb
aquesta lletra. S’ha de fer amb rapidesa.
Variants:
-Podem posar la limitació que siguin coses que
puguis trobar en un lloc concret (a la muntanya, a la piscina, a l’escola...
etc.)
