|
||||||
Tècnicament,
aquest problema es denomina “trastorn per dèficit d’atenció amb
hiperactivitat”. És un dels problemes que més trasbalsa als pares i als
mestres. Sol ser més freqüent en nens que en nenes.
Tot i que a la
majoria de casos apareix abans dels quatre anys, normalment no es detecta fins
al inici de l’escolaritat.
El fracàs escolar
és una de les conseqüències o problemes en què sol derivar.
Però no us
precipiteu en el diagnòstic; últimament està de moda anomenar hiperactiu a qualsevol nen que
senzillament és mogut.
Els símptomes més
clars són:
·
Moviments
freqüents de mans i peus, que denoten inquietud
·
Dificultats
per estar-se assegut i per esperar el seu torn
·
Dificultat
per mantenir l’atenció a les activitats
·
Es
distreu amb facilitat davant qualsevol estímul
·
Respon
amb precipitació, sol parlar en excés, interromp activitats dels altres, no
escolta el que se li diu
·
Mostra
dificultat en seguir les instruccions que se li donen (però no perquè no les
entengui ni perquè no vulgui fer-ho)
·
Canvia
amb facilitat i freqüència d’activitat, sense acabar-ne cap
·
Sol
perdre les eines necessàries per fer les feines
·
Acostuma
a fer activitats físiques perilloses
·
Fa
els tallers i manualitats de qualsevol manera i deixa les coses inacabades, ja
que treballa de forma impulsiva i desorganitzada.
No es coneixen
amb exactitud les causes que el motiven.
Hi ha medicació
per tractar-la, però suposa només una ajuda temporal.
Per solucionar el
problema caldrà l’ajuda d’un psicòleg. Els pares i els mestres hauran d’ésser
assessorats sobre com afrontar el problema, ja que cal una feina conjunta per
obtenir bons resultats.