Problemes freqüents amb nens i adolescents.

Nens que menteixen, nens que roben, nens agressius,... són els anomenats trastorns infantils del comportament. Es tracta de “conductes antisocials”, en les que no es respecten ni els drets dels altres ni les normes socials.

Són conductes que apareixen durant el desenvolupament normal d’un nen, però cal considerar-les un problema en el moment en què persisteixen en el temps més enllà del que seria d’esperar o en un grau d’intensitat elevat.

EL NEN QUE DIU MENTIDES

El nen acostuma a dir mentides com a resultat d’un sentiment de frustració.

Fins als 4 anys, el nen intenta complaure als pares; és per això que si ha fet alguna cosa que sap que no agradarà, no ho explicarà.

Però és cap als 6-7 anys quan el nen ja té consciència d’haver dit una mentida, i se sent malament per això, encara que no l’hagin descobert.

Raons per les quals un nen pot mentir:

per imitar als adults: el nen se n’adona de què els adults diuen mentides quan els interessa.
per complaure a algú.
per no fer-li mal,... Per al nen això s’anirà convertint en una cosa natural, que creu que pot utilitzar a la seva conveniència, tal i com ha observat fer als altres.
per predisposició a la seva personalitat. Trobarem reaccions diferents segons el caràcter del nen. Si es tímid o si té moltes pors, el que farà serà negar les coses. El nen exaltat, les exagerarà. Un i altre cas es tractaran de manera diferent:

Al nen tímid se l’estimularà més, es parlarà amb ell perquè, al “conèixer” aquestes coses que li fan tanta por, se senti amb més domini sobre les mateixes.
Al nen exaltat se l’intentarà relaxar mitjançant exercicis o esports; i prestarem atenció a les seves fantasies, fent-li veure que només són això o que el món real no és ben bé així.

per cridar l’atenció, perquè se sent poc atès: la mentida més freqüent en aquests casos sol ser inventar-se algun mal. En aquest cas intentarem donar al nen l’afecte que reclama i dedicar-li més temps.
per evitar un càstig: la majoria de les mentides vénen produïdes per aquesta por. Sol correspondre a uns pares massa rígids, i a un nen amb por de perdre l’amor dels adults.
per vanitat o "xuleria": generalment es produeix perquè el nen vol agradar als altres, sabent quant valoren aquests les aparences.
per no tenir la capacitat de distingir entre la realitat i la imaginació: aquest cas precisa d’ajuda psicològica. Aquests nens no són conscients de què el que diuen és mentida.

D’acord amb l’edat del nen, és convenient educar-lo sobre l’honestedat, i ensenyar-li a distingir el real del imaginari.

Felicitarem sempre el nen per haver-nos explicat la veritat, i si ha dit mentides, abans de renyar-lo cal saber els motius que l’han empès a mentir.