|
||||||
Problemes freqüents entre els
Caps.
TENSIONS i MAL AMBIENT DINS
L’EQUIP DE CAPS
A. Claus per mantenir un bon
ambient dins l’equip: companyonia, respecte i diàleg
COMPAYONIA (“Compañerismo”):
- Viure la companyonia significa:
- Sentir-se part del grup
- Tenir consciència de què som un
equip, i que hem d’actuar amb esperit de cooperació
- Oblidar el jo per passar al
nosaltres
- Ampliar els horitzons i els límits
personals
- Pensar en els altres
- Obrir pàgina a l’amistat
- Cal aconseguir un ambient distés on
tothom s’hi pugui trobar a gust.
- Desitgeu sempre el bé als companys,
interesseu-vos per ells i demostreu-los la vostra estima.
- Descobriu les virtuts dels altres,
fixeu-vos en les seves coses bones i gaudiu amb les qualitats i habilitats
que us poden oferir.
- En la relació amb els companys és
necessari saber veure i apreciar les seves qualitats, per a potenciar-les,
i acceptar també els seus defectes.
- Cal preguntar-se
cada dia: què puc aportar jo a l’equip? Tots tenim alguna cosa que pot ser
útil als altres.
- Hem d’estar disposats sempre a
arremangar-nos i posar-nos a treballar. Repenjar-se en els altres, “escaquejar-se” de la feina, només servirà per girar-nos
als companys en contra nostra.
RESPECTE:
- Ningú no és perfecte, però tothom té
dret a ser tractat amb respecte.
- Sota cap circumstància desautoritzis
al teu company/a davant dels nens; és humiliant. Cal saber-se
mossegar la llengua. Si un dels monitors fa una cosa amb la que un altre
no està d’acord, cal deixar que faci i comentar-ho més tard en privat.
Tampoc aixequis un càstig imposat per un altre. Si tens dubtes, abans
d’actuar consulta al teu company/a.
- El pitjor exemple que podem donar als
nens són les baralles entre adults. Això descol·loca molt als nens, que no
saben què fer ni com comportar-se.
- Impliqueu-vos per igual. Tothom sap
fer bé alguna cosa; valoreu positivament les iniciatives de cadascú.
- Delega les feines; no intentis fer-ho
tu tot sol; el nostre objectiu no és ser perfectes sinó recolzar-nos
mútuament per arribar a tot sense problemes.
- Eviteu repartir-vos els papers (“jo
sóc el bo i tu la dolenta”; “tu t’encarregues de la feina i jo dels
jocs”). Compartiu les responsabilitats. Tothom ha de tenir l’oportunitat
de gaudir dels nens, i tots hem de col·laborar amb les tasques.
- Sigueu positius. Fugiu dels atacs
personals, la ironia, el passotisme o les actituds defensives. Cooperar i
treballar en equip us donarà els millors resultats.
DIÀLEG:
- És molt important que els adults que
tenim cura dels nens estiguem d’acord entre nosaltres.
- Poseu-vos d’acord sobre l’estil
educatiu:
- El nivell de responsabilitat que
demanarem als nens
- El tipus de límits que imposarem
- La forma com farem valdre les normes
(càstigs i premis)
- Les normes de convivència
- Els valors que volem transmetre
- Els objectius a assolir i les
estratègies que seguirem per fer-ho
- Si teniu opinions molt diferents, cal
dialogar i cedir. Busqueu els punts d’acord; no imposeu la vostra
voluntat. No hi ha una sola manera de fer les coses.
- Els caps que teniu experiència heu de
tenir en compte als caps nous: fer-los cas, motivar-los perquè aportin
idees noves, i transmetre’ls la vostra experiència, perquè el dia de demà
puguin prendre el relleu.
- Abans de començar el curs, els caps
us hauríeu de reunir i parlar de la disponibilitat i les expectatives de
cadascú de vosaltres, per així deixar les coses clares ja d’entrada.
- Estudieu o treballeu?
- De quant temps lliure disposeu?
- Creieu que tindreu vacances a
l’estiu per anar de campaments?
- Caldrà demanar reforços externs en
època d’exàmens?
- Teniu altres responsabilitats en
d’altres entitats?
- Teniu compromisos familiars o de
parella?
- Que creieu que podeu oferir al cau?
- Que n’espereu obtenir?
- Esteu interessats en fer alguna
formació o curs per a monitors?
- Com us agradaria que fos la relació
entre vosaltres els caps?
- Cada cap hauria de tenir el telèfon,
mòbil i e-mail de tots els membres de l’equip.
- Els caps us hauríeu de reunir un cop
per setmana per preparar les activitats i debatre els temes que afecten a
la Unitat. Busqueu un dia que vagi bé a tothom. És ideal si podeu
concretar un dia fix de reunió, així tothom el té reservat i no agafa
altres compromisos, ni tampoc cal estar discutint cada setmana per saber
quan es torna a quedar.
- No espereu a l’últim dia per preparar
el que fareu aquest dissabte, sinó que us heu de programar els caus amb
molta antelació; d’aquesta manera treballareu molt més còmodes i relaxats.
No cal que tota la feina es faci durant la reunió setmanal: hi ha moltes
tasques que us podeu repartir i fer-les cadascú a casa amb tranquil·litat.
- Si a la reunió setmanal ha faltat un
cap, cal trucar-lo i informar-lo de les decisions que s’han pres. Si un
dia ets tu qui ha faltat a la reunió, no t’esperis a que truquin: truca tu
als altres caps i interessa’t per saber el que s’ha dit.
- En acabar el cau setmanal és bo que
disposem d’uns minuts per parlar entre nosaltres, reflexionar sobre com
van les coses, i expressar problemes i angoixes respecte al cau.
- Els Caps us hauríeu de plantejar uns objectius com a equip. Aquests us
poden servir d’exemple:
- Coordinació i entesa: “Tots a una”.
- Cohesionar l’Equip
de Caps i crear un lloc bo per a treballar.
- Funcionar i sentir-nos com un equip.
- Entendre’ns bé i aprendre a parlar
un mateix llenguatge.
- Consensuarem el que diem davant de
les noies i els nois, i mai desautoritzarem un altre cap davant d’un nen.
- Evitar que cada cap agafi un rol
específic de cara als nois.
- Ens repartirem sempre els papers,
tant en les activitats com a l’hora de renyar.
- Assumirem les responsabilitats i les
decisions col·lectivament.
- Aprofitar les diferents opinions per
enriquir-nos i fer el treball més productiu, aportant el millor de
cadascú a les activitats.
- Els caps que tenim experiència hem
de tenir en compte als caps nous: fer-los cas, motivar-los perquè aportin
idees noves, i transmetre’ls la nostra experiència, perquè el dia de demà
puguin prendre el relleu.
- Separarem sempre els temes personals
dels del Cau.
- Crear un ambient festiu treballador.
- Puntualitat.
- Prendre consciència a l’hora de
treballar.
- Crear un espai per parlar entre
nosaltres, expressar problemes i angoixes respecte el cau.
- Aconseguir un ambient distés on
tothom s’hi pugui trobar a gust.
- Crear un ambient de confiança amb
els nens.
- Crear un vincle afectiu amb els
nens.
- Ser un exemple pel nen.
- Aconseguir un respecte dels nens
vers el cap.
- Potenciar la formació de caps
continuada.
- Ser conscients dels valors i hàbits
sobre els quals eduquem als nens i
nenes.
- Vetllar per l’educació amb els
valors de l’Escoltisme.
- Vetllar pel progrés personal dels
nens.
- Acompanyar als nens en el seu
creixement (físic, psicològic, afectiu i social).
- Potenciar la relació entre branques.
- Potenciar la relació amb altres
Agrupaments.
- Buscar una bona relació amb els
pares.
- Mantenir els pares informats i
aconseguir que s’impliquin en les coses del cau.
- Mantenir un ordre i higiene al
nostre local.
B. Saber discutir: com mantenir
una discussió sense enfadar-se
D’entrada, és
important acceptar les discussions com una cosa normal quan es viu en
comunitat. Allà on convisqui un grup de persones sortiran els conflictes.
Cadascú té els seus desigs, necessitats i opinions, que no sempre coincideixen
amb els dels altres. Per solucionar-los, cal parlar-ne.
Per tal que ningú
se senti humiliat o ofès mentre es discuteix un conflicte, cal establir una
sèrie de normes:
- Tothom ha de tenir l’oportunitat
d’exposar el seu punt de vista. Mentre un parli, els altres l’hauran
d’escoltar amb atenció.
- És preferible tractar els temes un
cop els ànims s’hagin refredat, quan l’empipament inicial hagi passat.
- Cadascú hauria de poder explicar
obertament perquè està enfadat o què és el que no li agrada. Per això és
necessari que, d’entrada, ningú no s’ofengui ni passi al contraatac si se
sent criticat.
- Tots han de plantejar les seves
propostes per solucionar el conflicte. Tothom ha d’estar disposat a cedir
en alguna cosa per tal d’arribar a un acord.
C. Mediació de conflictes
En determinats
conflictes, pot ser necessària la mediació del Cap d’Agrupament
perquè, actuant com a àrbitre imparcial, faciliti de poder arribar a una
solució.
La mediació del
conflicte es farà en tres parts:
1. Anàlisi previ
El Cap d’Agrupament parlarà individualment i en privat amb cadascú
dels caps de la Unitat i els demanarà la seva visió del conflicte. Així se’n
podrà fer una idea general de com ha estat tot plegat.
Cal tenir en
compte que la baralla possiblement s’ha iniciat entre dues persones, però que
posteriorment la resta de caps es poden haver posicionat en favor d’un o altre,
i així trobar-nos amb un Equip dividit.
En aquestes
primeres converses el Cap d’Agrupament ha de fer dues
coses:
a)
Analitzar
els fets
b)
Buscar
les causes
Quan algú està
enfadat amb un altre, és fàcil que es fixi en totes les coses dolentes, tots
els seus defectes. Segurament els caps deixaran anar multitud de retrets contra
l’altra persona, però només uns pocs d’aquests retrets són els que han originat
el problema, la resta serà “palla” afegida a posteriori.
El Cap d’Agrupament haurà de fer “de detectiu” per descobrir
quines són les causes reals que han originat la baralla.
Vet aquí alguns
exemples que recordo dels que m’he anat trobant al llarg dels anys:
- Dos caps amb molta experiència, però
que mai no havien treballat junts. Quan van coincidir en la mateixa
Unitat, tots dos s’esforçaven per ser els líders del grup, i xocaven entre
ells.
- Un cap molt “pencaire”
que preparava multitud de coses, però que ho feia sense consultar als
altres, per la qual cosa se sentien molestos.
- Caps que “s’escaquejen”
de la feina (d’aquests n’he vist molts). Evidentment, això fa enfadar a la
resta.
- Una monitora provinent d’un altre
agrupament s’incorpora en un grup que ja feia anys que treballaven junts.
Ells tenien la seva “manera” de fer les coses, i ella no aconseguia
acabar-hi d’entrar.
- Dues caps que li anaven al darrera al
mateix noi. Com és lògic, no se suportaven.
- Un monitor enamorat d’una monitora
del mateix equip. Com que ella no el corresponia, les relacions es van
tornar molt tenses.
- Un cap que contínuament estava fotent
crits als nens. A la resta de monitors això no els semblava bé, i es van
posar en contra seva.
- Un cap sense experiència prèvia en
l’escoltisme, arribat per substituir un altre durant un parell de mesos, i
que es dedicava a “lligar” amb les Caravel·les. La resta de caps van
demanar que el fessin fora.
- Una monitora amb una forma de ser
grollera, parlava despectivament als nens, i sempre deia paraulotes. No va
congeniar amb la resta del grup.
2. Anàlisi conjunt
L’anàlisi conjunt
consisteix en reunir a tot l’Equip i debatre tots
plegats el problema, amb el Cap d’Agrupament actuant
de moderador imparcial.
El debat seguirà
les normes que he exposat en un apartat anterior: “B. Saber discutir:
com mantenir una discussió sense enfadar-se”.
Durant el debat
cadascú individualment, per torns, hem de parlar de les següents coses:
a)
Analitzar
els fets
b)
Buscar
les causes (reals)
c)
Expressió
dels pensaments de cada part (Què penso jo del tema? Què crec que pensen els
altres?)
d)
Expressió
dels sentiments de cada part (Cóm em sento jo? Cóm crec que se senten els
altres?)
e)
Possibles
solucions
No es pot
interrompre. Si algú te una cosa a dir, que se l’apunti en un paper per dir-la
després.
3. El procés de negociació
Un cop cadascú ha
exposat els seus arguments, el debat continua amb una nova fase, que anomenem
“procés de negociació”:
a)
No
hauria de passar, però si durant el debat la gent s’ha escalfat, abans que res
caldrà recuperar la calma, refredar la situació. Feu que posin per escrit com
se senten o què pensen; o sortiu tots una estona a prendre l’aire.
b)
El
segon pas és expressar les intencions cooperatives. Els tornem a ajuntar i fem
que vulguin resoldre el conflicte.
c)
Cal
fer una definició conjunta del conflicte com a problema mutu. Delimitar
exactament quin és el problema, en què consisteix el conflicte (si hi ha moltes
causes o fets, s’han de tractar d’un en un).
d)
Intercanvi
de les raons de cada part:
·
Exposar
les meves raons i emocions.
·
Escoltar
les de l’altre. No és pot interrompre; allò que vulguin replicar s’ho han
d’apuntar en un paper per dir-ho quan sigui el seu torn de paraula.
·
Concentrar-se
en les emocions i els sentiments que ha sentit cadascú, i no pas en els fets
concrets.
e)
Comprendre
la perspectiva de l’altre:
·
Escoltar
activament el que l’altre expressa
·
Explicar
com creus que s’ha sentit l’altra persona, sense entrar en judicis
f)
Redefinir el conflicte a partir de la informació recollida
en el procés (quina és l’autèntica arrel del
problema).
g)
Crear
solucions o opcions en benefici mutu. Podeu fer una pluja d’idees. Cerqueu
opcions creatives. Eviteu els obstacles. Són ells mateixos els qui han de
buscar i proposar solucions que beneficiïn a totes dues parts; nosaltres no els
hi podem donar. Per ser vàlida, la solució haurà de ser acceptada per les dues
parts.
h)
Que
la solució triada sigui sensata i sostenible (que es pugui dur a terme i que no
generi nous conflictes).
Per al procés de
negociació heu de tenir en compte els següents punts:
- És necessari negociar de bona fe
- Cal saber negar-se
- Si no funciona, el Cap d’Agrupament haurà d’arbitrar
- Si no som capaços de asseure’ls a
resoldre el conflicte de bon principi, els podem fer negociar el procés:
"Us sembla bé que intentem resoldre-ho d’aquesta manera?"
- No busqueu el culpable ni qui va
començar primer. Això no s’ha de fer mai. L’únic important és el futur;
demana’ls quin futur volen: "Voleu que tanquem la Unitat, o us voleu
esforçar per treballar plegats?"
- Fes que es posin en el lloc de
l’altre: "Com et sentiries tu en el seu lloc?"
- Fes que reflexionin sobre com han
percebut els nens el conflicte dels caps, i quins sentiments deuen haver
experimentat.
