|
||||||
Problemes freqüents amb nens i
adolescents.
BARALLES I AGRESSIONS. GESTIÓ DE
CONFLICTES.
En aquest punt
parlarem de situacions puntuals, no de nens agressius de per sí, dels quals en
tractem a l’apartat de “El nen agressiu”.
D’acord amb els
psicòlegs, la competència entre individus per obtenir un recurs escàs degenera
en agressivitat quan les persones no tenen mitjans per negociar adequadament el
conflicte. Que vol dir això? Doncs que si tenim dos nens i un sol caramel, i
tots dos el volen, és probable que s’acabin barallant; però si ensenyem a
aquests nens a resoldre els conflictes d’una altra manera, p. ex. jugant-se el
caramel a sorts, el més probable és que no es barallin.
Puc donar fe de
què això és veritat; la meva experiència de molts anys al cau m’ho ha
demostrat. Quan ens arriben nens nous al cau, de 6 o 7 anys, els primers dies
és normal que es barallin per tenir una joguina, o per jugar algun paper
protagonista en algun joc; però tant bon punt els ensenyem a dirimir aquestes
diferències a “pedra, paper o tisores”, les baralles s’acaben i els propis nens
fan servir aquest recurs sense necessitat de què nosaltres els hi proposem.
Així doncs, cal
ensenyar els nens i nenes a resoldre els seus conflictes sense necessitat de
fer ús de la violència.
És clar que la
cosa no sempre és tant fàcil. No totes les baralles s’originen en la competència
per un recurs escàs, sinó que de vegades hi ha situacions molt més complexes, i
sentiments que es barregen (d’amor, d’odi, d’enveja, de revenja,...). I moltes
vegades una situació inicial d’enuig entre dues persones acaba arrossegant a
d’altres persones que es posicionen a favor d’un o altre, amb la qual cosa ens
trobem dos grups enfrontats, o encara pitjor, tot un grup enfrontat a una sola
persona, a la qual li poden fer la vida impossible.
Tipus d’agressions
- Maltractament per acció
- Violència física: cops, empentes,
tibar dels cabells, abús sexual,...
- Violència emocional: insults,
humiliació, assetjament, menyspreu, xantatge,...
- Maltractament per omissió
- Abandonament físic (no és habitual
al cau, sinó que passa més aviat dins de les famílies): descuidar
l’alimentació del nen, descuidar la seva higiene, no abrigar-lo quan fa
fred, no vetllar pel seu descans,...
- Abandonament emocional: no parlar a
la persona, ignorar-la, deixar de ser amics amb ella, no mostrar-li cap
mena d’afecte,...
Com reaccionem els caps?
Davant d’una
agressió continuada, els caps acostumem a tenir pensaments o sentiments
diversos: preocupació, necessitat d’actuar, impotència,...
I com solem
actuar?
·
De
vegades busquem el diàleg entre les parts, intentem negociar, buscar recursos,
fer-los raonar...
·
Altres
vegades derivem el problema a una altra persona (un altre cap, el cap
d’agrupament, els pares,...).
El que us vull
fer veure és que és el nostre estat d’ànim el qui provoca que actuem d’una
manera o una altra:
·
Si
ens sentim impotents, és fàcil que derivem el problema a una altra persona.
·
Si
sentim la necessitat d’actuar, és quan buscarem recursos i intentarem fer-los
dialogar i negociar.
Com cal actuar davant d’una agressió?
1.
Prevenció
§
Aprenentatge
emocional
§
Construir
un context cooperatiu
§
Educació
en valors
§
Controvèrsies
programades
2.
Apagar
el foc
3.
Anàlisi
del conflicte
§
Analitzar
els fets
§
Buscar
les causes
§
Expressió
dels pensaments de cada part
§
Expressió
dels sentiments de cada part
§
Possibles
solucions no violentes
§
Conseqüències
de no actuar
4.
Gestió
del conflicte
§
Procés
de negociació
5.
Reeducació
i reconstrucció
1. La prevenció
Si ensenyem als
nens a negociar els conflictes és més fàcil evitar que apareguin comportaments
violents. És millor fer-ho així de bon principi que no haver de solucionar els
problemes quan ja han aparegut.
a)
Aprenentatge
emocional: els nens han d’aprendre a conèixer les seves pròpies reaccions i
sentiments, com actuen quan senten por, ràbia, etc. Han de saber entendre i
gestionar les seves emocions. Això només s’aconsegueix analitzant casos reals
que ells han viscut.
b)
Construir
un context cooperatiu (en comptes de competitiu): en el cau hem de fomentar el
treball en grup, la cooperació, el saber compartir, el “tot ho fem entre tots”,
el “tots som importants”,...
c)
Educació
basada en valors i en els fets de la vida quotidiana. No només en grans valors,
com la solidaritat amb els pobres del Tercer Món, sinó també en valors més
propers com l’amistat, la tolerància o el respecte amb la gent del nostre
entorn.
d)
Controvèrsies
programades: muntar jocs de rol, debats ideològics,... que ens permetran
enfrontar-nos a conflictes imaginaris, per aprendre a defensar els nostres
interessos amb la negociació i el diàleg, i a entendre també la postura i els
sentiments dels altres. Després d’aquests jocs és sempre fonamental fer una
revisió i reflexió de com ha anat, com ens hem sentit, com hem actuat, com hem
reaccionat, com creiem que s’han sentit els altres...
2. Apagar el foc
És l’actuació
immediata quan hi ha una baralla: separar-los, parlar amb ells, intentar
refredar l’ambient,... “No us baralleu”, “Aquesta no és manera de resoldre les
coses”, “No us heu d’enfadar”,...
3. Anàlisi del conflicte
El podem dividir
en vàries tasques:
a)
Analitzar
els fets
b)
Buscar
les causes
c)
Expressió
dels pensaments de cada part
d)
Expressió
dels sentiments de cada part
e)
Conseqüències
de no actuar
f)
Possibles
solucions no violentes
Aquest punt
l’entendrem millor amb un exemple. Partirem d’una frase i l’analitzarem de tres
maneres diverses.
«Les meves companyes no
m’accepten, m’ho fan passar malament, em llencen les coses al wàter.»
PRIMER SUPÒSIT
És una lluita
entre dues persones, en què una d’elles ha aconseguit arrossegar tot el grup en
contra de l’altre.
Els pensaments de
les agressores: “s’ho mereix”, “només ho fem per divertir-nos”, “és una
broma”,...
En els pensaments
i sentiments de la noia agredida s’hi barregen dos tipus:
·
Per
un cantó se sent humiliada, rebutjada, marginada,...
·
Per
un altre cantó no vol donar importància als fets i vol continuar amb el grup
Conseqüències si
no actuem:
·
La
noia se sentirà malament
·
Voldrà
deixar els escoltes
·
Influirà
negativament en el seu caràcter (sentiments d’inferioritat, poca seguretat en
ella mateixa)
·
En el
futur pot reproduir el mateix comportament amb altres amigues (essent ella
l’agressora)
Possibles
solucions:
·
Fer
reflexionar les agressores perquè es posin en el lloc de l’altre
·
Fer-les
fer jocs cooperatius, que serveixin per dues coses:
(1)
Per tornar-se a fer amigues
(2)
Per aprendre a no donar tanta importància al liderat i més a la unitat
del grup (cal fomentar els liderats democràtics).
SEGON SUPÒSIT
És un cas de
discriminació (per motius racials o d’aparença física).
Pensaments de les
agressores: “ella no és com nosaltres”, “no tenim perquè ser amigues d’ella”, “és ella la que ens provoca”,...
Pensaments de la
noia: se sent rebutjada i marginada.
Conseqüències si
no actuem:
·
En la
noia disminuirà l’autoestima i augmentaran els comportaments de submissió
·
En el
grup aquesta mena de comportaments es veu reforçat, i el repetiran en el futur
amb altres persones
Possibles
solucions:
·
Cal
actuar especialment sobre el grup, arribar a que les altres entenguin com se
sent la noia. Una manera és fer-les reviure episodis del passat en què elles es
van sentir humiliades, i que entenguin que això està malament i no ho han de
repetir amb altres persones. Així aconseguim desenvolupar-los l’empatia. (És
preferible fer això, reviure episodis del passat, que no pas fer experiments
com la discriminació dels nens d’ulls blaus, en què els educadors humilien als
nens).
·
Els
caps podem actuar de mediadors entre la noia agredida i el grup (no tot el grup
alhora, sinó a través d’una representant escollida).
·
Practiqueu
amb la unitat textos i jocs que ensenyin als nens a no valorar les persones per
l’aparença física. En trobareu uns quants a la secció de “EDUCACIÓ EN VALORS”.
·
Els
caps també heu d’evitar mostrar predileccions envers uns nens determinats,
perquè això pot provocar dos efectes adversos:
o
enveges
en els altres nens
o
o bé,
que els nens "predilectes" se sentin superiors als demés i els
tractin amb menyspreu
Tots els nens i nenes es mereixen per igual la vostra estima.
TERCER SUPÒSIT
Es tracta d’una
venjança o càstig per haver fet quelcom que traeix l’amistat (p. ex. una noia
li ha pres el xicot a una altra).
Pensaments de
l’agressora: "me les pagaràs", "traïdora", "mala
amiga",...
Pensaments de l’agredida: "jo no tinc cap culpa", "em
tenen enveja perquè he guanyat jo", "les altres són
dolentes",...
Sentiments del
grup: venjança.
Sentiments de la
noia: orgull.
Conseqüències si
no actuem: baralles i trencament amb el grup.
Possibles
solucions: cal buscar el diàleg entre les dues persones amb qui es va originar
el problema, però vagi per endavant que el cas pot ser de difícil solució.
Ensenyeu-les a no donar a les coses més importància de la que tenen, a perdonar-se, i a valorar l’amistat entre elles per sobre
d’altres aspectes.
En tot anàlisi
heu de valorar els aspectes externs (baralles, disputes, etc.) i els interns
(pensaments, sentiments, desig de venjança,...). Analitzeu el passat (les
vivències anteriors de cadascú poden condicionar la manera com es viuen els
fets del present). Analitzeu el futur ("que passarà si segueixen
així?"; feu preguntes perquè ells les responguin). Analitzeu el context
(de la situació, del grup, de la família, de la societat,...).
Les possibles
solucions s’han de basar en dues premisses:
·
que
no siguin violentes (no serveix imposar un càstig; la violència genera més
violència)
·
i que
combati les causes (busqueu l’arrel del problema)
4. Gestió del conflicte. El procés de negociació.
a)
El
primer de tot és recuperar la calma, refredar la situació. Feu que escriguin
com se senten o què pensen; feu-los jugar amb joguines que els agradin; feu-los
fer esport; pregunteu-los coses; etc.
b)
El
segon pas és expressar les intencions cooperatives. Els tornem a ajuntar i fem
que vulguin resoldre el conflicte.
c)
Cal
fer una definició conjunta del conflicte com a problema mutu. Delimitar
exactament quin és el problema, en què consisteix el conflicte (si hi ha moltes
causes o fets, s’han de tractar d’un en un).
d)
Intercanvi
de les raons de cada part:
· Exposar les meves raons i emocions.
· Escoltar les de l’altre. No és pot
interrompre; allò que vulguin replicar s’ho han d’apuntar en un paper per
dir-ho quan sigui el seu torn de paraula.
· Concentrar-se en les emocions i els
sentiments que ha sentit cadascú, i no pas en els fets concrets.
e)
Comprendre
la perspectiva de l’altre:
· Escoltar activament el que l’altre
expressa
· Explicar com creus que s’ha sentit l’altra
persona, sense entrar en judicis
f)
Redefinir el conflicte a partir de la informació recollida
en el procés (quina és l’autèntica arrel del
problema).
g)
Crear
solucions o opcions en benefici mutu. Podeu fer una pluja d’idees. Cerqueu
opcions creatives. Eviteu els obstacles. Són ells mateixos els qui han de
buscar i proposar solucions que beneficiïn a totes dues parts; nosaltres no els
hi podem donar. Per ser vàlida, la solució haurà de ser acceptada per les dues
parts.
h)
Que
la solució triada sigui sensata i sostenible (que es pugui dur a terme i que no
generi nous conflictes).
Per al procés de
negociació heu de tenir en compte els següents punts:
·
És
necessari negociar de bona fe
·
Cal
saber negar-se
·
Si no
funciona, els caps haureu d’arbitrar
·
Si no
som capaços de asseure’ls a resoldre el conflicte de bon principi, els podem
fer negociar el procés: "Us sembla bé que intentem resoldre-ho d’aquesta
manera?"
·
No
busqueu el culpable ni qui va començar primer. Això no s’ha de fer mai. L’únic
important és el futur; demaneu-los quin futur volen: "Us penseu tirar
pedres tota la vida?", "Us la penseu tornar sempre?"
·
Feu
que es posin en el lloc de l’altre: "Que passarà si li fas mal de
debò?", "Com et sentiries si et passes a tu?"
5. Reeducació i reconstrucció
Reeducar per tal
que el conflicte no torni a passar més (vegeu el punt "1.
Prevenció").
Reconstruir la
relació: acabar amb un acord que faci més harmoniosa la relació.
