|
||||||
NENS I NENES DE 6 A 8 ANYS
La branca rep denominacions diverses segons
l’Agrupament. En conec les següents:
Ø
CASTORS
Ø
CASTORS I FURES
Ø
CASTORS I LLÚDRIES (ó LLÚDRIGUES)
Ø
FOLLETS
Ø
FERRERETS
Ø
POTA TENDRES
Ø
ALITES (de 6 a 10 anys)
En espanyol se’ls hi diu CASTORES, i en anglès BEAVERS.
Escolarment, la branca es correspon als cursos de
1er i 2on de Primària.
S’identifica amb el color TARONJA.
El petit grup rep el nom d’ESCAMOT.
El projecte o acció dut a terme per aquesta branca
s’anomena PRESA.
v
JOCS I ACTIVITATS ADEQUATS PER
A L’EDAT
v
TRETS PSICOLÒGICS DELS NENS I
NENES D’AQUESTA EDAT
v
INSTITUCIONS I MÈTODE PROPIS
DE LA BRANCA
JOCS I ACTIVITATS
ADEQUATS PER A L’EDAT
Als Castors els agrada molt jugar; és la seva
activitat preferida. Són molt adequats per a ells tots el jocs de regles
senzilles, que siguin moguts i que tinguin una finalitat educativa.
Per mitjà d’aquests jocs podem desenvolupar un
munt de capacitats: explorar els sentits (observar, olorar, escoltar,...);
potenciar les capacitats físiques (agilitat, reflexes,...); conèixer les pròpies
capacitats (enfilant-se, saltant, grimpant, corrent,...); potenciar algunes
habilitats psicomotrius (coordinació, saltar a corda, orientació
esquerra-dreta,...).
Els agradarà anar a la recerca de tresors,
explorar els voltants de la casa de colònies, anar a la captura d’animals
imaginaris, rebre missatges misteriosos (s’han d’escriure en majúscules),
endinsar-se dins del bosc (sempre acompanyats d’un cap), explorar corrent amunt
una riera...
Els encanta fer servir la imaginació. Complementeu
els jocs amb un bon eix d’animació ple de fantasia, i no us faci por de
disfressar-vos els caps per donar més realisme a la història: els nens us
tractaran com si de debò fóssiu el personatge que esteu representant.
Gaudeixen observant cuques i animalons (aranyes,
insectes, capgrossos,...). Cal ensenyar a estimar-los i a no fer-los mal.
Són molt importants en aquesta edat els tallers i
manualitats, que els ajuden a guanyar psicomotricitat fina (p.ex. retallar amb
tisores, enganxar) i a conèixer algunes tècniques manuals (fer estels, mòbils,
titelles,...).
També els podeu ensenyar algunes nocions de
campisme: saber fer la motxilla, parts d’una tenda,...
Es bo que coneguin una mica el poble o el barri, i
algunes normes d’urbanisme (mirar abans de travessar el carrer, passar pel pas
de vianants i sense córrer, com funciona el semàfor,...).
També temes com la higiene personal (rentar-se les
mans, les dents,...).
Una bona manera de començar els caus setmanals de
cada dissabte és cantant alguna cançó coneguda, o explicant-los un conte.
Durant les sortides, els agradarà de fer vetllades
al vespre, on podeu fer màgia, titelles, cantar les cançons de moda,
disfressar-vos, explicar acudits, representar anuncis, o imitar al seu grup de
música preferit,...
Els agraden molt els contes (en podeu explicar
cada dia abans d’anar a dormir).
També hi ha dinàmiques, pensades per aquesta edat,
que els ajuden a ser valents i afrontar les dificultats sense por.
ELS JOCS QUE MÉS ELS AGRADEN:
٭٭٭ MOLT
٭٭ BASTANT
٭ OCASIONALMENT
|
DE 6 A 8 ANYS |
NENS |
NENES |
|
Jocs d’heroïcitats individuals |
|
|
|
Força: curses, salts,... |
٭٭٭ |
- |
|
Destresa: equilibris, cordes, baldufes,... |
٭٭ |
٭٭٭ |
|
Construcció: fusta, sorra,... |
٭٭ |
٭٭٭ |
|
Combinacions: mecànica,... |
- |
- |
|
Jocs d’heroïcitat en competició |
|
|
|
Concursos de força |
٭٭٭ |
٭٭ |
|
Concursos de destresa |
٭٭٭ |
٭٭٭ |
|
Concursos d’intel·ligència |
- |
- |
|
Jocs d’imaginació i imitació |
|
|
|
Imitació exacta dels adults |
٭٭ |
٭٭ |
|
Imitació amb intenció de parodiar |
- |
- |
|
Imitació amb fi d’aprenentatge |
- |
- |
|
Imitació amb ficció |
٭٭ |
٭٭٭ |
|
Grans jocs amb argument |
- |
- |
|
Jocs de competició en equip |
|
|
|
Petits jocs a l’aire lliure |
٭٭ |
٭٭ |
|
Jocs de pati |
- |
٭٭ |
|
Jocs esportius |
- |
- |
|
Jocs de bosc i de camp |
- |
- |
|
Jocs en equip sense competició |
|
|
|
Danses i cerimònies |
- |
- |
|
Construccions i caus |
- |
- |
Ø
Alguns jocs adequats per a l’edat
Ø
Com muntar un eix d’animació
Ø
Cançoner
TRETS PSICOLÒGICS
DELS NENS I NENES D’AQUESTA EDAT
Entre els 6 i els 7 anys:
- Hi ha canvis sobtats que fan que en aquesta edat es mostri
hipersensible, susceptible i irritable. Cal anar amb compte amb les reaccions
que tenim envers les seves accions o els seus errors.
- Ara s’espera més d’ell que abans. Les exigències sobre ell són majors.
- Es produeixen canvis en el cos: cauen les dents de llet i comencen a
sortir els primers queixals definitius. Tot l’organisme es fa més
sensible: són freqüents molèsties físiques de peus, cames, cansament,
angines... Davant d’això cal fer-li les cures que necessiti, però sense
masses contemplacions, per no afavorir la fragilitat de caràcter.
- L’exercici i una bona alimentació són molt recomanables.
- S’observen sobtats canvis d’humor que el fan rebutjar-ho tot i no
voler res, seguit de penediments i apropament social.
- Hi ha una millora de la motricitat. En els jocs gasta molta energia
física. Es distreu amb facilitat i la seva impulsivitat el fa no percebre
els perills.
- El nen d’aquesta edat està sotmès al que percep de manera immediata, i
aquesta percepció no és capaç encara de corregir-la per mitjà del
raonament lògic (es creu allò que veu, o que li sembla que ha vist).
- A l’escola s’enfrontarà a més exigències. El principal objectiu en
aquesta etapa és que aprengui a llegir i escriure, i que s’iniciï amb el
càlcul (classificar, ordenar, sèries de números,...), però no tots els
nens estan preparats. Si mostra problemes en aquests aspectes, cal ser
pacient i no voler forçar les coses (hi ha altres aspectes que cal tenir
dominats abans de poder aprendre a llegir, escriure o agrupar números).
- En aquesta edat ja hauria de estar ben definit si el nen es dretà o
esquerrà.
- La seva intel·ligència hauria d’estar en el denominat “nivell
analític”: això vol dir que és capaç de separar i diferenciar formes,
composar i descomposar grups de coses,...
- La psicomotricitat a les mans es perfecciona.
- Mostra curiositat per les coses. Sovint es dóna una nova fase del
“perquè”.
- Sap parlar amb fluïdesa
- Mostra interès pels contes clàssics; coneix alguns d’aquests contes de
memòria i es capaç d’explicar-los. També s’interessa per la natura, els
animals i les plantes.
Entre els 7 i els 8 anys:
- El nen de 7 anys es mostra més tranquil que el de 6. Es mou menys i
controla més el seu comportament.
- Molts hàbits ja sap fer-los ell sol: rentar-se, vestir-se,... però
encara necessita ajuda per fer correctament d’altres, com ara banyar-se.
- Coneix els noms de les diferents parts del cos (el colze, el genoll,
el clatell...)
- Distingeix amb claredat la dreta de l’esquerra, tant sobre sí mateix
com en relació a altres persones. Si això no és així, pot tenir problemes
per aprendre a llegir i escriure.
- En el nivell d’intel·ligència, hi ha un canvi important: s’arriba a la
fase de les “operacions concretes”. Això significa que es passa a la
reflexió i la comprensió lògica de les coses; comença a entendre el punt
de vista de l’altre i pot posar-se en el seu lloc.
- En conseqüència, disminueix el pensament màgic.
- Aproximadament a aquesta edat es deixa de creure en els Reis de
l’Orient i es comença a saber que els regals els porten els pares (alguns
fins i tot ho sabran un any abans, si han estat “informats” per algun
amic). No obstant això són capaços de guardar “el secret”, perquè no se
n’assabentin els nens més petits que ell.
- El nen d’aquesta edat sap classificar i fer sèries, així com establir
correlacions entre dues o més sèries d’objectes.
- Té més desenvolupada la consciència de sí mateix i la consciència
moral. Se sent més responsable de les seves accions i de les seves coses.
- Participa en el joc dels companys de la seva edat, respectant les
regles establertes.
- Té esperit de participació i cooperació; és un bon moment per afavorir
i fomentar les seves iniciatives.
- Domina millor les seves emocions davant dels altres, així com les
seves pors.
- Mostra més vergonya en ensenyar el seu cos; no li agrada despullar-se
davant d’altres persones. Així mateix mostra un gran interès per tot el
relacionat amb el cos (embaràs, naixement, canvis,...).
- Normalment a aquesta edat ja fa diferenciació entre nens i nenes, i
s’identifica clarament amb el sexe al qual pertany.
- Per contribuir a una progressiva maduresa, convé potenciar en ell el
desig de fer-se gran i de reafirmar-se com a persona.
INSTITUCIONS I
MÈTODE PROPIS DE LA BRANCA
NOTA: Si no coneixeu el mètode educatiu de l’escoltisme, us recomano llegir
abans la secció “El mètode escolta”.
El petit grup: L’ESCAMOT.
L’escamot l’han de formar un
mínim de 4 i un màxim de 6 nens/es, ja que són els components idonis per un bon
funcionament. Cal que hi hagi un equilibri de sexes i edats: això permetrà una
interrelació entre els Castors de primer i segon any, i entre nens i nenes.
Aquesta composició de l’escamot
variarà al llarg del curs, ja que els Castors tot just estan iniciant
l’aprenentatge amb els companys. Un grup fix durant el curs reduirà les seves
experiències i no els enriquirà en el seu coneixement de diferents estils de
treballar i de diverses maneres de ser i de fer.
Cada escamot tindrà uns
elements identificatius: nom, senyal, racó, etc. Cada escamot estarà vetllat
per un cap, el qual ajudarà als Castors a organitzar-se, planificar-se,... i en
general, a solucionar els petits problemes de funcionament del grup. Els
càrrecs de l’escamot seran concrets i amb finalitats palpables a l’abast de les
possibilitats dels Castors, per això, degut a l’etapa d’egocentrisme característica
d’aquesta edat, cap nen/a tindrà un càrrec que el faci responsable del seu
company.
Institucions de la
branca: ASSEMBLEA, CONSELL DE PRESA i CONSELLET.
La finalitat d’aquestes
institucions és la d’introduir el Castor al joc democràtic, és a dir, que nens
i nenes participin en la presa de decisions que afecten a tota la Unitat.
Ajuden al Castor a descobrir que viu en una col·lectivitat on els acords s’han
de prendre entre tots, facilitant així que vagi superant el seu egocentrisme
tot escoltant i respectant les opinions dels altres, millorant la seva
sociabilitat.
Assemblea: Està formada per tota
la Unitat, és a dir Castors de primer i segon any i caps d’unitat. Les seves
funcions són:
1.
confeccionar les normes
de la unitat, és a dir, totes aquelles regles de convivència, de treball, hàbits i
actituds personals,... que els Castors ens proposem per tal d’assolir una bona
convivència.
2.
decidir aquells
aspectes que afecten a tota la Unitat com pot ser l’elecció i revisió del projecte, la
resolució de problemes interns que es plantegin,...
3.
revisar el dia a dia de la Unitat, és a dir, tots
aquells aspectes que afecten al funcionament i a la bona marxa del curs.
4.
revisar el progrés personal de cada Castor i de la Unitat
en el seu conjunt.
Es farà ús d’aquesta institució
durant tot el curs i les vegades que s’escaigui.
Consell de Presa: Està format pels
càrrecs de l’escamot que siguin necessaris per a un determinat projecte i pels
caps d’unitat; per exemple, si fem la planificació i el seguiment del material,
el formaran els encarregats de material junt amb els caps. Per tant, la
composició d’aquest consell no es fixa, sinó que va variant.
Les seves funcions són dues:
1.
durant la fase de planificació, haurà de planificar al
seu nivell, és a dir, haurà de preveure les necessitats de cada taller.
2.
durant la fase de realització servirà per fer-ne el
seguiment.
Aquest consell es convocarà les
vegades que calgui per la bona marxa del projecte, en funció de les necessitats
que puguin sortir.
Consellet: Està format pels caps i
pels castors de segon any. La seva funció serà la de revisar i reflexionar
sobre el seu progrés personal al llarg de l’estada a Castors. Es farà ús
d’aquesta institució quan calgui per revisar el seu compromís i durant el pas
de branca.
Funcionament de la
Unitat. El projecte o PRESA.
La manera idònia per a
treballar de forma activa educant valors és emprant la Pedagogia
del Projecte. Per tant, totes les activitats formaran part d’alguna Presa.
Els Castors seran els protagonistes de tot allò que fan al Cau. L’escamot serà
l’òrgan de treball amb el qual es realitzaran les Preses.
A l’escamot li cal
organitzar-se internament repartint-se una sèrie de responsabilitats diferents
entre tots els nens. Aquestes responsabilitats varien depenent de les
necessitats de cada Presa. Per exemple, si la Presa escollida és preparar el
dinar, una de les responsabilitats necessàries és l’encarregat de cuina, mentre
que si el següent projecte és fer una revista no ens caldran aquestes
responsabilitats sinó d’altres ben diferents.
Les feines de l’escamot al
llarg de la Presa seran:
1.
Proposta: Elaborar les
propostes, és a dir, pensar-se el que els agradaria fer amb la resta dels
companys. La proposta de la Presa ha de sortir del Castor, dins el seu petit
grup (escamot).
2.
Elecció: Presentar la proposta a l’Assemblea. Un cop cada
escamot ha pensat una proposta es parlarà de totes elles a l’Assemblea (reunió
de tots els Castors i els Caps). Cada escamot explicarà a la resta la proposta
de Presa, (és a dir, allò que ells han pensat fer). Un cop han estat explicades
totes les propostes, es passarà a l’elecció, que es farà sempre per consens.
Es donen dues eleccions: primer dins l’escamot, ja que seria bo que cada nen/a
faci la seva proposta, i la segona entre tota l’Assemblea.
3.
Planificació: Un cop
tenim la proposta escollida, es tracta de fer-la assequible a les possibilitats
de la Unitat. Els Castors hauran de pensar quan la volen fer, quines coses
necessitaran, quin repartiment de feines,... Per tal de portar a terme aquesta
planificació convocarem el Consell de Presa format pels responsables de totes
les feines necessàries per tirar endavant la Presa.
4.
Realització: Realitzar la part de la Presa que cada escamot ha
de treballar. La realització és del Castor des del principi fins el final: ells
són els protagonistes de la seva història. Aquí també podem convocar el Consell
de Presa.
5.
Revisió: Revisar el funcionament que ha tingut el seu
escamot a nivell d’organització durant la Presa. En la revisió, els Castors
comentaran el que més els ha agradat, el que no ha anat bé, quina ha estat la
seva participació, si han après alguna cosa,... Hi ha moltes maneres de
revisar, cal buscar cada vegada la manera més adient.
Compromís i progrés
personal.
La promesa és un
compromís individual i personalitzat d’adhesió voluntària a la llei escolta.
L’acostumen a fer els nens i nenes que estan cursant el seu segon any a la
branca de Castors, durant les festes de Nadal. No cal fer la promesa com un
acte de teatre o simplement un ritus; cal entendre-la dins el context del
compromís, el qual no serà possible sense experiències prèvies de
responsabilitats i compromisos. La promesa suposa un pas endavant en el progrés
personal, perquè per fer la promesa cal entendre i viure els valors que es
desprenen de la llei.
No hi ha un model únic de
promesa. No obstant, els elements que entenem que haurien de configurar-la són:
una raó de fer-ho públic, una reflexió
personal, un compromís envers un mateix, envers la unitat i envers els altres,
una festa, i perquè no, uns elements simbòlics.
Un altre aspecte que creiem
molt important en aquesta etapa, és el seu final: el Pas de Branca;
considerem que aquest moment és molt important ressaltar-lo per tal de fer
balanç de tot el progrés personal i, per tant, del creixement envers l’actitud
de compromís, que el nen/a ha fet.
