|
Tant als nens com als
adolescents, els satisfà de veure com són capaços de fer coses, de tirar
endavant un projecte. Els dóna seguretat en ells mateixos.
Potser el tret més característic
de la metodologia escolta són els projectes fets en grup (també anomenats accions).
De
projectes n’hi pot haver molts i de molt variats. Per exemple:
·
Netejar i
recuperar una font, un parc, o un altre espai públic
·
Senyalitzar
camins o rutes
·
Penjar nius i
menjadores per a ocells
·
Fer xerrades o
campanyes per donar a conèixer problemàtiques socials (com ara pobresa,
marginació, maltractaments,...)
·
Fer una
recollida de roba, d’aliments, de material escolar, de signatures, etc. per
pal·liar algun problema social.
·
Etcètera,
etcètera,...
La
Pedagogia del Projecte és senzillament una “forma de fer les coses”, segons la
qual els passos obligats de tot projecte són: descobrir, idear, proposar,
escollir, planificar, realitzar i revisar. També es bo afegir una fase
final, la de celebrar. El protagonista absolut de la història, en totes
i cadascuna de les esmentades fases, ha de ser el nen.
La
Pedagogia del Projecte hauria d’ésser el motor de la Unitat, ja que si funciona
estem potenciant el progrés personal, el compromís, la vida en petit grup i el
joc institucional. I, per mitjà de la descoberta, també la fraternitat
universal.
Abans
de triar cap projecte, és bo d’haver fet algunes descobertes, perquè això ens
permetrà un camp de mires més ampli.
Podem,
doncs, organitzar activitats curtes que obrin als nois els horitzons: una
visita a uns estudis de ràdio, a un parc natural, a una entitat que treballa
amb immigrants, a una escola de nens amb disminucions, a una protectora
d’animals, a una presó, a una ONG dedicada a la millora de la societat (Intermón, Mans Unides, Pallassos Sense Fronteres, Càritas, Creu Roja, la Comunitat de Sant Egidi, les Germanetes dels Pobres, Aldeas
Infantiles, SOS Racisme, Fundación
de Ayuda contra la Drogadicción,
Greenpeace, Amnistia Internacional...). Si aquesta
activitat, a més d’ensenyar-los alguna cosa, els dóna la possibilitat de
participar, pot ser el iniciador que comenci a fer funcionar la màquina de
crear projectes.
Però
abans de sortir a fer la descoberta, podeu fer que tinguin un primer contacte
amb el tema. Per mitjà de textos, fotos, retalls de diari, pel·lícules,
cançons, contes, jocs, jocs de rol, etc. es dóna peu a pensar, parlar i debatre
sobre un tema d’interès social.
Abans
de la sortida, cal fer una petita xerrada introductòria sobre les activitats
que porta a terme la entitat que anem a veure. I després de la descoberta, hi
ha d’haver un espai per al diàleg i la reflexió al voltant del que hem après,
que a més ens pot servir per engrescar-los a fer-hi alguna cosa.
Quan
ens sembla que la motivació inicial a fet efecte, és el moment de començar a
idear projectes.
Reunits
en petit grup, cada nen proposa idees per a possibles accions. Malgrat
que els caps podem tenir molta influència, es bo que aquestes propostes surtin
dels mateixos nens i nenes.
Jo
recomano la pluja d’idees, que ha de seguir les següents fases:
·
tots han d’anar
dient els projectes que els hi passen pel cap.
·
els apuntarem tots,
no importa que ens semblin estúpids o descabellats (de vegades una idea ximple
li pot inspirar a un altre una bona idea).
·
mentre es van
dient idees, està prohibit fer cap comentari sobre si ens semblen bones o
dolentes (la discussió es farà més tard).
·
un cop tenim
una bona llista, la llegirem tota sencera. És el moment de dir si se’ns acut
alguna cosa més per afegir.
·
Quan per fi
tenim la llista complerta, anem llegint un a un tots els punts, i cada membre
de l’equip va dient el que en pensa: si li agrada, si ho veu factible, etc.
·
De cada un dels
punts, es farà una votació per decidir si el punt es manté o es desestima.
·
Un cop
analitzats tots els punts, tindrem una nova llista amb les idees que no han
estat desestimades.
·
A partir de la
llista d’idees que no han estat desestimades, el petit grup fa una
discussió al voltant de quines són les millors, quines prefereix cadascú,
quines són més a l’abast de les nostres possibilitats,...
·
Finalment se’n
tria una d’aquestes idees, que serà la nostra proposta (també se’n pot triar
més d’una si volem proposar més d’un projecte).
L’elecció
de la proposta és preferible que es faci per consens que no pas per majoria.
Un
cop triada, el petit grup prepara la seva presentació davant de la resta
de companys de la Unitat. Poden fer servir teatre, jocs, esquemes, murals,
plànols,... la imaginació és benvinguda. El que volem és que la presentació
sigui atractiva.
La
presentació haurà de donar resposta, com a mínim, a les següents qüestions:
“Què volem fer?” i “Com ho volem fer?”.
Pot
passar que en la tria o el disseny del projecte, algun Equip s’encalli, bé
perquè les idees han quedat a mig camí, perquè hi ha problemes entre els
membres de l’Equip, perquè hi ha algú que no permet avançar,... El cap tutela
el funcionament de cada Equip, i sense assumir cap dels rols dels nois, hi diu
la seva i mira de trobar la manera de fer-los avançar.
Un
cop cada petit grup ha pensat una proposta, es parlarà de totes elles a l’Assemblea
(la reunió de tots els membres de la Unitat, inclosos els caps).
Es tracta de triar quin
dels projectes presentats escollim, per a portar-lo a terme entre tota la
Unitat.
Tot
el grup es reuneix per escoltar y debatre les propostes de cada petit grup.
Cada equip explicarà a la resta la seva proposta (allò que ells han pensat
fer). Pot convenir que el cap revisi els projectes abans de presentar-los a la
Unitat, per tal de donar un cop de mà si convé, i ser a temps que els Equips
els reestructurin.
Un cop han estat
explicades totes les propostes, es passarà a l’elecció: es tria una
d’elles o s’elabora una de nova a partir d’algunes de les idees exposades.
L’elecció no es fa per simple votació sinó per consens. Preferim la unanimitat
al vot per majoria perquè interessa que tothom senti com a seu el projecte.
Els caps hauran de fer
d’àrbitres i evitar les radicalitzacions, les polaritzacions o les
manipulacions que pugui fer un noi o una noia amb gran capacitat de liderat, i
hauran de convidar a participar als més tímids i als “passotes”.
Un cop tenim la proposta escollida, es tracta de
fer-la assequible a les possibilitats de la Unitat. Els nens, amb l’ajuda dels
caps, hauran de pensar quan la volen fer, quant temps durarà, quines coses
necessitaran, com es repartiran les feines, qui ens ajudarà...
Normalment aquesta planificació la porta a
terme el Consell de Coordinació (format pels caps i per representants
dels petits grups). A partir de la proposta escollida la fan viable segons les
possibilitats de la Unitat.
El meu consell és que dividiu cada projecte en
petits mini-projectes.
Per exemple, volem arranjar una font, i decidim que
aquest projecte es pot dividir en 14 estratègies:
Per a cada una d’aquestes fases cal decidir:
·
Què farem?
·
Com ho farem?
·
Quan ho farem?
·
On ho farem?
·
Qui de
nosaltres és el responsable?
·
A qui podem
demanar ajuda?
·
Quin material
necessitarem?
·
Quants diners
ens costarà?
També caldrà decidir, per a tot el projecte:
·
Com
aconseguirem els diners que ens fan falta?
(si
voleu idees, podeu consultar l’apartat “Extrajobs”)
A l’hora de repartir les feines entre petits grups,
no cal que us quedeu només amb els Equips establerts, sinó que també podeu
formar Comitès encarregats de feines concretes, formats pels nois i noies que
mostren més interès per aquella feina específica.
La feina que se li encarrega a cadascú (persona,
Equip o Comitè), cal deixar clar en què consisteix i què s’espera exactament
que es faci, així com el temps màxim de què es disposa per fer-la. Mireu de
buscar sinèrgies (p.ex. si cal fer dues gestions diferents amb l’Ajuntament,
que les faci el mateix grup).
El Consell de
Coordinació haurà d’anar fent un seguiment de totes les feines, controlar que
tot es vagi executant a temps, solucionar els problemes tècnics que no s’hagin
previst, i coordinar el treball dels equips.
No convé que els
projectes s’allarguin massa en el temps, perquè això genera cansament. Es
recomana, per exemple, un màxim de 3 setmanes per a nens fins a 8 anys, i un
màxim de 7 setmanes per a nens fins a 14 anys.
És l’execució, pròpiament dita, del projecte que
havíem planificat. Segons el tipus de projecte, pot tenir lloc en un dia
concret o al llarg de vàries setmanes.
La realització és dels nens i nenes des del principi
fins al final. Ells són els protagonistes de la seva història, dividint-se les
funcions de la manera que ells creguin més oportuna.
Mentre duri el projecte, hi haurà moments en què
caldrà que els caps estimulin els nois recordant-los els compromisos adquirits
i transmetent-los en tot moment alegria, satisfacció per la feina ben feta, bon
humor, ànims i, sobretot, no deixant-se atrapar pel mateix desànim dels nois.
Si a mig projecte veiéssim que trontolla, cal fer
una parada i iniciar un procés de revisió que airegi els problemes i ajudi a
prendre un nou ritme.
Per acabar l’empresa,
cal procedir a una revisió a tres nivells:
- A nivell individual
(participació, actitud i progrés de cada noi/a)
- A nivell col·lectiu
(coordinació i funcionament del grup)
- A nivell del treball fet
(eficàcia objectiva, resultats assolits)
Tot
el grup es reuneix i avalua l’acompliment d’objectius, la participació, les
actituds, el progrés personal...
Ens
interessa saber com han funcionat els Equips, els Comitès, el Consell de
Coordinació,...
La
revisió no s’ha de limitar a la fase de realització, sinó que volem avaluar
totes les fases, des de què debatíem idees fins al final.
Les
crítiques hauran de ser constructives, mai destructives. Dels errors també
s’aprèn.
En
la revisió, els nens comentaran el que més els ha agradat, el que no ha anat
bé, quina ha estat la seva participació, com poden millorar-la en el futur, si
han après alguna cosa,...
De
la mateixa manera, un cop acabada la revisió amb els nois i les noies, els caps
fan la seva pròpia revisió a partir dels objectius educatius que s’havien
proposat. Així veurem en quins punts cal continuar incidint, i d’aquí sortirà
una nova proposta educativa a aplicar al proper projecte.
També
és bo que els caps valorin com ha funcionat el propi Equip de Caps durant tota
la vida del projecte.
Animats
i amb afany, els nois i noies ho han aconseguit. Visca, celebrem-ho !!!
Tot
projecte significa esforç, avanç, superació, progrés personal i grupal, encara que hagi tingut algun aspecte negatiu. La
celebració ha de ser festiva. Fins i tot la presentació al barri o al poble
d’una mostra del projecte, pot constituir en si mateixa una festa.