| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Mètode escolta: la Pedagogia del Projecte.

FER PROJECTES EN GRUP

PEDAGOGIA DEL PROJECTE

 

Tant als nens com als adolescents, els satisfà de veure com són capaços de fer coses, de tirar endavant un projecte. Els dóna seguretat en ells mateixos.

Potser el tret més característic de la metodologia escolta són els projectes fets en grup (també anomenats accions).

De projectes n’hi pot haver molts i de molt variats. Per exemple:

·        Netejar i recuperar una font, un parc, o un altre espai públic

·        Senyalitzar camins o rutes

·        Penjar nius i menjadores per a ocells

·        Fer xerrades o campanyes per donar a conèixer problemàtiques socials (com ara pobresa, marginació, maltractaments,...)

·        Fer una recollida de roba, d’aliments, de material escolar, de signatures, etc. per pal·liar algun problema social.

·        Etcètera, etcètera,...

 

La Pedagogia del Projecte és senzillament una “forma de fer les coses”, segons la qual els passos obligats de tot projecte són: descobrir, idear, proposar, escollir, planificar, realitzar i revisar. També es bo afegir una fase final, la de celebrar. El protagonista absolut de la història, en totes i cadascuna de les esmentades fases, ha de ser el nen.

La Pedagogia del Projecte hauria d’ésser el motor de la Unitat, ja que si funciona estem potenciant el progrés personal, el compromís, la vida en petit grup i el joc institucional. I, per mitjà de la descoberta, també la fraternitat universal.

 

1. DESCOBERTA

Abans de triar cap projecte, és bo d’haver fet algunes descobertes, perquè això ens permetrà un camp de mires més ampli.

Podem, doncs, organitzar activitats curtes que obrin als nois els horitzons: una visita a uns estudis de ràdio, a un parc natural, a una entitat que treballa amb immigrants, a una escola de nens amb disminucions, a una protectora d’animals, a una presó, a una ONG dedicada a la millora de la societat (Intermón, Mans Unides, Pallassos Sense Fronteres, Càritas, Creu Roja, la Comunitat de Sant Egidi, les Germanetes dels Pobres, Aldeas Infantiles, SOS Racisme, Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, Greenpeace, Amnistia Internacional...). Si aquesta activitat, a més d’ensenyar-los alguna cosa, els dóna la possibilitat de participar, pot ser el iniciador que comenci a fer funcionar la màquina de crear projectes.

Però abans de sortir a fer la descoberta, podeu fer que tinguin un primer contacte amb el tema. Per mitjà de textos, fotos, retalls de diari, pel·lícules, cançons, contes, jocs, jocs de rol, etc. es dóna peu a pensar, parlar i debatre sobre un tema d’interès social.

Abans de la sortida, cal fer una petita xerrada introductòria sobre les activitats que porta a terme la entitat que anem a veure. I després de la descoberta, hi ha d’haver un espai per al diàleg i la reflexió al voltant del que hem après, que a més ens pot servir per engrescar-los a fer-hi alguna cosa.

 

2. IDEA

Quan ens sembla que la motivació inicial a fet efecte, és el moment de començar a idear projectes.

Reunits en petit grup, cada nen proposa idees per a possibles accions. Malgrat que els caps podem tenir molta influència, es bo que aquestes propostes surtin dels mateixos nens i nenes.

Jo recomano la pluja d’idees, que ha de seguir les següents fases:

·        tots han d’anar dient els projectes que els hi passen pel cap.

·        els apuntarem tots, no importa que ens semblin estúpids o descabellats (de vegades una idea ximple li pot inspirar a un altre una bona idea).

·        mentre es van dient idees, està prohibit fer cap comentari sobre si ens semblen bones o dolentes (la discussió es farà més tard).

·        un cop tenim una bona llista, la llegirem tota sencera. És el moment de dir si se’ns acut alguna cosa més per afegir.

·        Quan per fi tenim la llista complerta, anem llegint un a un tots els punts, i cada membre de l’equip va dient el que en pensa: si li agrada, si ho veu factible, etc.

·        De cada un dels punts, es farà una votació per decidir si el punt es manté o es desestima.

·        Un cop analitzats tots els punts, tindrem una nova llista amb les idees que no han estat desestimades.

 

3. PROPOSTA

·        A partir de la llista d’idees que no han estat desestimades, el petit grup fa una discussió al voltant de quines són les millors, quines prefereix cadascú, quines són més a l’abast de les nostres possibilitats,...

·        Finalment se’n tria una d’aquestes idees, que serà la nostra proposta (també se’n pot triar més d’una si volem proposar més d’un projecte).

L’elecció de la proposta és preferible que es faci per consens que no pas per majoria.

Un cop triada, el petit grup prepara la seva presentació davant de la resta de companys de la Unitat. Poden fer servir teatre, jocs, esquemes, murals, plànols,... la imaginació és benvinguda. El que volem és que la presentació sigui atractiva.

La presentació haurà de donar resposta, com a mínim, a les següents qüestions: “Què volem fer?” i “Com ho volem fer?”.

Pot passar que en la tria o el disseny del projecte, algun Equip s’encalli, bé perquè les idees han quedat a mig camí, perquè hi ha problemes entre els membres de l’Equip, perquè hi ha algú que no permet avançar,... El cap tutela el funcionament de cada Equip, i sense assumir cap dels rols dels nois, hi diu la seva i mira de trobar la manera de fer-los avançar.

 

4. ELECCIÓ

Un cop cada petit grup ha pensat una proposta, es parlarà de totes elles a l’Assemblea (la reunió de tots els membres de la Unitat, inclosos els caps).

Es tracta de triar quin dels projectes presentats escollim, per a portar-lo a terme entre tota la Unitat.

Tot el grup es reuneix per escoltar y debatre les propostes de cada petit grup. Cada equip explicarà a la resta la seva proposta (allò que ells han pensat fer). Pot convenir que el cap revisi els projectes abans de presentar-los a la Unitat, per tal de donar un cop de mà si convé, i ser a temps que els Equips els reestructurin.

Un cop han estat explicades totes les propostes, es passarà a l’elecció: es tria una d’elles o s’elabora una de nova a partir d’algunes de les idees exposades. L’elecció no es fa per simple votació sinó per consens. Preferim la unanimitat al vot per majoria perquè interessa que tothom senti com a seu el projecte.

Els caps hauran de fer d’àrbitres i evitar les radicalitzacions, les polaritzacions o les manipulacions que pugui fer un noi o una noia amb gran capacitat de liderat, i hauran de convidar a participar als més tímids i als “passotes”.

 

5. PLANIFICACIÓ

Un cop tenim la proposta escollida, es tracta de fer-la assequible a les possibilitats de la Unitat. Els nens, amb l’ajuda dels caps, hauran de pensar quan la volen fer, quant temps durarà, quines coses necessitaran, com es repartiran les feines, qui ens ajudarà...

Normalment aquesta planificació la porta a terme el Consell de Coordinació (format pels caps i per representants dels petits grups). A partir de la proposta escollida la fan viable segons les possibilitats de la Unitat.

 

El meu consell és que dividiu cada projecte en petits mini-projectes.

Per exemple, volem arranjar una font, i decidim que aquest projecte es pot dividir en 14 estratègies:

  1. Demanar els permisos corresponents
  2. Netejar la zona
  3. Instal·lar-hi papereres.
  4. Acordar amb l’ajuntament un servei de recollida d’escombraries
  5. Penjar-hi cartells demanant respecte
  6. Posar taules i bancs per anar a berenar
  7. Reparar la font perquè ragi bé
  8. Netejar les canonades per on marxa l’aigua
  9. Empedrar el terra de la font
  10. Portar-hi animals (ànecs, coloms, peixos...)
  11. Instal·lar als arbres nius i menjadores per a ocells.
  12. Recuperar la zona ajardinada
  13. Muntar gronxadors per als nens
  14. Un cop arranjada la zona, comunicar-ho al poble perquè se sàpiga

 

Per a cada una d’aquestes fases cal decidir:

·        Què farem?

·        Com ho farem?

·        Quan ho farem?

·        On ho farem?

·        Qui de nosaltres és el responsable?

·        A qui podem demanar ajuda?

·        Quin material necessitarem?

·        Quants diners ens costarà?

També caldrà decidir, per a tot el projecte:

·        Com aconseguirem els diners que ens fan falta?

(si voleu idees, podeu consultar l’apartat “Extrajobs”)

 

A l’hora de repartir les feines entre petits grups, no cal que us quedeu només amb els Equips establerts, sinó que també podeu formar Comitès encarregats de feines concretes, formats pels nois i noies que mostren més interès per aquella feina específica.

La feina que se li encarrega a cadascú (persona, Equip o Comitè), cal deixar clar en què consisteix i què s’espera exactament que es faci, així com el temps màxim de què es disposa per fer-la. Mireu de buscar sinèrgies (p.ex. si cal fer dues gestions diferents amb l’Ajuntament, que les faci el mateix grup).

El Consell de Coordinació haurà d’anar fent un seguiment de totes les feines, controlar que tot es vagi executant a temps, solucionar els problemes tècnics que no s’hagin previst, i coordinar el treball dels equips.

No convé que els projectes s’allarguin massa en el temps, perquè això genera cansament. Es recomana, per exemple, un màxim de 3 setmanes per a nens fins a 8 anys, i un màxim de 7 setmanes per a nens fins a 14 anys.

 

6. REALITZACIÓ

És l’execució, pròpiament dita, del projecte que havíem planificat. Segons el tipus de projecte, pot tenir lloc en un dia concret o al llarg de vàries setmanes.

La realització és dels nens i nenes des del principi fins al final. Ells són els protagonistes de la seva història, dividint-se les funcions de la manera que ells creguin més oportuna.

Mentre duri el projecte, hi haurà moments en què caldrà que els caps estimulin els nois recordant-los els compromisos adquirits i transmetent-los en tot moment alegria, satisfacció per la feina ben feta, bon humor, ànims i, sobretot, no deixant-se atrapar pel mateix desànim dels nois.

Si a mig projecte veiéssim que trontolla, cal fer una parada i iniciar un procés de revisió que airegi els problemes i ajudi a prendre un nou ritme.

 

7. REVISIÓ

Per acabar l’empresa, cal procedir a una revisió a tres nivells:

    - A nivell individual (participació, actitud i progrés de cada noi/a)

    - A nivell col·lectiu (coordinació i funcionament del grup)

    - A nivell del treball fet (eficàcia objectiva, resultats assolits)

Tot el grup es reuneix i avalua l’acompliment d’objectius, la participació, les actituds, el progrés personal...

Ens interessa saber com han funcionat els Equips, els Comitès, el Consell de Coordinació,...

La revisió no s’ha de limitar a la fase de realització, sinó que volem avaluar totes les fases, des de què debatíem idees fins al final.

Les crítiques hauran de ser constructives, mai destructives. Dels errors també s’aprèn.

En la revisió, els nens comentaran el que més els ha agradat, el que no ha anat bé, quina ha estat la seva participació, com poden millorar-la en el futur, si han après alguna cosa,...

 

De la mateixa manera, un cop acabada la revisió amb els nois i les noies, els caps fan la seva pròpia revisió a partir dels objectius educatius que s’havien proposat. Així veurem en quins punts cal continuar incidint, i d’aquí sortirà una nova proposta educativa a aplicar al proper projecte.

També és bo que els caps valorin com ha funcionat el propi Equip de Caps durant tota la vida del projecte.

 

8. CELEBRACIÓ

Animats i amb afany, els nois i noies ho han aconseguit. Visca, celebrem-ho !!!

Tot projecte significa esforç, avanç, superació, progrés personal i grupal, encara que hagi tingut algun aspecte negatiu. La celebració ha de ser festiva. Fins i tot la presentació al barri o al poble d’una mostra del projecte, pot constituir en si mateixa una festa.