|
Bàsicament, l’estil de vida que proposa el
cristianisme el veiem reflectit en els evangelis, i es podria resumir com
segueix:
© Vols ser cristià? Doncs
deixa de preocupar-te per tu mateix i comença a preocupar-te pels altres, aquells
que hi ha al teu voltant: la família, els amics, els veïns, la gent del carrer,
persones que encara no coneixes però que saps que et necessiten. Al cristià no
li preocupa ser ric, ni poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià escull
voluntàriament la pobresa i comparteix les seves riqueses amb els necessitats.
La felicitat no te la donaran els béns materials, sinó poder estar amb la gent
que estimes. Si vols ser cristià, aprèn a compartir.
© El cristià no es deixa
vèncer per les adversitats ni pel sofriment. Conserva l’esperança, i davant del
mal segueix creient en la victòria del bé.
© El cristià és solidari,
plora amb el qui plora i acompanya el qui pateix.
© El cristià no creu en
la llei del més fort, sinó en la llei de l’amor. Lluita amb constància, però
sense violència ni agressivitat.
© El cristià no és
rancorós, sap perdonar les ofenses, i no torna mal per mal.
© El cristià no accepta
la injustícia ni la mentida. Es rebel·la contra l’odi i l’opressió. Desitja i
lluita amb passió per un món més just i més humà.
© El cristià és sensible
i atent al mal dels altres, és solidari amb els seus germans en els triomfs i
en els fracassos, en les penes i alegries.
© El cristià es compromet
amb els dèbils i necessitats.
© El cristià és de cor
noble i sincer, senzill i incapaç de fer mal. Actua sense manipulació ni dobles
intencions. Es lliura sense buscar premis ni recompenses.
© El cristià és honrat i
diu la veritat, malgrat que això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels
més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, encara que per això s’hagi de
veure perseguit o calumniat.
© El cristià confia en
Déu, i prega per ell, pels seus germans, i també pels seus enemics.
Vols ser cristià? Doncs segueix aquestes normes de
vida. Però viu-les amb naturalitat, i no amb angoixa. Si un dia t’equivoques,
demana perdó i procura millorar. Recorda que només els Sants són perfectes; la
resta de la gent en tenim prou amb intentar-ho.
«Si els cristians
practiquessin el que Jesús va predicar en el Sermó de la Muntanya, jo seria, sens
dubte cristià», va dir el Mahatma Gandhi, conegut líder hindú.
El Sermó de la
Muntanya és un fragment de l’Evangeli de Sant Mateu (capítols 5-7) on es
resumeixen tots els principis de la doctrina de Jesús de Natzaret. Us convido a
tots a llegir-lo, perquè és molt curt, però diu un munt de coses que
veritablement val la pena sentir, fins i tot per als que no són cristians.
Comença amb les
Benaurances, que diuen així:
«Feliços els que tenen esperit de pobresa, perquè d’ells és el regne de Déu.
Feliços els afables, perquè ells heretaran la Terra.
Feliços els afligits, perquè seran consolats.
Feliços els que tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
Feliços els misericordiosos, perquè ells assoliran la misericòrdia.
Feliços els nets de cor, perquè veuran a Déu.
Feliços els que treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits per ser justos, perquè d’ells és el regne de Déu.»
I continua (Lluc
6, 27-28):
«Ameu als vostres enemics; feu el bé als que us
odien; beneïu als que us maldiuen; pregueu pels que us calumnien.»
I també (Lluc 11,
9):
«Demaneu i se us donarà; busqueu i trobareu;
truqueu i se us obrirà.»
Segurament ja
havies sentit aquestes frases alguna vegada, i potser et demanaves: “que volen
dir?”. Compara-les amb les frases que he presentat al principi de la pàgina, i
així descobriràs el seu autèntic significat.
TORNAR A “REFLEXIONS I VALORS”
TORNAR AL CLAN DE RÒVERS / TRUC (de 17 anys endavant)