|
Depenent de l’Agrupament, als escoltes d’aquesta
edat se’ls anomena:
Ø
TRUC (Tots a la Recerca d’Un Compromís)
Ø
RÒVERS
Ø
RUTES
Ø
COMPANYS
Ø
FOCS
En
espanyol se’ls hi diu ROVERS,
RUTAS o COMPAÑEROS. En anglès s’anomenen
SCOUT NETWORK.
Escolarment,
la branca es correspon als cursos de 2n de Batxillerat (ESPO) i Estudis
Universitaris.
Normalment, els joves passen en aquesta branca de 2
a 3 anys (depèn de cada Agrupament), tot i que hi ha casos en què, per pròpia
voluntat dels membres de la branca, s’hi arriben a passar fins a 5 anys,
dedicats a tasques de voluntariat.
Habitualment es forma un grup independent per a
cadascun dels anys, sense barreja entre edats.
S’identifica amb el color VERD.
La unitat bàsica de
treball (el petit grup) rep el nom de CLAN.
El projecte o acció dut a terme per aquesta branca
s’anomena DESCOBERTA i ACCIÓ
DE SERVEI.
v JOCS I ACTIVITATS ADEQUATS PER
A L’EDAT
v TRETS PSICOLÒGICS DELS NOIS I
NOIES D’AQUESTA EDAT
v INSTITUCIONS I MÈTODE PROPIS
DE LA BRANCA
Els joves d’aquesta edat són propensos a la utopia i
els agrada imaginar maneres de “salvar el món”. Són molt apropiats els debats i
discussions sobre temes d’interès social (pacifisme, interculturalitat,
ecologia).
Convé que facin un gran nombre de descobertes,
excursions d’un o dos dies per viure de prop els problemes de la societat: una
visita a una entitat que treballa amb immigrants, a una escola de nens amb
disminucions, a una residència d’avis, a una protectora d’animals, a una presó,
a una ONG dedicada a la millora de la societat (Intermón,
Mans Unides, Pallassos Sense Fronteres, Càritas, Creu
Roja, la Comunitat de Sant Egidi, les Germanetes dels
Pobres, Aldeas Infantiles,
SOS Racisme, Fundación de Ayuda
contra la Drogadicción, Greenpeace,
Amnistia Internacional...).
Però no n’hi ha prou d’anar-ho a veure; en aquestes
sortides buscarem que facin tasques de voluntariat, ajudant en la mesura de les
seves possibilitats.
Després de la descoberta, esperem que es desvetllin
les ganes d’actuar, de fer-hi alguna cosa. Els convidarem a implicar-se
més a fons com a voluntaris d’una de les entitats que hem conegut.
O també poden organitzar per sí mateixos algun
projecte:
Una
bona manera de començar els caus setmanals de cada dissabte és llegint alguna
notícia interessant del diari (podeu fer torns perquè cada setmana li toqui a
un de buscar una notícia).
ELS JOCS QUE MÉS ELS AGRADEN:
Probablement se sentiran més còmodes amb jocs
intel·lectuals que físics. Els jocs de rol són molt adequats. Com a joc de
distensió pot valer un partit de futbol, o voleibol, o beisbol,... o algun
altre esport (que el triïn ells mateixos assegurant-nos que agradi a tothom). I
per les festes i vetllades podeu fer imitar cantants famosos, o fer un concurs
per parelles amb preguntes sobre escoltisme (el qui falli paga penyora).
També podeu agafar alguns dels jocs proposats per a la
branca de Pioners,
adaptant-los si cal per a l’edat.
Entre els 17 i els 18 anys, els joves encara estan a les fases finals de L’ADOLESCÈNCIA. A nivell
intel·lectual, el pensament complex se centra en conceptes menys egocèntrics i
en la presa de decisions, com ara les següents:
·
Pensa sovint sobre conceptes globals com la justícia, la història, la
política o el patriotisme
·
Sovint desenvolupa punts de vista idealistes sobre temes o qüestions
específiques
·
És possible que s’involucri en debats i que no toleri punts de vista
diferents
·
Pensa en la carrera que voldrà estudiar
·
Comença a pensar en el paper que jugarà a la societat quan sigui adult
Donada la complexitat del comportament dels
adolescents, he dedicat una pàgina específica a aquesta etapa del creixement.
La podeu consultar a:
Ø
Entre els 12 i els 18 anys. L’ADOLESCÈNCIA.
A
partir dels 18 anys, si el noi o noia ha adquirit la suficient maduresa, es considera que
entra en una nova etapa de desenvolupament: LA JOVENTUT.
LA
JOVENTUT (dels 18 als 25 anys) és l’etapa en què la persona es troba més
tranquil·la en relació al que va ser la seva adolescència, tot i que encara no
ha arribat a l’equilibri de l’adultesa. El jove és capaç d’orientar la seva
vida i d’anar integrant tots els aspectes de la seva personalitat.
En el camp del coneixement, el jove és més reflexiu
i analític. És la millor època per l’aprenentatge intel·lectual, perquè el
pensament ha aconseguit frenar cada cop més els excessos de la fantasia i és
capaç de veure més objectivament la realitat. Té idees i iniciatives pròpies,
però no deixa de ser un idealista; els seus ideals comencen a aclarir-se.
D’aquí surt el desig de comprometre’s.
En l’aspecte moral, els valors comencen a tenir una jerarquia
(dóna més importància a uns valors que a d’altres), destacant per damunt el
valor de la justícia. És capaç de distingir lo urgent de lo important. Rebutja
la imposició, no amb agressivitat, sinó amb una sana rebel·lia. Assumeix una
consciència pròpia dels seus actes i els dóna el valor moral que els correspon.
El seu desenvolupament pot acabar en l’autonomia i aleshores
sabrà integrar a les seves conviccions personals els valors presentats per la
societat, la religió, el grup, i l’ambient de treball.
Però també pot acabar en la dependència, i aleshores
serà arrossegat pels altres, deixant-se emportar, canviant d’opinió amb
facilitat, i enfonsant-se davant les dificultats.
En l’àmbit vocacional, és el moment en què el
jove s’orienta vers una professió i concreta un PROJECTE DE L’EXISTÈNCIA.
Aquest projecte és el conjunt de valors en què creix el jove, que li dóna una
orientació a la pròpia vida i al seu futur.
Alguns triaran un projecte consumista i egocèntric;
altres triaran un projecte obert als altres, implicat, compromès,...
Vida afectiva i sexual: mirant enrere, el jove
se’n riu dels seus fracassos sentimentals, perquè comença a descobrir el que
realment és l’amor. Els nois, que abans valoraven a les noies en funció del seu
físic o de determinades qualitats, ara necessiten estimar a una sola persona
amb qui projectar posteriorment una comunitat de vida.
Les noies deixen de somiar en el seu príncep blau,
per acceptar a un noi tal com és, i iniciar un diàleg d’amor autèntic.
L’amor ja no és per ell o per ella un simple
passatemps, una necessitat social, una fugida o una compensació, sinó un
compromís seriós i respectuós amb la persona que estima. Tot això implica que
el jove és ja amo de sí mateix, controla els seus impulsos i sap conduir-se
oportunament.
Socialització: davant dels altres, el jove actua
responsablement, és a dir, que fent ús de la seva llibertat és capaç de
respondre dels seus actes, de tenir consciència del que diu i fa.
Per altra banda el jove:
·
Assumeix la vida com a tasca
·
És conscient de la seva solidaritat amb els demés
·
Està disposat a entregar-se per ajudar als altres
·
Està obert a noves responsabilitats
El jove va acabant d’emancipar-se de la família
mentre que s’obre cada cop més a múltiples relacions socials.
Descobreix les ideologies, i s’orienta per un ideari
polític.
Els “riscos” que corre en aquest moment són el de
caure en la politiqueria, el de radicalitzar la seva ideologia, o pel contrari,
el de voler relativitzar-ho tot.
Desenvolupament religiós: en el jove es produeixen
transformacions profundes en el pensament religiós. És capaç d’opinar sobre la
religió amb arguments millor motivats i fonamentats. També pot accentuar la
crítica sobre determinades formes institucionals que percep com a oposades als
ideals.
Són freqüents en aquesta època els dubtes
religiosos, que poden ser de dos tipus: positius o negatius. El dubte positiu és
el de la persona que busca una veritat més gran, desenvolupant i acomodant
millor les seves creences. El dubte negatiu, en canvi, és símptoma d’una
personalitat religiosa en crisi, fruit d’un passat religiós ple de dificultats.
A alguns joves les seves conviccions religioses els
ajudaran a refermar els valors, adquirir seguretat en ells mateixos i confiança
en les seves possibilitats.
D’altres, no havent superat els dubtes, pot ser que
experimentin en el futur una disminució en la intensitat dels seus valors.
NOTA: Si no coneixeu el mètode educatiu de l’escoltisme, us recomano llegir abans la secció “El mètode escolta”.
La unitat bàsica de
treball: EL CLAN.
Les
Unitats d’aquesta branca treballen quasi de manera exclusiva en petits grups,
que funcionen de manera molt autònoma, sense relacionar-se gaire uns grups amb
els altres. Aquests petits grups s’anomenen Clans, i estan formats per entre 5
i 12 joves, tots ells de la mateixa edat (això vol dir que, normalment, no hi
ha barreja d’edats).
El
Clan és doncs un grup de joves que es reuneixen lliurement i decideixen
junts que volen fer, fixant-se uns objectius de treball i progrés
personal i col·lectiu, i que actuen en el seu entorn social per a ajudar
a transformar-lo.
La
forma de treball és l’AUTOGESTIÓ:
·
Els nois i
noies prenen les decisions i realitzen les activitats
·
Hi ha un elevat
grau de confiança entre els membres
·
Hi ha d’haver
molt bona comunicació
·
Tothom col·labora
en el treball
El
Cap d’Unitat no intervé gaire en la direcció i coordinació del grup, i es
limita a fer tasques d’impuls i animació. Per això no se l’anomena Cap, sinó
Animador. L’Animador ha d’estimular la participació de tots i ajudar a revisar
i aprofundir en les activitats realitzades.
Un
Animador de Truc pot estar al càrrec d’un sol Clan o de diversos.
El
Clan no canvia d’un any a l’altre; s’intenta que es mantingui estable al llarg
dels dos o més anys que pot durar.
Institucions de la branca: ASSEMBLEA i
CONSELL DE LA BRANCA.
Assemblea: Està formada per tota la Unitat, és a dir, els nois i noies de tots
els Clans i els Animadors. Es reuneix per prendre decisions conjuntes que
afectin a tots els Clans (p.ex. projectes que volen realitzar conjuntament, o
excursions comunes).
Consell de la Branca: Està formada per un representant de cada Clan. Es
reuneix per coordinar projectes comuns.
Funcionament de la Unitat. DESCOBERTES
i ACCIONS DE SERVEI.
El
Clan tindrà una duració d’entre 2 i 5 anys (depèn
dels seus membres i la voluntat que tinguin de seguir treballant plegats).
Durant aquesta vida, passarà per tres etapes:
1.
ETAPA DE DESCOBERTA
Té
una duració d’entre quatre i sis mesos. En aquesta
etapa ens dediquem a descobrir les necessitats del nostre entorn immediat, tot
fent visites i excursions a entitats que ja estan treballant en experiències
semblants. A aquesta mena de visites se les anomena Descobertes, i ens permetran descobrir i valorar la feina que fan
els voluntaris en molts i diversos àmbits. I també desvetllarà les ganes
d’actuar i de fer alguna cosa (volem que neixi en el Clan una inquietud per
millorar el món que ens envolta).
Durant
aquesta etapa també ens anirem coneixent els uns als altres, i aprendrem a
respectar-nos, a admetre als altres i les seves opinions. A això ens pot ajudar
el realitzar debats i discussions entre nosaltres sobre temes d’actualitat i
d’interès social. També ens hi poden ajudar alguns jocs de rol.
2.
ETAPA DE PROJECCIÓ
Té
una duració curta (uns 15 dies). Es tracta de veure com nosaltres podem
intervenir sobre el nostre entorn social per ajudar a transformar-lo. Cada
membre del Clan fa una declaració d’intencions, a partir de la qual programarem
les possibles Accions de Servei.
El
Clan es presentarà a l’Agrupament, a la Parròquia, al poble,... i es posarà a
disposició de qui el necessiti.
3.
ETAPA D’OPCIÓ I COMPROMÍS
Aquesta
etapa durarà com a mínim un any i mig, però pot arribar a durar molt més. Les
activitats que es fan durant aquesta etapa s’anomenen Accions de Servei. Cada membre ha de decidir la seva opció de
treball i de compromís en la societat. Realitzarà aquesta activitat pel seu
compte, però després ens reunirem tot el Clan, i posarem en comú les vivències
de cadascú, enriquint-nos d’aquesta manera amb l’experiència dels altres, i
donant-nos ànims i suport.
També
es poden programar accions comunes, projectes a desenvolupar per tota la
branca, seguint els passos de la Pedagogia
del Projecte.
Característiques
que ha de tenir una Acció de Servei:
És
important que les Accions de Servei no es limitin a fer d’ajudants dins de
l’Agrupament Escolta, sinó que tinguin també la possibilitat de descobrir
altres realitats fora de l’escoltisme.
Durant
aquesta etapa també és interessant, de tant en tant, d’anar a fer noves
Descobertes.
Tant
les Descobertes com les Accions de Servei han de tenir tres moments:
planificació, realització i revisió.
Compromís i progrés personal.
L’evolució
del jove al llarg de tota la seva vida com a escolta (des de Castors fins a
Pioners) va encaminada perquè decideixi, després de passar pel Clan, el
realitzar un compromís social.
L’objectiu
del Clan és, en primer lloc, desvetllar en el jove les ganes d’actuar i de
fer-hi alguna cosa, i en segon lloc, animar-lo perquè s’impliqui i prengui un
compromís com a voluntari en alguna associació.
Dins
el Clan es posaran en pràctica les tres opcions de l’escoltisme:
OPCIÓ
PAÍS: anem a construir els nostres projectes en una ciutat i situació concreta.
Per aquest motiu hem de saber el que passa al nostre voltant, les necessitats,
els problemes de la gent,... Un cop coneguem la situació, hem de prendre una
postura coherent amb els nostres ideals, per aconseguir una societat millor.
OPCIÓ
PERSONA: es tracta de concretar com viurem de forma quotidiana els valors de
l’escoltisme (austeritat, solidaritat, respecte a la natura, justícia,
compromís, servei...).
OPCIÓ
FE: la fe dóna més sentit al compromís. Si tots els membres del Clan sou
cristians, podeu decidir formar una “Comunitat Cristiana de Base”. Això
simplement vol dir que us comprometeu a seguir un estil de vida cristià. També us pot interessar apuntar-vos
tots junts a un grup de Confirmació que organitzi la Parròquia.
Com
a mínim un cop a l’any, avalueu el progrés personal de cadascun de vosaltres i
el del grup.
Els
àmbits de progrés a nivell personal són:
Els
àmbits de progrés a nivell de grup són: