| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: com formar equips.

L’ORGANITZACIÓ EN GRUPS

 

Un dels trets més característics de l’escoltisme és la seva estructuració en grups i subgrups, i que la major part del treball es fa en equip.

 

Els Agrupaments es subdivideixen en Branques, que agrupen els nens i nenes d’edat similar. Cada branca està formada per una o més Unitats, que són grups independents de no més de 24 nois i noies, dirigits per un equip de caps (3 o 4 monitors).

 

La Unitat, al seu torn, s’organitza en petits grups d’entre 4 i 6 nens (les anomenades “sisenes”, “patrulles”, etc.). El treball dels nens i nenes en petits grups és un dels 5 dinamismes que defineixen el mètode escolta. En el petit grup els nens aprenen a fer-se valer com a persones, ja que tenen més facilitat per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i considerats pels altres. I també en el petit grup, els nens aprenen a tenir en compte als altres i a seguir unes normes de convivència.

 

El petit grup cal que sigui prou ampli com perquè pugui permetre un cert nivell d’organització (un cap, un secretari, etc.) i un elevat sistema d’intercanvi (de relacions entre tots els membres), però alhora prou reduït com perquè cada noi i cada noia se senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció concreta i aprendre a responsabilitzar-se de la tasca conjunta.

La pràctica ens ha demostrat que el petit grup no hauria de tenir mai més de 6 persones (quan un grup es composa de 7 membres, la tendència natural és a dividir-se en dos grups de 4 i 3, la qual cosa dificulta el treball).

 

A mi m’agrada distingir entre treball en grup i treball en equip. En el treball en grup, les feines es reparteixen entre els diferents membres, i cadascú se’n fa responsable d’una part. En el treball en equip totes les feines es fan entre tots, i les decisions es prenen de comú acord. No podem dir quin dels dos és millor, sinó que la conveniència de fer servir un o altre depèn del tipus de feina que estiguem realitzant. En general, el treball en equip és més lent i feixuc que el treball en grup, perquè cal que tothom es posi d’acord, però per contra les decisions preses són de més qualitat. Per això, a l’hora de triar un projecte, de definir-lo, de marcar les normes, etc. és millor de fer un treball en equip. Però a l’hora d’assignar tasques o feines concretes és preferible el treball en grup.

 

 

PERQUÈ TREBALLEM EN GRUPS PETITS?

(Importància de les “sisenes”)

 

En la manera de treballar dels escoltes, és molt freqüent repartir els nens en petits grups de 4, 5 o 6 persones. Aquests grups poden rebre noms diferents: "sisenes", "patrulles", "escamots", "comitès",... Però, perquè tenim aquesta predilecció pel treball en petits grups?

 

1) Dins d'un grup petit, els nens i nenes tenen més facilitat per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i considerats pels altres.

 

2) El grup petit afavoreix la participació de tots els nens i nenes. Dins el grup petit es crea ràpidament un clima de confiança, que afavoreix la participació dels seus membres. Per contra en el gran grup, la gent es pot sentir més cohibida o voler passar més desapercebuda.

 

3) Dins d'un grup petit és més fàcil establir relacions estretes entre les persones, arribar-se a conèixer bé, i que surtin sentiments d'amistat.

Com que les relacions seran més estretes, les amistats probablement seran més sòlides, però per altra banda els conflictes seran més forts o faran més mal.

 

4) Dins d'un grup petit és més fàcil aprendre les normes de convivència. El diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip ensenyen al nen a tenir una actitud de col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió dels altres.

 

5) Un grup reduït permet donar una responsabilitat o feina concreta a cada nen, i així aconseguim que el nen se senti útil i valorat, i que pugui trobar el seu lloc. El nen realitza la seva funció concreta, però a la vegada se sent responsable de la tasca conjunta de tota la "sisena".

 

6) Per als caps és més fàcil coordinar la Unitat si la tenim dividida en grups petits que si està formada per un únic gran grup.

 

7) Per a un nen, desenvolupar el sentiment de pertinença a un grup (sentir que ell forma part del grup) és més fàcil si es tracta d'un grup petit que si es tracta d'un grup gran. No obstant, hem de vigilar que també hi hagi cohesió entre tota la Unitat (que els nens també se sentin part de tota la Unitat), i això ho aconseguirem evitant que hi hagi massa competitivitat entre les diferents "sisenes" (les "sisenes" han de col·laborar entre sí, i no pas competir).

 

 

COM FORMAR EQUIPS

(extret de “Sobre el treball en grup”, publicació d’Escoltes Catalans)

 

 

Índex:

1. Què és la Unitat?

2. Què són els grups?

3. Tipus de grups

4. Perquè serveixen els grups

5. Paper del cap en els diferents grups

6. Exemples

 

1. Què és la Unitat ?

La Unitat constitueix l’organització metodològica bàsica d’un Agrupament. És a dir, l’Agrupament està subdividit en quatre o cinc etapes depenent de l’edat dels infants. Existeixen quatre etapes educatives (Follets, Llops, Raiers i Pioners) i una etapa formativa (Clan).

La Unitat serà aquell espai on l’infant es podrà desenvolupar, compartir i aprendre amb el seu grup d’iguals. Ja que serà un grup amb les mateixes edats i d’un sector sòcioambiental semblant.

La subdivisió de l’Agrupament en Unitats fa que es puguin treballar molts aspectes seguint uns valors com la participació, solidaritat, tolerància, respecte... que no es podria treballar en un grup molt nombrós, amb una diversitat d’interessos, inquietuds, possibilitats i capacitats a nivell intel·lectual força diferenciat, amb el que podrien compartir molt poc.

Evidentment, la capacitat d’atenció, resposta i mecanismes d’aprenentatge serà molt diferent segons l’edat i l’entorn del nen/a. Per tant, el grau d’exigència o el que esperem d’ells serà també, molt diferent. És per això, que establim les diverses Unitats.

L’ésser humà viu immers en una societat , i en ella dins de subgrups que formen el seu entorn immediat. És a partir de la interacció d’aquest amb altres éssers que aprèn i es desenvolupa com a persona. Cal tenir en compte doncs, el seu grup d’amistats, la relació que estableix amb ells/es. I en aquest cas, un dels seus entorns pròxims és el cau, la seva Unitat que serà un factor importantíssim en el desenvolupament global de l’infant.

Dins l’escoltisme, el grup serà una eina bàsica que ens permetrà treballar la diversitat entre els infants, potenciar la participació, l’aprenentatge de treball en equip, la integració de persones amb diferències i necessitat específiques, treballar la coeducació, solidaritat, assumir responsabilitats, respectar els compromisos, saber prendre decisions individuals i en grups...

El treball i les activitats en grups ajuden a entendre i respectar la diversitat d’opinions, a elaborar una opinió pròpia i saber-la justificar, a la vegada que et dóna seguretat i fermesa.

 

2. Què són els grups

Hem definit el terme d’Unitat, com a concepte característic en l’escoltisme, el grup en canvi el veurem com un terme més genèric.

L’ésser humà des del principi de la seva existència s’ha anat agrupant amb altres éssers. És evident que els motius, interessos i les necessitats pels quals l’individu s’ha anat agrupant són diferents al llarg de la història. D’entrada els éssers humans es van començar a agrupar per un instint de sobreviure, formaven grups per caçar i poder defensar-se.

Poc a poc però, veiem que l’individu és un ésser depenent que necessita comunicar-se, compartir, experimentar i comparar a través dels altres. Ens adonem doncs, que és un ésser vulnerable que necessita agrupar-se amb altre gent per afinitats, interessos, o per obligació.

Un grup el definim com un conjunt de gent amb uns objectius comuns, i que sovint creen uns codis de comunicació propis. És clar, que el primer grup en el que pertany l’individu i que demostra que necessitem els demés éssers humans per viure, és la família. Més tard el nen/a formarà el seu grup a l’escola (grup-classe), amics... i el seus cercles s’aniran ampliant.

Els grups, al igual que els éssers vius, neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Cada grup pot néixer d’una manera totalment diferent, però els podem classificar en tres tipus:

a. els que neixen de forma voluntària, com són els grups de música, teatre o equips de futbol.

b. per obligació o adscripció automàtica, el cas de la família.

c. i per necessitat, tots aquells grups que es creen a partir d’una demanda o protesta concreta, com són les plataformes de defensa d’uns interessos determinats.

El grup creix en quant a forma, augmentant el seus membres, i de contingut, ja que cada cop les relacions són més estretes i profundes.

També té dues formes de reproduir-se: internament, formant a partir d’aquest subgrups i comissions; i externament quan a partir d’aquest grup sorgeix, per exemple, un grup d’amics que fa un equip de futbol, bàsquet, teatre...

I finalment, moren perquè ja s’ha assolit l’objectiu que es perseguia, o bé perquè no s’ha assolit. Però en tot cas, normalment en torna a néixer un altre (ha canviat l’objectiu).

Un exemple clar i que tots/es nosaltres vivim de forma propera, és el d’un Agrupament. Un grup escolta, neix de forma voluntària, i va creixent any rera any, tant a nivell de membres, com d’aprofundiment de les relacions. Es reprodueixen en altres edats de forma interna, i externament quan hi ha desavinences. Mor cada any quan arriba l’últim dia de curs, i torna a néixer el setembre, amb el començament del nou curs.

 

3. Tipus de grups

Fins ara hem vist que la Unitat era aquell grup de nens/es o joves delimitat per una mateixa edat.

En la Unitat però, podem treballar amb el grup gran (tot el grup) o podem treballar a partir d’altres grups, grups més petits , segons les necessitats que tinguem.

Dos tipus de factors condicionaran el tipus de grup:

* Edat del grup amb el que estem treballant.

* L’activitat o treball que vulguem realitzar.

* Aspectes que vulguem treballar.

Els caps o educadors del lleure hem de ser capaços de veure quin tipus de grup serà més adequat en cada moment.

- El gran grup (la Unitat sencera), serà el grup més nombrós i segurament la manera més difícil de treballar, degut precisament, a la gran quantitat de gent. I això, es tradueix en una més difícil coordinació, dificultat de control, de seguiment, de participació i atenció individualitzada (importantíssim en grups d’edat petits).

Però en canvi és positiu per afavorir la cohesió del grup; per l’autonomia i autogestió del grup; per aprendre a dirigir-te i expressar-te en públic, alhora que aprens a escoltar i respectar les diverses opinions i punts de vista.

El gran grup serà més encertat utilitzar-lo en la realització de grans accions (netejar el cau, pintar-lo, netejar boscos, recollida de papers pel barri...) o activitats concretes (cantades, excursions i sortides per la ciutat), en les festes del cau, barri i/o poble.

D’altra banda, ens serà molt positiu en les valoracions d’activitats o curs (joves), i en les assemblees.

Tot i ser difícil de controlar a l’hora de fer xerrades o accions, ja que és difícil respectar el torn de paraula, saber escoltar, respectar el silenci... (exercici que cal exercitar), valorem el fet de fer-ho així, ja que llavors en el petit grup ho tindrem del tot assolit. I en els grups de més edat és important que aprenguin i s’acostumin a fer-ho, perquè de fet, és el que es trobaran en la societat, en el món que els envolta.

- El petit grup fix, és la subdivisió de la Unitat amb grups –sempre amb els mateixos components– anomenades originàriament patrulles o sisenes (grups de sis). Així i tot, el grup fix pot ser de llarga durada, quan l’utilitzem durant tot el curs –que no vol dir que l’utilitzem constantment– o temporal ( trimestre, campament...)

El fet que sigui fix, que sempre siguin els mateixos components, hem d’anar en compte a l’hora de fer els grups, ja que hauran de treballar junts una llarga temporada. Per tant, haurem de tenir en compte una sèrie de variables:

- preferències dels nens/es o nois/es.

- grups equilibrats en quant a sexe.

- nens/es que puguin treballar sense distreure’s o jugar massa.

- maduresa dels components del grup.

- aspectes de marginalitat.

- edat variada dels components del grup.

En definitiva, que tot respectant la voluntat i afinitats dels nens/es i nois/es quedin grups equilibrats respecte a totes les variables que hem dit anteriorment, i en d’altres segons les característiques de la Unitat (imaginació, creativitat, hiperactivitat, apatia, manca de motivació...).

Evidentment no és gens fàcil i, segurament, no tothom estarà igual de content ("no sempre plou a gust de tothom"). És per això que haurem de saber combinar les activitats en grup, i no abusar durant tota una mateixa tarda dels grups fixos.

En cada edat –o veurem més endavant– les possibilitats en quant a temps i activitats seran diferents. Amb els més petits la necessitat de canviar contínuament, farà les activitats i els grups més dinàmics. En canvi, amb els grans seran activitats més llargues o projectes.

Tampoc trobem gaire positiu treballar tot l’any amb els mateixos grups, ja que limita la possibilitat de conèixer i compartir les tasques amb altres companys/es de la Unitat. El fet de treballar sempre amb la mateixa gent pot produir cansament i manca de motivació.

De manera que ja està bé treballar en petits grups, i que siguin més o menys fixos durant un temps, per tal d’afavorir l’autonomia i la responsabilitat, però que al llarg del curs puguin variar i treballar amb altres nens/es.

Les activitats que es poden fer amb els grups petits fixos, dependrà de l’edat de la Unitat, però les activitats més adequades són càrrecs o serveis de neteja del cau, responsabilitats quotidianes; activitats específiques i que demanin constància en el temps, com són els projectes amb els més grans, o tallers, i centres d’interès com a fil conductor amb els més petits.

- I l’últim estil de grup és el petit grup mòbil, que serà la subdivisió de la Unitat segons les necessitats del moment, i que ens servirà per fer una activitat, o una acció en un breu espai de temps.

Com a grup petit, té les mateixes avantatges que l’anterior, facilitat de treball, fàcil i còmode de controlar, molt més dinàmic i participatiu (ja que és més fàcil i parlar i actuar en grup reduït que davant de tota la Unitat).

Sovint pot ser una mica més difícil que el fix, perquè varien sempre els components i perquè es solen ajuntar en grups d’amics/gues.

És un tipus de treball molt útil per trencar l’estabilitat i estancament del grup fix. Per donar possibilitat que els amics/gues es retrobin i puguin compartir una mateixa activitat.

Les activitats més adequades per treballar en petits grups mòbils, seran els tallers, jocs, valoracions d’una activitat o pel·lícula, i activitats específiques en general.

Amb els grups petits, serà més fàcil treballar hàbits i valors com l’autonomia personal, el respecte mutu, la solidaritat, la companyonia, la cooperació...

Cal però, saber combinar i utilitzar els diferents tipus de grups segons el moment, l’edat o l’activitat ho requereixi.

 

4. Perquè serveixen els grups

Fins aquí hem vist que eren els grups, i quants tipus de grups existien en el món de l’escoltisme.

Amb tot això, podem veure de forma implícita perquè serveixen els grups. Per treballar de forma més tranquil·la i ordenada, depenent de l’activitat que estem fent, del grup i de les seves necessitats.

Un determinat tipus de grup ens permetrà treballar uns aspectes o uns altres, i segons els objectius que ens haguem plantejat i les necessitats del grup, n’utilitzarem un o altre.

* Relacions interpersonals: Segurament el tipus de grup que ens serà més útil per treballar les relacions entre els companys, serà el petit grup.

El petit grup ens permet una relació estreta amb els companys/es, dóna la possibilitat de conèixer força bé a les persones.

Així i tot, hi hauria el petit grup fix, amb el que arribaríem a conèixer molt més a les persones, però limita la possibilitat de conèixer a la resta de les persones del grup.

D’altra banda, el petit grup mòbil permetria una relació més estreta i amb tots els i les companyes de la Unitat.

* Coordinació: A nivell de coordinació, per un cap o educador és més difícil coordinar i controlar un gran grup. També pels mateixos joves (pioners i claners) els és més difícil. Però per altra banda, si s’aconsegueix dur a terme una activitat o acció que resulti satisfactòria en quant a la coordinació, l’objectiu d’aprendre a coordinar haurà estat més significatiu que en els grups petits.

Pensem que a la llarga és interessant que aprenguin a coordinar-se en petit i gran grup, sobretot en el cas dels més grans (pioners i claners).

* Cohesió del grup: Si el que volem treballar és la cohesió del grup, i el sentit de pertinència en un grup o Unitat, en traurem més profit si ho treballem a través d’una activitat amb el gran grup.

Buscarem una activitat en la que hi puguem participar tos/es junts/es i que a la vegada doni consciència de grup.

Amb això no volem dir, que no es pugui treballar amb una activitat o acció amb el petit grup, depèn del grup i de les seves necessitats. Però és important tenir en compte, que si es treballa la cohesió amb el petit grup fix s’ha de tenir cura de la forma com es fa, ja que hi ha el perill de caure en un joc de competitivitat entre grups.

* Autonomia i responsabilitat: En principi serà més fàcil començar a treballar aquest objectiu en petit grup, però també depèn de l’edat del grup amb la que estem treballant.

Amb els més petits serà convenient fer-ho a través del petit grup a nivell de càrrecs i tasques per una activitat concreta, i amb el gran grup quan siguin tasques personals i específiques. Perquè hem de tenir en compte, que amb els més petits treballarem l’autonomia i responsabilitat a partir de coses concretes del dia a dia, com és fer-se la motxilla, tenir cura de les seves coses... , o en càrrecs del cau (material, escombrar, netejar taules...).

En canvi amb els més grans, ho podrem treballar en petit grup, quan elaborem grans accions o projectes (ja que és més fàcil organitzar-se), o en gran grup en les activitats quotidianes.

* Esperit crític: L’esperit crític, el desenvoluparan en les reunions, assemblees, i valoracions de grup, perquè és allà on hauran de saber escoltar, respectar les diverses opinions, i saber donar la seva de forma educada.

Aquest treball és més fàcil en petit grup, perquè els costarà menys expressar el seu pensament. En edats petites, les valoracions i assemblees les farem tots junts, intentant no forçar a ningú, ni cohibir-lo. Però amb els més grans –que en principi estaran ja avesats a parlar davant el grup– podem intercalar petit o gran grup segons l’activitat que estiguem duent a terme.

En tot cas, és positiu aprendre a desenvolupar l’esperit crític tant davant d’un gran grup, com en el petit.

* Respecte i solidaritat: Aquest objectiu que ens marquem ja en el dossier verd, és un valor que no podem definir a on el podem treballar millor. Hem de mostrar-nos solidaris i respectuosos en qualsevol activitat, tant si implica gran o petit grup. El que si és clar, és que les relacions seran més estretes en el petit grup fix i per tant les amistats probablement seran més sòlides. A la vegada però, els conflictes seran més forts o faran més mal.

Aquest és un objectiu que podem treballar a partir de diverses accions, jocs i activitats, depèn de l’edat del grup. Però tant podran ser grans accions que realitzarem tota la Unitat junta com activitats més petites que requereixin dividir-nos en petits grups, fixes o mòbils.

* Participació i dinamisme: Quan vulguem potenciar la participació i dinamisme utilitzarem un grup o altre depèn de les característiques del grup (edat, personalitats, necessitats específiques...) i també haurem de tenir en compte l’activitat que vulguem realitzar.

Hem de pensar que amb el grup petit fix, es crearà un clima de confiança ràpidament, que afavorirà la participació dels seus membres. Però en el gran grup, la participació pot quedar més diluïda, pot passar més desapercebuda.

El grup petit mòbil serà un entremig.

 

5. Paper del cap en els diferents grups

El paper del cap educador/a serà diferent segons l’edat del grup, les característiques d’aquest, i de l’activitat que duem a terme.

En quant al tipus de grup té poca rellevància, però si que hi ha algun petit matís. Entre altres coses perquè quan parlem de gran grup, no parlem de quantitat de gent , bé potser si implícitament, però no necessàriament. Parlem només de tota la Unitat.

La quantitat de gent per Unitat variarà segons l’Agrupament, només podem comptar amb un mínim de 6 persones perquè es constitueixi la Unitat, i quan s’arriben a 25-30 persones s’aconsella un desdoblament.

Gran grup

Quan el cap treballa davant de tota la Unitat, és a dir un gran grup, segurament li serà més difícil controlar i coordinar l’activitat que està duent a terme.

L’atenció del cap davant el grup és generalitzada, i això fa que sigui més "impersonal". També l’atenció per part dels nens/es és molt més dispersa, i fa que el cap hagi d’estar més atent, sovint en tensió, a la vegada que ha d’adoptar el rol de dinamitzador.

Evidentment, el to de veu del cap davant els nens/es serà més fort, ja que l’ambient en el gran grup comporta un brogit de fons.

Petit grup

En aquest cas no trobarem masses diferències del paper del cap davant el petit grup fix i mòbil.

D’entrada, el petit grup fix es coneixen molt més a l’hora de treballar , per tant, l’activitat o tasca es desenvoluparà probablement amb tota la tranquil·litat i deixarà que el cap es pugui moure amb més comoditat per dins els grups, que pugui adoptar un paper més d’observador i actuar quan realment faci falta.

Però en el petit grup mòbil, aquesta tendència també es donarà. Perquè de fet, hem de recordar que estem treballant amb un grup petit d’una mateixa Unitat, i que un dels objectius que treballem al llarg del curs, des del primer any que estan al cau, és la cohesió de grup.

Així doncs, el grup ja es coneix, segurament portaran temps o potser anys junts.

En principi doncs, el paper del cap serà més de mediador-observador, i la seva atenció al grup podrà ser més individualitzada.

 

6. Exemples

Gran grup

1.- Joc organitzat en una plaça o al cau.

Qualsevol joc dirigit que organitzem com: arrencar cebes, xarxes, bomba, el pescador, cuca ronyosa..., és més adequat fer-ho amb el gran grup.

2.- Festa de la Unitat, de tot l’Agrupament o amb d’altres Agrupaments o entitats.

Festes que organitzem i preparem tota la Unitat, o amb l’Agrupament al final de cada trimestre.

La preparació de la festa l’organitzarem millor en grups reduïts, però en l’assistència i participació el dia de la festa, hi serem tots/es junts.

3.- Actuació conjunta en la rehabilitació d’un espai, en la neteja del cau, barri o plaça.

En un projecte o empresa en el que ens proposem netejar el cau, reciclar les escombraries que trobem a la plaça o carrer del cau...

4.- Assemblea o valoració.

Una assemblea per decidir una proposta o per valorar una activitat, projecte, empresa és interessant que ho fem tots/es junts; per ordre i respectant el torn de paraula.

Les valoracions de les activitats dependrà de l’edat dels nens/es i d’allò que ens haguem proposat assolir.

Petit grup fix

1.- Organització dels càrrecs.

Normalment hi ha unes tasques a fer al cau com: escombrar, regar les plantes, recollir el material, netejar taules... Totes aquestes es poden organitzar per realitzar en grups durant un mes o un trimestre depenent dels dies i les activitats del cau.

2.- Preparació i representació d’una obra o cançó.

Activitat que podem portar a terme al final d’un campament (com a cloenda), com a fi d’una trobada o intercanvi...

A partir d’una cançó popular en podem fer una adaptació, modificar-la, canviar la lletra... i fer-ne una coreografia o representació.

Buscar un conte o història que pot ser popular o inventada i representar-la.

3.- Realització d’un raid de dos dies en un campament.

Excursió en la que han de sobreviure sols durant dos dies i una nit amb un mínim de menjar i beure.

Però també pot ser la preparació i organització de sortides de matí, a la muntanya o a la ciutat.

En Unitats d’edats més grans (Raiers, Pioners i Clan) poden organitzar sortides de dissabte al matí. Es tracta de buscar llocs d’interès, ja sigui a nivell cultural, social o sortides a la natura, i que en preparin una ruta, tenint en compte els diferents factors que hi poden intervenir (transport metropolità, esmorzar, entrades...), per fer un cop al mes.

Petit grup mòbil

1.- Xerrada i debat sobre una pel·lícula.

A partir d’una pel·lícula que tracti qualsevol tema que els pugui ser interessant: pena de mort, homosexualitat, drogues i alcohol, rols en la societat... fer-ne una reflexió en grups, posicionar-se i fer una posta en comú i unes conclusions finals.

Aquesta activitat però tant es pot fer en grups petits, com fer dos grups donant-los nosaltres un posicionament a cada un dels grups i a partir d’aquí fer-ne un debat (no és necessari que els nois/es creguin fermament amb aquell posicionament, però si que és bo que puguin veure altres criteris, raons i arguments, és a dir, l’altre cara de la moneda.

2.- Taller d’una activitat concreta d’una tarda.

Des d’una activitat plàstica, a un taller d’animals o de cuina. Lligat però, amb el centre d’interès o tasca que s’estigui treballant.

3.- Joc de pistes.

Activitat que tant la pot organitzar el/la cap, com els mateixos nois/es en Unitats més grans.

Qualsevol joc de pistes o de rol és bo que es puguin organitzar amb els seus amics, diferents dels grups fixos. Cal recordar que els grups fixos els hem construït tenint en compte la voluntat dels nens/es, però també a partir del criteri del cap, que sovint no coincideix amb la voluntat del nen/a o noi/a. És important doncs, que el joc el puguin compartir amb els amics que ells/es escollissin, tot mirant que siguin equilibrats.

TORNAR AMUNT