|
L’escoltisme
pretén educar ciutadans responsables i conscients, capaços de treballar per la
comunitat.
Les accions són projectes que el grup planifica i duu a terme,
seguint els passos de la Pedagogia del
Projecte. Per mitjà de l’acció, els nois i noies aprenen a assumir
responsabilitats, a organitzar-se, a espavilar-se i a treballar en equip.
Educar
“per l’acció” o “a través de l’acció” vol dir educar tot fent coses. No és una
educació passiva, sinó una educació activa, en la que el nen intervé
activament, tot participant en els projectes des del principi fins al final (en
la planificació, l’execució, la revisió, etc.).
Però
més enllà d’unes aptituds de
treball, per mitjà de l’acció els nois i noies també aprenen que és possible
d’intervenir en la societat, d’actuar sobre ella, millorant i canviant les
coses que no ens agraden. Evidentment que aquesta capacitat de canviar les
coses és limitada, però cal que els nanos aprenguin a
ser persones ACTIVES i PROACTIVES, i no pas passives.
Una
persona PASSIVA és algú que, davant dels esdeveniments, es queda quiet i no
intervé.
Una
persona ACTIVA és algú que, davant dels esdeveniments, pren una postura i
participa.
Una
persona PROACTIVA és la que fa que passin els esdeveniments.
Aquestes
dues últimes actituds són les que
nosaltres volem per als nostres escoltes i guies.
Els
dinamismes són uns trets qualitatius que configuren el nostre mètode de
treball. Són els següents:
És
l’element personalitzador i socialitzador
per excel·lència (PERSONALITZADOR: perquè és en el
petit grup on els nens i nenes tenen més facilitat per expressar les seves
opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i considerats pels altres; SOCIALITZADOR: perquè en el petit grup aprenen les normes
de convivència).
Cal
que sigui prou ampli com perquè pugui permetre un cert nivell d’organització i
un elevat sistema d’intercanvi (de relacions entre tots els membres), però
alhora prou reduït com perquè cada noi i cada noia se senti acollit i valorat,
pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció concreta i aprendre a
responsabilitzar-se de la tasca conjunta.
La
pràctica ens ha demostrat que el petit grup no hauria de tenir mai més de 6
persones.
Dins del petit grup, el diàleg, la confrontació
d’opinions i el treball en equip porten a l’adquisició d’actituds de
col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió.
A
mi m’agrada distingir entre treball en grup i treball en equip. En el treball
en grup, les feines es reparteixen entre els diferents membres, i cadascú se’n
fa responsable d’una part. En el treball en equip totes les feines es fan entre
tots, i les decisions es prenen de comú acord. No podem dir quin dels dos és
millor, sinó que la conveniència de fer servir un o altre depèn del tipus de
feina que estiguem realitzant. En general, el treball en equip és més lent i
feixuc que el treball en grup, perquè cal que tothom es posi d’acord, però per
contra les decisions preses són de més qualitat. Per això, a l’hora de triar un
projecte, de definir-lo, de marcar les normes, etc. és millor de fer un treball
en equip. Però a l’hora d’assignar tasques o feines concretes és preferible el
treball en grup.
Com
a referència a l’hora de formar grups, podeu consultar l’apartat “Com formar equips”.
És
el nostre objectiu bàsic.
Per
a l’educador, comporta dues coses:
Per
al noi o la noia, comporta una revisió d’ell mateix:
de la seva forma de relacionar-se amb els companys, de la seva aportació al
grup, de les seves ganes de continuar,...
Cada
nova responsabilitat i cada nova situació, generarà noves necessitats
d’aprenentatge i així s’impulsa el progrés.
El
compromís representa un gest personal de responsabilització davant del grup i
es manifesta en les cada vegada més exigents responsabilitats que el noi o noia
assumeix des de la seva entrada en el grup. Aquesta responsabilitat creixent és
la que autoeduca la persona i per la qual apostem com
a element bàsic en l’educació que volem donar.
Lligada
al COMPROMÍS i al PROGRÉS PERSONAL, ha arribat l’hora de parlar de la PROMESA ESCOLTA. Considerada de gran
importància, consisteix en l’explicitació del compromís, el qual implica
l’acceptació i integració plena al grup i l’assumpció personal dels valors de
la Llei Escolta.
En
alguns agrupaments, els nois i noies fan una promesa a cadascuna de les
branques per les que passen, sempre durant el seu 2on any a la branca (fan una
promesa a Castors, una a Llops, una a Ràngers, etc.). Però de totes elles, la
que s’ha considerat com a més important es la que es fa amb els nois i noies de
2on de Ràngers (12 anys).
Antigament,
la promesa escolta deia quelcom així:
On my honour I
promise that I will do my best
To do my duty to
God and my country;
To help other
people at all times;
To
obey the Scout Law.
La
traducció al català seria:
Pel meu honor, prometo que faré tot el possible
Per acomplir el meu deure envers Déu i el meu país;
Per ajudar a altres persones en tot moment;
Per obeir la Llei Escolta.
Actualment,
aquesta manera de fer la promesa és progressivament substituïda per una altra
manera que, tot i tenir menys valor simbòlic, té molt més de sentit, i fa
incidència directament sobre el compromís i el progrés personal.
En
aquesta nova manera de fer, els nois i noies a qui pertoca fer la promesa es
reuneixen un dia o unes hores abans amb un cap; parlaran una estona de
l’escoltisme, de què els ha ofert, de què han après,... i després ve la
reflexió important: consisteix a fer que el noi o la noia facin un seguit de
reflexions serioses sobre la seva manera de ser i de comportar-se, allò que els
agrada d’ells mateixos i allò que no, les coses que fan que poden molestar als
altres,... Seguidament, d’entre les coses que no els
agraden han de veure quines és possible que ells canviïn (evidentment, parlem
d’actituds, i no de trets físics).
També
es pot fer una reflexió entorn de la societat, de quines coses ens agraden i
quines no, i com podem aportar el nostre gra de sorra per millorar l’entorn.
Tant
si és quelcom de nosaltres mateixos com si és de la societat, es tracta de que
el noi o la noia prenguin el compromís d’esforçar-se per canviar allò que ells
no desitgen. Per tant, de les seves reflexions en sortirà un compromís concret,
una frase del tipus “Prometo que a partir d’ara...” que hauran de posar per
escrit.
Per
fer aquestes reflexions és bo que deixeu a cada nen sol, perquè pugui pensar
per ell mateix sense la interferència dels caps ni dels amics. Oferiu-los
alguna mena de guió amb tres o quatre preguntes que li serveixin per iniciar la
seva reflexió. Finalment, de tot plegat n’hauran de treure un compromís: la
promesa que a partir d’ara faran tot el possible per canviar quelcom d’ells
mateixos o de la societat.
Ha
de ser, evidentment, un compromís assumible. Una promesa realista que de debò
puguin dur a terme.
També
ha de ser un compromís lliure: per tant, si algú no vol fer la promesa,
simplement no la fa.
Un
cop han triat el seu compromís, arriba l’hora de fer-lo conèixer a tothom: és
l’hora de fer La Promesa. I no la podem fer de qualsevol manera: s’ha de fer
amb un acte solemne, festiu però seriós alhora, i fent ús d’elements simbòlics
i rituals. El motiu de què la fem així és perquè volem que els nois i noies
recordin la seva promesa durant molts anys, i la considerin un compromís seriós
i ferm.
Alguns
exemples d’elements que poden ajudar a donar solemnitat i simbolisme a La
Promesa:
·
Faran la
promesa davant de tota la Unitat. O més encara, també convidarem als pares. O
millor encara, convidarem a tot l’Agrupament.
·
Tothom ha
d’anar vestit per l’ocasió: camisa escolta (si al vostre Agrupament en feu
servir) i fulard.
·
Cada noi o noia
que fa la promesa haurà de demanar a un company que li faci de padrí (ha de ser
algú que ja hagi fet la promesa). També ho poden demanar al seu pare o a un
germà gran, si havien estat escoltes.
·
El padrí
s’adreçarà al públic i els dirà, per exemple: “Us presento al (Nom i Cognom),
que ha manifestat la seva voluntat de realitzar la Promesa Escolta. Vosaltres
sereu testimonis del seu compromís.” Aleshores el noi o noia que fa la promesa
aixeca la mà tot fent la salutació escolta i formula la frase que ha escrit.
·
El que ha fet
la promesa escriurà la mateixa sobre una cinta de roba, i també hi posarà el
seu nom. Aquesta cinta la lligarà a un tòtem de la Unitat (es farà servir cada
any el mateix, de manera que aquest tòtem recollirà les promeses de tothom qui
al llarg dels anys ha passat per la branca). NOTA: el tòtem es un tronc pintat
i decorat que es pot clavar dret al terra i que té tot de puntes clavades per
anar-hi lligant les cintes de les promeses.
·
També signaran
en el Llibre d’Honor de la Unitat: és un llibre que recull les promeses i els
noms de tots aquells que, al llarg dels anys, han passat per la branca. També
hi podeu posar fotos.
·
Finalment,
farem una festa per celebrar-ho.
Dins
de cada branca hi ha una sèrie d’institucions (p.ex. la Patrulla, el Cap de
Patrulla, l’Assemblea de la Unitat, els Comitès, etc. En teniu una descripció
de cada una a la secció Les Branques).
Les
institucions són creades per a facilitar el desenvolupament i la realització
dels projectes de la Unitat, però al mateix temps forneixen un dels principis
bàsics de la pedagogia escolta i guia: educar en actituds democràtiques.
L’existència
d’aquestes institucions potencia el protagonisme de la persona i
l’aprenentatge i pràctica del joc democràtic. El repartiment de les funcions,
responsabilitats i àmbits de decisió habitua els nois i les noies a la presa de
decisions per majoria, impulsa la seva maduració individual, i els fa sentir-se
responsables de les actuacions i decisions del grup.
Aquest dinamisme donarà a tota activitat la dimensió
d’obertura, solidaritat i esperit de servei. A partir de la descoberta i la
relació directa amb l’entorn més immediat, d’una manera progressiva, els nois i
les noies arribaran a conèixer, valorar i comprometre’s amb realitats d’abast
mes ampli. El trinomi descoberta –
compromís – servei sintetitza els objectius de la nostra intervenció
educativa. La descoberta d’una realitat concreta demanarà un compromís al jove
per realitzar un servei de cara a la transformació i millora d’aquella
realitat.
Aquests trets bàsics o dinamismes del mètode es
desenvolupen en el si del projecte de grup i és l’educador qui vetllarà perquè
siguin els elements dinamitzadors de fons en tot moment. Serà així, utilitzant
aquesta eina per donar el protagonisme actiu als nois i a les noies, com
s’aconseguirà una educació basada en la descoberta, que provoca canvis
d’actituds i un compromís d’actuació.