| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Mètode escolta: les 3 opcions.

LES TRES OPCIONS DE L’ESCOLTISME

TRANSCENDÈNCIA – PAÍS – PERSONA

 

Si sou escoltes, ja deveu saber que l’escoltisme basa la seva proposta educativa en 3 opcions, que tradicionalment s’han anomenat FE, PAÍS i EDUCACIÓ, i més modernament TRANSCENDÈNCIA, SOCIETAT i PERSONA. També les podríem haver anomenat, per a major claredat: “la meva fe”, “els altres” i “jo”.

 

L’existència d’aquestes 3 opcions deriva de la mateixa CONSTITUCIÓ MUNDIAL DEL MOVIMENT ESCOLTA, que en el seu CAPÍTOL I, diu:

 

«Article II.

1. El Moviment Escolta està fundat sobre els principis següents:

 

a) Deures envers Déu

L’adhesió a principis espirituals, la fidelitat a la religió que els expressa i l’acceptació dels deures que en resulten.

 

b) Deures envers els altres

La lleialtat envers el seu país dins la perspectiva de la promoció de la pau, de la comprensió i de la cooperació a nivell local, nacional i internacional.

La participació al desenvolupament de la societat en el respecte de la dignitat de l’home i de la integritat de la natura.

 

c) Deures envers un mateix

La responsabilitat del seu propi desenvolupament.»

 

El primer que hem de saber d’aquestes 3 opcions, es que no s’exclouen entre elles, sinó que són complementàries. Això vol dir que no són per triar l’una o l’altra, sinó que hem de treballar-les totes tres. És important treballar totes tres amb la mateixa intensitat. De la mateixa manera que un tamboret ens quedaria coix si una pota fos més curta que les altres, tampoc en l’educació d’un infant podem deixar un aspecte més curt que els altres.

 

Fent una altra analogia, podem imaginar l’educació d’un infant igual que la construcció d’una casa: es comença pels fonaments, i poc a poc es van aixecant les parets. Les 3 opcions són com les columnes sobre les quals recolzem les parets; no hi ha una opció més important que les altres, si falla qualsevol de les columnes, la casa es pot ensorrar. I una cosa més, no podem pretendre anar massa de pressa, perquè el ciment d’un mur ha d’estar sec abans de continuar construint-hi a sobre; també els valors educatius que volem transmetre es van assumint poc a poc.

 

En definitiva, el que pretén l’escoltisme és educar nois i noies tenint en compte totes les dimensions de la persona.

 

 

LA NOSTRA OPCIÓ DE TRANSCENDÈNCIA (FE)

Molts caps han considerat que aquesta és l’opció més difícil de treballar, i això és així perquè ells mateixos no tenen clares les seves creences o perquè es pensen que la religió és un feix d’obligacions que cal complir. Però això no és veritat. El cristianisme el que proposa és un estil de vida, l’estil que algú molt especial ens va ensenyar fa molts i molts anys, i el que cal procurar és que dins del cau se segueixi aquest estil. D’aquesta manera els nois i noies aprendran amb fets, i no només paraules.

 

Ieshúa ben Ioséf va néixer aproximadament cap a l’any 4 a.C. Tenia al voltant d’uns 35 anys quan va ser condemnat a mort a causa de les seves idees, que les autoritats del seu país consideraven revolucionàries. Per als musulmans és un dels profetes més importants: Isá Al-Masij (Jesús el Messies); els cristians li diem Jesucrist o Jesús de Natzaret,... En ell han cregut cristians i musulmans, a més de molts jueus (Yeshúa HaNotzri), alguns hindús (Avatar), i uns pocs zoroastristes (Saosyant). Però, que més podem dir d’aquest fuster del segle I? Com va aconseguir, predicant durant tot just tres anys, assolir tanta rellevància? I sobretot, que hi ha d’excepcional en el seu missatge?.

 

«Si els cristians practiquessin el que Jesús va predicar en el Sermó de la Muntanya, jo seria, sens dubte cristià», va dir el Mahatma Gandhi, conegut líder hindú. I és que el Sermó de la Muntanya –juntament amb la resta de l’evangeli– descriu molt bé l’estil de vida que proposa el cristianisme, i que es podria resumir com segueix:

 

©      Vols ser cristià? Doncs deixa de preocupar-te per tu mateix i comença a preocupar-te pels altres, aquells que hi ha al teu voltant: la família, els amics, els veïns, la gent del carrer, persones que encara no coneixes però que saps que et necessiten. Al cristià no li preocupa ser ric, ni poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià escull voluntàriament la pobresa i comparteix les seves riqueses amb els necessitats. La felicitat no te la donaran els béns materials, sinó poder estar amb la gent que estimes. Si vols ser cristià, aprèn a compartir.

©      El cristià no es deixa vèncer per les adversitats ni pel sofriment. Conserva l’esperança, i davant del mal segueix creient en la victòria del bé.

©      El cristià és solidari, plora amb el qui plora i acompanya el qui pateix.

©      El cristià no creu en la llei del més fort, sinó en la llei de l’amor. Lluita amb constància, però sense violència ni agressivitat.

©      El cristià no és rancorós, sap perdonar les ofenses, i no torna mal per mal.

©      El cristià no accepta la injustícia ni la mentida. Es rebel·la contra l’odi i l’opressió. Desitja i lluita amb passió per un món més just i més humà.

©      El cristià és sensible i atent al mal dels altres, és solidari amb els seus germans en els triomfs i en els fracassos, en les penes i alegries.

©      El cristià es compromet amb els dèbils i necessitats.

©      El cristià és de cor noble i sincer, senzill i incapaç de fer mal. Actua sense manipulació ni dobles intencions. Es lliura sense buscar premis ni recompenses.

©      El cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, encara que per això s’hagi de veure perseguit o calumniat.

©      El cristià confia en Déu, i prega per ell, pels seus germans, i també pels seus enemics.

 

Aquest era l’estil de Jesús, i tant de bo que sigui l’estil de moltes més persones, petits i grans, arreu on vagin.

 

Vols ser cristià? Doncs segueix aquestes normes de vida. Però viu-les amb naturalitat, i no amb angoixa. Si un dia t’equivoques, demana perdó i procura millorar. Recorda que només els Sants són perfectes; la resta de la gent en tenim prou amb intentar-ho.

 

No tothom qui diu que és cristià ho és de debò. Fins i tot a l’església se li pot recriminar d’haver ignorat de vegades moltes de les coses que ens va ensenyar Jesús. Però no podem jutjar als sacerdots actuals pels errors que van cometre altres sacerdots en el passat. Ni podem ignorar que els religiosos i religioses són de fet persones, i que per tant de vegades també s’equivoquen. El fet que no ens agradi alguna de les coses que l’església hagi dit en el passat o en el present, no significa que aquest estil de vida cristià, el que ens va proposar Jesús, no sigui bo.

 

Però, perquè considerem com a positiu aquest estil de vida?

Et respondré amb una altra pregunta: qui penses que és més feliç?

 

Qui creus que són més feliços?

Els qui comparteixen els seus béns amb els necessitats?

Els egoistes i ambiciosos que cerquen només acumular riqueses?

 

Els qui conserven l’esperança davant les dificultats de la vida?

Els desesperats i amargats contra tot i contra tots?

 

Els qui acompanyen a qui sofreix i a qui plora?

Els indiferents que es desentenen dels mals dels altres?

 

Els qui són capaços d’estimar i perdonar?

Els rancorosos que tracten de venjar-se costi el que costi?

 

Els comprensius i pacients amb les errades del germà?

Els intransigents i intolerants que reclamen càstig i mà dura?

 

Els qui sempre responen amb dolçor i amabilitat?

Els prepotents que dominen i s’imposen per la força?

 

Els senzills i transparents que viuen en la veritat i la coherència?

Els qui cerquen triomfar amb la mentida i la falsedat?

 

Els honrats que no accepten tripijocs ni injustícies?

Els qui creixen a base de aixafar el dret dels altres?

 

Els qui promouen la pau i la reconciliació entre les persones i els pobles?

Els qui sembren la divisió i la discòrdia en l’ambient?

 

Els qui promouen el diàleg i la tolerància?

Els fanàtics que volen imposar sempre la seva veritat?

 

Els qui es comprometen amb els dèbils i denuncien la injustícia?

Els durs de cor que només es preocupen d’ells mateixos?

 

Els qui es manifesten creients encara que siguin menyspreats o ridiculitzats?

Els qui per por o vergonya amaguen les seves idees o creences religioses?

 

Els qui posen en Déu la seva confiança i seguretat, sabent que omplirà de sentit la seva vida?

 

Els qui consideren els diners i el poder com el suprem valor de la vida?

 

Deixo que cadascú respongui aquestes preguntes com li plagui. Jo personalment tinc molt clar quin és l’estil de vida que m’agrada i que vull transmetre als nois i noies. I els pares amb qui he pogut parlar sobre aquest tema, fins i tot els que no són creients, també estan d’acord amb mi.

 

Una última consideració: passa molt sovint que l’Opció de Transcendència (Fe) només es té en compte durant els moments de reflexió (Bon Dies, Bona Nits, beneir la taula,...). Està bé que aprofiteu els moments de reflexió per transmetre aquests valors, però feu també activitats específiques, que durin una o dues horetes. Ho podeu fer per mitjà de contes, textos, teatre, sorpreses, jocs de rol,... D’idees n’hi ha moltíssimes. En podeu trobar algunes a l’apartat “Activitats per a la reflexió i l’aprenentatge de valors”.

 

 

LA NOSTRA OPCIÓ DE PAÍS (SOCIETAT)

El moviment escolta és un moviment educatiu, i no d’acció política. No està adscrit a cap partit ni ideologia política. Però educa als nois i noies perquè siguin actius dins de la societat, i que es comprometin en el progrés econòmic, polític, social i cultural del poble i del país al qual pertanyen.

És per això que l’escoltisme es planteja l’educació política dels seus nois i noies, amb les finalitats següents:

Ø      LA HISTÒRIA: coneixement del procés històric i educació d’una consciència sobre el paper històric i social que cada home té personalment i solidàriament amb els altres.

Ø      EL FUNCIONAMENT I ELS PROBLEMES: coneixement del funcionament i dels problemes actuals que té plantejats la nostra societat, i educació d’una actitud crítica davant la societat i el seu funcionament.

Ø      LES POSSIBILITATS DE TRANSFORMACIÓ: coneixement de les possibilitats i dificultats de transformació de la societat i educació d’una actitud de lluita, de valentia i de serenitat, per a fer front de forma activa a les exigències de transformació.

 

Les descobertes i els projectes en grup són les principals eines per a treballar l’opció país.

 

Exemples de descobertes podrien ser: una visita a un parc natural, a una entitat que treballa amb immigrants, a una escola de nens amb disminucions, a una protectora d’animals, a una presó, a una ONG dedicada a la millora de la societat (Intermón, Mans Unides, Pallassos Sense Fronteres, Càritas, Creu Roja, la Comunitat de Sant Egidi, les Germanetes dels Pobres, Aldeas Infantiles, SOS Racisme, Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, Greenpeace, Amnistia Internacional...).

 

I abans de sortir a fer la descoberta, podeu fer que tinguin un primer contacte amb el tema. Per mitjà de textos, fotos, retalls de diari, pel·lícules, cançons, contes, jocs, jocs de rol, etc. es dóna peu a pensar, parlar, debatre i reflexionar sobre problemes socials: pobresa, marginació, guerres, destrucció de la natura,...

 

Veieu la secció sobre la PEDAGOGIA DEL PROJECTE per aprendre millor com són aquestes descobertes i com s’organitzen projectes en grup.

 

 

LA NOSTRA OPCIÓ DE PERSONA (EDUCACIÓ)

L’escoltisme no pretén pas entretenir la mainada, sinó que es defineix com un moviment de pedagogia activa i d’autoeducació.

Aquesta es pot aconseguir per mitjà de la realització de projectes en grup (que també anomenem accions). Les accions i la vida a la natura són la primera i principal eina educativa que l’escoltisme ofereix als nois i noies.

 

Gràcies a la PEDAGOGIA DEL PROJECTE l’escoltisme fa que els nois i noies se sentin i siguin ells mateixos els protagonistes de la pròpia educació.

Això vol dir:

Així es clou el cercle, i els nois s’autoeduquen gràcies a l’acció.

 

Als caps toca només de crear les condicions pedagògiques que fan al cas perquè les accions serveixin veritablement al progrés real i integral de tots i cadascun dels nois i noies del grup.

Això vol dir:

·        Que són els caps els qui han d’estar atents a la intencionalitat educativa de l’acció.

·        Que són els caps els qui han de donar el cop de mà necessari perquè l’acció estigui a l’abast dels nois, i d’encoratjar-los quan se sentin temptats de deixar-la córrer.

·        Que són els caps els qui han de fer lloc perquè l’acció sigui tasca de tots, defensant els petits i els febles, i retallant les ganes de lluïment dels més forts del grup.

·        Que són els caps els qui ajuden a descobrir el valor i el sentit únic i transcendent que tota acció té.

Per tant els caps tenen el paper d’acompanyants dels nois, de germans grans, que els ajuden a esdevenir homes.

 

Hi ha alguns punts més que vull destacar:

·        L’educació de la persona es basa en l’assumpció de responsabilitats, de cadascú dins del Petit Equip, i de cada equip dins de la Unitat.

·        Els objectius essencials són: l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se, i l’autogestió del grup.

·        És essencial l’ajuda del cap com a guia del progrés de cada persona. També és imprescindible la interrelació entre els companys de diferents edats dins d’una mateixa branca. L’aprenentatge entre companys enriqueix el procés educatiu.

·        Pretenem que cadascú arribi a ser el guia de la seva educació personal. Volem que tot el progrés sigui conegut i interioritzat per la persona que fa l’aprenentatge, per tal de ser conscient en tot moment de la seva formació. Això també ens inclou a nosaltres mateixos (els caps també ens estem formant).