|
||||||
|
Secció patrocinada per: |
|
ALTRES TALLERS I MANUALITATS |
191. PAPER MARMOLAT (IMITANT EL MARBRE)
Els folis de paper marmolat són
molt apropiats per fer les portades de carpetes i llibretes, o per folrar
llibres.
El marmolat és un efecte que
s’aconsegueix fent surar pintures a l’oli sobre un bany d’aigua i aplicant-hi
un foli de paper per fixar els colors.
Necessitareu una cubeta prou ampla perquè hi càpiga un foli
(són molt adequades les que fan servir els fotògrafs per revelar). Ompliu-la
d’aigua neta fins a tres quartes parts. Protegiu la taula amb molt paper de
diari.
Preneu pintura a l’oli i diluïu-ne la mida d’una nou en
aiguarràs. La mescla ha de ser clara. Deixeu caure una gota de la barreja sobre
l’aigua; el color s’estendrà formant cercles (si és massa espès caurà al fons;
si podeu dibuixar línies sense dificultat la barreja és bona). Preneu un
pinzell carregat amb molt poca quantitat d’un dels colors. Colpegeu suaument el
pinzell perquè caiguin gotes de color sobre l’aigua. Preneu un altre pinzell
net i repetiu amb un segon color, i després amb un tercer (feu servir un
pinzell diferent per a cada color). Els colors es barregen entre ells, i fan
dibuixos molt bonics.
Hi ha vàries tècniques per barrejar aquests colors i crear
així efectes diferents:
- bufant a sobre.
- barrejant amb cura els colors amb una agulla de fer punt,
però sense remenar, simplement ajuntant els colors.
- passant-hi una pinta.
Podeu fer proves amb les tres tècniques per obtenir efectes
diversos. Però no remeneu més del compte.
Quan el resultat de la mescla us agradi, simplement preneu
un foli en blanc pels costats, i amb molta cura situeu-lo sobre la superfície
de l’aigua, d’esquerra a dreta. Cal fer una mica de pressió per treure’n
l’aire. Quan el foli reposi sobre l’aigua, alliseu-lo amb el palmell de la mà.
Després aixequeu-lo amb compte, de dreta a esquerra, deixeu-lo escórrer un
parell de segons, i esteneu-lo pla sobre unes fulles de paper de diari.
Deixeu-lo assecar (al ser pintura a l’oli, pot trigar
bastant).
Per aplanar la fulla, un cop seca, la podeu premsar
posant-la al interior d’una guia de telèfons i afegint-hi pes a sobre.
MATERIAL: cubetes amples (si no trobeu cubetes, feu servir palanganes), aigua, 3 o 4 colors diferents de pintures a l’oli, aiguarràs, pinzells, gots per a barrejar pintures, paper de diari, folis de paper blanc, una agulla de fer punt (serveix per barrejar els colors), una pinta, una guia de telèfons.
192. TATUATGE AMB HENNA
Els
tatuatges de henna (o mehndi) són un tipus de pintura
sobre la pell que s’aplica sense necessitat d’agulles ni cap altre objecte que
perfori la pell, i per això mateix, no fa cap mal ni deixa marques o cicatrius,
a diferència dels tatuatges autèntics. Com que no penetra sota l’epidermis, és un tatuatge temporal. El dibuix es manté
visible entre 1 i 3 setmanes (depèn del teu tipus de pell, de la zona del cos,
de la temperatura, de si el mulles gaire sovint,...).
Habitualment
els tatuatges de henna es fan en mans, peus i turmells, però en realitat es
poden aplicar en qualsevol part del cos.
La
Henna és una planta (Lawsonia inermis)
de la que es recullen les fulles, s’assequen i es trituren fins a convertir-les
en una pols fina que es fa servir per tenyir la pell o el cabell. Normalment es barreja amb olis essencials,
que ajuden a refrescar i a suavitzar la pell, i amb altres herbes, que
serveixen per variar-ne el color en uns tons que van entre l’ataronjat i el
marró cafè. És una planta de climes càlids, que podem trobar en països d’Àsia,
Àfrica i Orient Mitjà. És molt emprada a l’Índia, la Xina, el Marroc, el
Pakistan, Iran, Malàisia, Síria o Egipte, especialment per maquillar la núvia
el dia del seu casament.
ON
LA COMPREM?
En
podeu trobar a herboristeries, botigues naturistes,
botigues de productes orientals,... Compreu-la a un lloc de confiança, que us
garanteixi que és henna autèntica i natural. No compreu mai l’anomenada “henna
negra” (més endavant explico què és).
COM
ES PREPARA?
Habitualment
dins el paquet vindran les instruccions. Ens caldrà un bol on preparar la
pasta. Poseu unes cullerades dins el bol, passant-les per un colador perquè no
quedi grumoll (calculeu la quantitat justa que fareu servir). Se sol barrejar
la pols amb aigua i es deixa reposar, tapat amb film de plàstic, durant un dia
sencer.
Hi
ha qui en comptes d’aigua hi posa una barreja de sucre, suc de llimona i cafè
calent.
COM
S’APLICA?
La
henna s’aplica sobre la pell i produeix una sensació fresca molt agradable, a
part de què els seus ingredients oloren molt bé.
Els
dibuixos amb henna es realitzen amb l’ajuda d’un pot aplicador de plàstic amb
punta metàl·lica (semblant a un pot de cola). No es fan servir agulles, per
tant no fa mal.
Si
no teniu pot aplicador, també podeu fer servir una xeringa sense agulla, o fins
i tot una bossa de plàstic foradada per una cantonada, o un quadrat de paper
enrotllat en forma de con i tancat amb cinta adhesiva (com si fos una màniga
pastissera).
Us
podeu ajudar d’un escuradents per corregir els detalls. A mesura que es va
assecant, passeu per sobre amb molt de compte un cotó impregnat en una barreja
de suc de llimona i sucre. Això ajuda a que la pell absorbeixi la henna i així
obtenir un color més intens.
Un
cop acabat el dibuix, el tapem amb un tovalló de paper i l’emboliquem amb
plàstic, que subjectem amb esparadrap. Aneu amb compte perquè no es corri la
pasta. És important procurar que no es mulli la zona, així com moure-la el
mínim possible.
S’ha
de deixar així un mínim de 3 o 4 hores, tot i que queda millor si esperem un
dia sencer. Hi ha zones com el palmell de la mà o la planta del peu on el tint
penetra molt ràpid, mentre que en d’altres pot trigar més temps.
Al
dia següent retirem amb molta cura la crosta, amb un drap sec o lleugerament
humit, per així revelar el disseny. El color que adoptarà el dibuix depèn del
nostre tipus de pell i de la zona on l’apliquem; pot ser un color vermell,
ataronjat, color xocolata, o color cafè.
Es
mantindrà en la pell al voltant de 15 dies. Si el mulles molt marxarà abans.
Procura no fregar massa la zona al rentar-te, i no facis servir productes
químics com ara clor o aiguarràs. Al banyar-te pots recobrir-lo amb vaselina
per conservar-lo millor. I si et canses d’ell i te’l
vols treure, pots ajudar-lo a marxar fregant-lo amb alcohol.
PRECAUCIONS
Les
al·lèrgies en el cas de la henna natural són molt rares. Tanmateix, si unes
tres hores després de l’aplicació la persona nota picors, o es nota pressió en
el pit, pot ser que sigui al·lèrgica. Renteu bé la zona i consulteu al metge.
No
us mengeu la pasta de henna.
Feu
servir només henna natural sense additius artificials.
“HENNA
NEGRA”? NO!!
S’han
donat casos de fabricants que han venut tints artificials fent-los passar per
henna. Aquests productes contenen pigments químics que acostumen a ser molt
al·lèrgics, i que poden ser perillosos. El més perillós de tots és el PPD, que és un pigment de color negre. La henna natural
tenyeix la pell de color cafè o ocre, però mai de color negre. La “henna negra”
amb PPD no s’ha d’aplicar mai sobre la
pell, molt menys la dels nens, que és més sensible. En cas d’al·lèrgia, que és
molt freqüent, produeix greus irritacions, que no es fan evidents fins al cap
d’uns dies després de l’aplicació (entre 3 i 15). Si això passés, tindria
conseqüències per tota la vida. En cas d’ingestió accidental pot provocar la
mort.
Per
aquest motiu, compreu sempre únicament henna natural en un lloc de confiança.
Tampoc
apliqueu mai sobre la pell tints per al cabell. Alguns també contenen PPD.
Com
saber que el que hi ha dins el paquet no és “henna negra”?
·
La henna
natural és de color verd caqui, cafè verdós o verd fosc; el PPD és de color
negre o cafè fosc.
·
La henna
natural pot fer olor d’herbes, o de palla, o de pi, o de te, o d’espinacs; el
PPD no fa gairebé olor.
·
Mescla una mica
de pols amb aigua i observa que passa. El PPD tornarà la superfície negra al
cap de 10 minuts. La henna natural es posarà de color cafè al cap d’unes hores.
·
La henna
natural triga vàries hores en marcar el color sobre la pell; el PPD només triga
una hora.
·
La henna
natural deixa una taca ataronjada, que amb el temps es pot enfosquir cap al
vermell o cap al color cafè. El PPD deixa una taca negra que es manté negra o
morada.
194. MONEDER DE CUIR
Preneu un tros de cuir i retalleu-lo donant-li la
forma d’una rodona. Aleshores amb una
punta i un martell, feu forats per tota la circumferència exterior. Després es
va passant un cordó per cadascun dels forats, fins a trobar-se els dos extrems,
que es lliguen.
MATERIAL: cuir, tisores, una punta, un martell, cordó.
195. PERFUMS
Hauran de recollir les herbes aromàtiques que trobin
pel bosc (romaní, farigola, timó,...), les quals hauran de classificar i
masegar entre dues pedres. La pasta resultant es deixa reposant en alcohol
durant mitja hora. Després s’omplen ampolletes de vidre amb aquest alcohol i se
les etiqueta amb el nom del perfum (p.ex. Perfum de Romaní). Cal anar amb
compte de no tacar-se la roba amb aquest líquid.
MATERIAL: ampolletes de vidre, taps,
etiquetes, diversos bols, alcohol, (herbes aromàtiques), (pedres per matxucar).
197. PLANISFERI (MAPA DEL FIRMAMENT)
Encara que sembla que estiguin quietes, totes les
estrelles es mouen lentament pel firmament a mesura que avança la nit. Això vol
dir que si mires el cel en hores diferents, t’adonaràs que les constel·lacions
han canviat de lloc. I si mires el cel al llarg de l’any en diferents mesos,
veuràs a més que algunes constel·lacions desapareixen de la nostra vista,
mentre que n’apareixen de noves.
El planisferi és un mapa del firmament que ens
permet conèixer quines estrelles estaran visibles en un dia i hora determinats.
En aquest taller t’ensenyaré a construir el teu
propi planisferi. Està calculat per a la latitud de Menorca, però per
proximitat és igualment vàlid per a les Balears, Catalunya i el País Valencià.
Primer de tot imprimeix-te aquests dos documents
(per obrir-los et cal Acrobat
Reader):
El document anomenat "roda superior"
l’hauràs de fotocopiar sobre un acetat transparent (aquells plàstics de fer
transparències) i retallar-lo.
El document anomenat "roda inferior" el
fotocopies sobre paper normal, l’enganxes sobre una cartolina (perquè sigui més
resistent) i també el retalles. Si vols, pots resseguir les línies de les
constel·lacions amb retoladors per fer-les més visibles.
Després, només cal ajuntar les dues parts del
planisferi (superior i inferior) passant una pollera ("corchete")
per la creu del centre. Veuràs que la "roda superior" té dos cercles:
un per a l’horari d’hivern i un altre per a l’horari d’estiu; selecciona
l’adequat en funció del mes en que ens trobem.
Un cop muntat, fixa’t que tens tres circumferències
concèntriques en l’exterior del planisferi. La més externa de totes són els
signes del zodíac. La intermèdia mostra els 365 dies de l’any. I la interior
mostra les 24 hores del dia. Per saber com serà el cel en un dia i hora
determinats, només cal que giris la roda superior fins que l’hora assenyalada
en el seu contorn coincideixi amb el dia que volem mirar.
Per exemple, si jo vull saber com serà el cel el dia
20 de gener a les 9 del vespre, faré girar la roda superior fins a fer
coincidir les "21 hores" amb el dia "20 de gener".
Un cop ajustats el dia i l’hora, a través de la
finestra transparent de la roda superior veuràs quines constel·lacions són
visibles en el cel en aquell moment.
Per orientar correctament el planisferi, subjecta’l
per sobre del teu cap, amb la indicació de "nord" del planisferi
assenyalant cap al nord geogràfic.
El nord geogràfic el pots localitzar amb una petita
brúixola, o bé a través de l’estel
polar.
L’el·lipse representa l’horitzó, i el punt anomenat
"zenit" indica el que tenim just a sobre del cap.
Cada puntet representa una estrella, i és més o
menys gran segons que l’estrella sigui més o menys brillant.
El Sol, la Lluna, els planetes, asteroides i cometes
no s’indiquen en un planisferi, ja que els seus moviments independents no es
corresponen amb el moviment comú de les estrelles. Però el que sí sabem és que
aquests astres habitualment es mouen en les proximitats de l’eclíptica (que en
aquest planisferi està dibuixada com una circumferència en ratlla discontínua,
que passa a través de les constel·lacions zodiacals).
Convé que facis l’observació completament a les
fosques. No encenguis cap llanterna i, d’aquesta manera, al cap d’uns 15 o 20
minuts els ulls s’hauran acostumat a la foscor, i descobriràs que has guanyat moltíssima agudesa visual, i que pots veure moltes més
estrelles. Per consultar el planisferi sense enlluernar-te, fes servir una
llanterna de llum vermella (la pots embolicar amb unes quantes capes de paper
de cel·lofana vermell).
Si vols saber més sobre el funcionament del
planisferi, pots llegir el següent document:
Segurament també t’agradarà tot el que explico a la
meva TÈCNICA D’ASTRONOMIA (les estrelles, les
constel·lacions, els planetes, la Lluna, contes i llegendes sobre el cel,
observació amb prismàtics i telescopi,...).
NOTA: Si t’interessa un planisferi de més qualitat
(que indiqui els graus de declinació i ascensió recta, p.ex.), en pots comprar
un a qualsevol llibreria. Et recomano que tingui una mida d’aproximadament
35 cm. Però has de saber que aquests planisferis funcionen amb l’hora solar
(hora en temps universal o T.U.). Recorda que l’hora
solar són dues hores menys que l’hora oficial (en horari d’estiu): per tant,
per saber l’hora solar has de restar dues hores de l’hora que marca el rellotge
(en horari d’hivern resta només una hora).
198. TÒTEM AFRICÀ
Només calen pinzells gruixuts, pintura plàstica i
alguns papers de diari per no embrutar. Aneu al bosc i cerqueu un tronc caigut
que sigui força gros i que no estigui gaire corcat. Pinteu-lo al vostre gust,
amb cares d’animals, ulls i boques per tot arreu, etc. Hi podeu enganxar fulles
o branques simulant ales, potes i mans.
Quan la pintura s’assequi us el podreu endur al cau.
Si esteu de sortida, podeu plantar-lo al bell mig del campament.
MATERIAL: (tronc o troncs de gran volum), (branques, fulles, etc.), pintura plàstica -verda, vermella, groga, blava i blanca-, pinzells, cordill, pots per la pintura, tisores, bates, paper de diari.
199. ENGANXINES (ADHESIUS, FERRATINES)
Donem
les gràcies a Salvador Roca.
Per
fer el taller d’enganxines simplement agafem
qualsevol full en blanc o en color. A dins cada nen hi dibuixa les imatges que
vulgui: animals, banderes, caricatures, personatges de dibuixos animats, etc.
A continuació hi posem al
darrera una cinta de doble cara, anomenada també "cinta Transfer".
Després
retallem cada dibuix. Podeu retallar donant-li a l’enganxina
la forma que vulgueu: rodona, triangular, quadrada,...
Desprenem
la cinta de protecció...
...
i ja està, ja podeu adherir l’enganxina a la carpeta
de l’escola o bé allà on vulgueu.
Per
pintar-les feu servir retoladors permanents (tipus Edding)
en comptes de retoladors normals, perquè si es mullen o algú les toca amb les
mans suades no es correrà la tinta.
De
la mateixa manera, en comptes d’un dibuix es poden fer servir fotografies,
retalls de revistes, impressions fetes amb una impressora...
MATERIAL: folis, retoladors de tinta permanent, cinta adhesiva de doble cara, tisores.
