|
||||||
|
Secció patrocinada per: |
|
10. CAPGROSSOS I NANS (“CABEZUDOS”) |
10.1. Tècnica senzilla: CAPGRÒS AMB CAPSA DE CARTRÓ
Per
començar a transformar la capsa en un capgròs la folrarem tota d’un color, tot
depenent del personatge que volem que representi (feu servir paper de colors no
massa prim). Els nens, després, dibuixaran sobre uns folis de paper els ulls,
les celles, les pestanyes.... Retallaran tot això i ho enganxaran a la part
frontal de la capsa.
Perquè
els infants puguin veure-hi un cop el portin posat, cal foradar un espai que
coincidirà amb la boca del capgròs. Els llavis es poden fer amb paper cargolat
per donar-los una mica de volum. També s’hi poden fer les galtes i les orelles.
I amb llana, li podem fer una bona cabellera!
10.2. Tècnica bàsica: CAPGRÒS DE PAPER MÂCHÉ
Aquest
és un taller que fa tota la unitat alhora en cooperació. Si voleu, podeu
començar fent alguns dibuixos, per tal de decidir quin aspecte tindrà finalment
el capgròs.
Inflem
un globus gran i resistent (podeu fer servir un d’aquells globus gegants inflat
fins a la mida que vulgueu donar-li al cap), i el col·loquem sobre un suport
per tal de facilitar i estabilitzar el procés de construcció. Tot seguit,
agafem paper de diari i en fem trossos (estripant, no pas retallant). Preparem
la cola sense grumolls i impregnem el paper de diari (per mes detalls, veieu
les instruccions que dono sobre la PREPARACIÓ DEL PAPER
MÂCHÉ). Cobrim tot el globus amb els papers encolats, pensant sempre que el
capgròs ha d’anar recolzat sobre les espatlles, per tant, hem de deixar una
tros de la part inferior del globus per cobrir. Perquè quedi resistent haureu
de fer unes quantes capes de gruix (entre 6 i 9; paciència!). El nas, les
orelles, les galtes, les celles... els podem fer amb manyocs de paper de diari
(encolats i ben escorreguts) que després cobrirem amb un altre tros de paper
per subjectar-los.
Deixem
eixugar el capgròs en un lloc on li toqui l’aire, durant 5 o 6 dies, bàsicament
fins que quedi dur. Després podrem desinflar i treure el globus que ens ha
servit de base. Quan és ben eixut ja el podem pintar.
Sobretot!
En el procés d’elaboració no us oblideu de fer-hi el forat per on mirarem.
10.3. Tècnica intermèdia: CAPGRÒS AMB ESTRUCTURA INTERNA
Aquest
és un taller que fa tota la unitat alhora en cooperació. Si voleu, podeu
començar fent alguns dibuixos, per tal de decidir quin aspecte voleu que tingui
el capgròs. Seguidament, preneu argila i doneu forma a la vostra idea,
construint un petit model a escala.
El
següent pas és prendre una galleda, posar-la al cap d’un noi i marcar l’alçada
dels ulls. Amb ajuda d’un trepant haurem de fer dos forats a la galleda (amb
molt de compte de no trencar-la) que seran els forats per on mirarem.
Seguidament, sobre la galleda anirem creant una sèrie d’estructures internes
que fabriquem a partir de xurros de paper de diari enrotllat i cinta adhesiva
d’embalar.
Ara
ja podem començar a recobrir tota l’estructura. Ho podem fer amb paper mâché
(igual que a la tècnica anterior), però quedarà encara millor si fem servir
cartró-pedra. El cartró-pedra és un paper mâché especial, més esponjós,
fabricat industrialment a partir de paper, cartró, guix, oli secant,... El
podeu comprar preparat en làmines seques. Aquestes làmines tenen una textura
llisa per un cantó i més rugosa per l’altra. També se l’anomena cartró faller,
ja que és el material que es fa servir per fer els ninots de les falles
valencianes.
Prepareu-vos
una palangana amb aigua i un plat amb cola d’empaperar espessa (per mes
detalls, veieu les instruccions que dono sobre la PREPARACIÓ
DEL PAPER MÂCHÉ). Heu d’humitejar el cartró-pedra en aigua, sucar-lo
després amb la cola i, a l’igual que a la tècnica anterior, anar recobrint
l’estructura interna del capgròs fins a donar-li la forma desitjada. Aneu-vos
guiant per l’esbós que vau fabricar en argila.
Assegureu-vos
que els dos forats dels ulls queden destapats!
Finalment,
només cal deixar eixugar el capgròs fins que quedi dur (5 o 6 dies) i
pintar-lo.
Complementeu-lo
amb una bona disfressa.
10.4. Tècnica avançada: CAPGRÒS A PARTIR D’UN MOTLLO
Aquest
és un taller que fa tota la unitat alhora en cooperació. Comenceu fent alguns
dibuixos, per tal de decidir quin aspecte voleu que tingui el capgròs.
Seguidament, heu de prendre una gran quantitat d’argila i donar forma a la
vostra idea, construint un model a mida natural (si voleu, per estalviar
argila, podeu agafar un tac gros de fusta i anar-hi posant l’argila per sobre).
Heu de donar forma a tots els detalls: els ulls, les celles, la boca, el nas,
el cabell, les galtes, barrets, mocadors...
Un cop acabat el model deixarem que s’assequi
superficialment i el recobrirem amb escaiola per fer-ne el motllo. Haureu de
comprar uns quants rotllos de bena d’escaiola (en trobareu a les farmàcies).
Primer unteu el cap que heu modelat amb crema de tipus Nivea, perquè més tard
l’escaiola es desenganxi fàcilment. Després cal tallar la bena a tires; aquestes tires
es mullen en aigua (poseu-vos una palangana a prop) i es van col·locant sobre
el cap, bo i marcant bé la forma de la boca, el nas, els ulls, els cabells... Quan tot el capgròs estigui cobert d’escaiola per
una capa suficientment gruixuda, la deixarem assecar durant 10 minuts i després
comencem a retirar-la amb molt de compte, i la posem a assecar el temps que
faci falta fins que quedi ben seca.
Evidentment us deveu estar demanant, ¿com podré
treure l’escaiola si tot el cap està recobert amb ella? La resposta és que heu
de fer dos motllos: un de la part davantera del cap, i un altre de la part del
darrera. Pinteu una ratlla sobre el cap d’argila per saber on comença una part
i acaba l’altra. Un cop acabats, els dos motllos haurien d’encaixar
perfectament. Cada motllo d’escaiola, un cop sec, es pinta per dins amb esmalt
sintètic (això facilita el desemmotllat).
Un cop seca l’escaiola i la pintura, es fan servir
aquests motllos per anar-hi posant per la part interna les tires de paper mâché
o de cartró-pedra (veieu la tècnica anterior; per més seguretat, podeu untar
l’interior del motllo amb Nivea per facilitar el desemmotllat). Quan tot el
motllo està recobert pel seu interior amb les suficients capes de paper, les
deixarem eixugar durant uns quants dies i després desemmotllarem el paper mâché
separant-lo de l’escaiola.
El següent pas és unir les dues peces que han sortir
dels motllos. Això ho fem per l’interior amb cinta adhesiva i per l’exterior
amb paper mâché. Ara tenim l’oportunitat de fer-hi encara alguns retocs a la
figura amb més paper mâché, i de corregir les imperfeccions (es pot fer amb
massilla, que després polim amb fibra de vidre).
Durant la col·locació del paper penseu a deixar
lliure el forat per on mirarem. Habitualment acostuma a ser la boca del
capgròs. Si el forat no us ha quedat perfecte, el podeu acabar de perfilar, amb
molt de compte, amb l’ajuda d’un cúter, i després l’acabeu de retocar amb paper
mâché. Normalment se sol cobrir aquest forat amb tela mosquitera negra, subjectada
per la banda de dins, de manera que la persona que porta el capgròs pot
veure-hi a través de la mosquitera, però la gent de fora només veu el color
negre de la tela.
L’últim pas és
- Imprimació o capa aïllant
- Colors de base
- Detalls a pinzell
- Capa protectora amb vernís transparent o amb
cola blanca diluïda en aigua
I ja està! Només resta complementar el capgròs amb
una disfressa addient.
L’avantatge d’aquesta tècnica és que permet fer
vàries còpies idèntiques de la mateixa figura a partir del motllo.
10.4. bis. Variant de la tècnica anterior
Una variant més simple de la tècnica anterior
consisteix en què, un cop acabat el model d’argila a mida natural, en comptes
de recobrir-lo amb escaiola per fer el motllo, es recobreix directament amb el
paper mâché per fer el capgròs. També en aquest cas s’ha de tenir en compte de
fer-lo en dues parts per facilitar el desemmotllat. Per evitar que el paper
quedi enganxat a l’argila, abans cobrirem tota la maqueta amb plàstic flexible
(del que es fa servir per embolicar aliments).
10.5. Alguns exemples de capgrossos fets per professionals
Observeu
la cura que han tingut a perfilar i donar forma a tots els detalls: les
arrugues i expressions de la cara, els cabells, barbes i bigotis, els llaços,
botons, ornamentació de barrets i corones,... També la fase de pintura ha
tingut una importància fonamental.
Totes
les figures són somrients, alegres i simpàtiques. També un pèl grotesques;
recorden, en certa manera, una caricatura.
