NEPTÚ, el blau llunyà

Òrbita i rotació

Dels 8 planetes oficials, Neptú és el que està més allunyat del Sol: es troba a 4.500 milions de Km de l'astre rei (30 vegades més lluny que la Terra), per la qual cosa la llum de la nostra estrella triga més de 4 hores en viatjar fins allà, i arriba amb una intensitat 900 vegades més feble de com ens arriba a nosaltres.

És el planeta més lent del Sistema Solar: triga gairebé 165 anys en completar una òrbita al voltant del Sol.

El descobriment de Neptú, l'any 1846, va ser un triomf dels matemàtics. Les irregularitats que observaven a l'òrbita d'Urà els va fer predir l'existència d'un vuitè planeta; quan els astrònoms van enfocar els seus telescopis cap allà on els matemàtics deien, varen descobrir a Neptú.

Massa i dimensions

Neptú és un gegant gasós 58 vegades més gran que la Terra en volum. El seu diàmetre és de 49.528 Km (4 vegades el terrestre). La seva massa és 17 vegades superior a la del nostre planeta.

Atmosfera, superfície i clima

A l'orbitar tan lluny del Sol, Neptú rep molt poca calor. La temperatura a les regions més altes de l'atmosfera és de -218 °C sota zero.

Quan la sonda Voyager 2 va visitar el planeta el 1989, es va trobar amb una preciosa bola de color blau amb algunes bandes allargades de núvols de color blanc. També va descobrir la Gran Taca Fosca, un sistema de tempestes tan gros com la Terra al voltant del qual els vents bufaven a 2.400 Km/h, els més ràpids que s'han vist mai al Sistema Solar. Posteriorment, observacions del telescopi espacial Hubble van comprovar que la taca havia desaparegut, tot i que després se n'han vist aparèixer i desaparèixer dues taques més.

L’atmosfera es composa principalment d’hidrogen i heli, amb un petit percentatge de metà que és el que li dóna el seu color.

Posseeix un camp magnètic 27 vegades més intens que el de la Terra.

Satèl·lits i anells

Se li coneixen 13 satèl·lits, però només un de grans dimensions: Tritó, un dels cossos més freds del Sistema Solar (-235 °C sota zero). La sonda Voyager va veure en ell guèisers que expulsaven neu de nitrogen. També té la particularitat de ser l’única d’entre les llunes més grans del Sistema Solar que orbita en sentit contrari a la rotació del planeta, la qual cosa fa sospitar que es tracta d’un cos que no es va formar juntament amb Neptú, sinó que va ser capturat posteriorment per efecte de la gravetat.

Neptú està envoltat d’un sistema d’anells feble i irregular, que no és directament visible des de la Terra.

Observació

Neptú no és visible a simple vista, i fins i tot amb els prismàtics es veu com un punt extremadament dèbil (la qual cosa el fa difícil de trobar). Amb el telescopi amb prou feines s’aprecia el seu volum, i és fàcil confondre’l amb una estrella.

Aquestes característiques fan difícil poder-lo localitzar. En els propers anys es trobarà entre les constel·lacions de Capricorn i Aquari, però no és possible trobar-lo amb el buscador del telescopi, així que hem de fer servir mètodes que ens permetin acostar-nos a ell i diferenciar-lo de les estrelles del voltant. Un possible mètode és fer servir algun programa informàtic astronòmic que ens mostri Neptú junt amb el fons d'estrelles. Aleshores dibuixem un "camí" que, partint d'una estrella brillant propera, vagi passant per diferents estrelles dèbils fins a arribar al planeta.

Des de la Terra presenta un diàmetre aparent de poc més de 2", així que per apreciar volum en ell ens cal un telescopi de diàmetre mig (p.ex. 200 mm) amb 250 o 300 augments.