URÀ, el planeta inclinat

Òrbita i rotació

Urà és el penúltim planeta. Es troba a 2.872 milions de Km del Sol, una distància 19 vegades més llunyana que la Terra. La llum del Sol triga 2 hores i 40 minuts en viatjar fins a ell, i arriba amb una intensitat 370 vegades més feble de com ens arriba a nosaltres.

Fou descobert el 1781 per un aficionat, William Herschel, amb el telescopi que ell mateix s'havia construït. Això significà una revolució, ja que tots els planetes que se sabien fins aleshores (des de Mercuri fins a Saturn) eren coneguts des de l’antiguitat.

El que fa a Urà més característic és que està tombat de costat: la inclinació de l'eix de rotació és de gairebé 90º, de manera que quan el Voyager 2 el va visitar el 1986 se'l va trobar amb el pol sud apuntant directament cap al Sol. A mesura que Urà avança en la seva òrbita al voltant del Sol, la part il·luminada del planeta va canviant: l'any 2007 el Sol il·luminava l'equador del planeta, i quan arribi el 2028 serà el pol nord el que apuntarà cap al Sol.
El planeta triga 84 anys en completar una òrbita sencera (la Terra en triga 1). En conseqüència, passa una cosa molt curiosa amb els dos pols d'Urà, i és que en ells durant 42 anys seguits és de dia, i després durant 42 anys seguits més és de nit.

Massa i dimensions

Urà és un gegant gasós 63 vegades més gran que la Terra en volum. El seu diàmetre és de 51.118 Km (4 vegades el terrestre). La seva massa és gairebé 15 vegades superior a la del nostre planeta.

Atmosfera, superfície i clima

És d'un color blau verdós uniforme, i presenta molt poca activitat visible a la seva superfície (vull dir que, al contrari que als altres planetes gasosos, no s'aprecien en ell núvols en evolució o en moviment, sinó que està recobert per una boirina d'aspecte uniforme).

L’atmosfera es composa principalment d’hidrogen i heli, amb un petit percentatge de metà que és el que li dóna el seu color.

Posseeix camp magnètic, però és més feble que el de la Terra.

Satèl·lits i anells

Se li coneixen 27 satèl·lits, la majoria batejats amb noms de personatges femenins de les obres de William Shakespeare. Els més grans són Ariel, Umbriel, Titània i Oberó.

Un altre satèl·lit interessant és Miranda, que presenta arreu una enorme quantitat de fractures, la més gran de les quals, Verona Rupes, és el penya-segat més alt del Sistema Solar (amb alçades de 5 km que podrien arribar als 20 km).

També té un sistema d'anells, però són molt foscos, per la qual cosa no són visibles directament des de la Terra.

Observació

Per observar Urà, el primer és saber on buscar-lo. En els propers anys es trobarà entre les constel·lacions d'Aquari i Peixos, però com que brilla molt poc, costa de reconèixer. Per això es fa imprescindible consultar abans la posició exacta que ocuparà en el dia de l'observació respecte a les estrelles del voltant.

Urà és molt difícil de veure a simple vista. Amb els prismàtics té aparença d'estrella (potser amb un lleuger to verdós). Des de la Terra presenta un diàmetre aparent inferior a 4", així que per apreciar una mica de volum en ell ens cal un telescopi amb 150 o 200 augments. D'aquesta manera en veureu el disc de color verdós, però sense poder distingir cap més detall.

El seu satèl·lit més gran, Titània, és pot arribar a veure amb telescopis grans (de 250mm de diàmetre) si disposem d'un cel fosc. Amb aparells de 300mm també podem aspirar a veure Oberó i Ariel.