|
||||||
Hi ha multitud de mètodes per combatre’l; jo us enumeraré
els que conec, però us deixo en mans vostres el fet de valorar quins us
convenen més. Això sí, sobretot, parleu i poseu-vos d’acord tot l’equip de caps
sobre quins mètodes voleu aplicar, perquè aquest és un tema que pot generar
conflicte amb els nens i entre vosaltres. Ah!, i no se us acudeixi fotre "bronca"
als nois i a continuació anar a fer la vostra festa i fer el xivarri vosaltres!
MÈTODE 1. ELS CONTES.
Es eficaç amb la branca de Castors i fins i tot la de Llops.
Consisteix en agafar un llibre molt gros de contes, i cada nit, un cop tots els
nens i nenes ja estan dins el sac, deixant com a llum només la d’un lot, aneu
llegint els contes un a un fins que tots els nens estan adormits.
Avantatges: al
tercer conte dormen tots.
Inconvenients: si
teniu els nens en tendes o habitacions separades haureu de repartir-vos un cap
a cada tenda; penseu a portar un llibre de contes per cada cap; podeu fer torns
rotatoris, de manera que cada nit els toqui un cap diferent.
VARIANT MUSICAL DEL
MÈTODE 1.
Si teniu vena de músics, preneu la guitarra i els canteu ben
fluixet cançons d’anar a dormir. Ells NO poden cantar; només els caps.
Tingueu-los igualment dins els sacs i amb els llums apagats. Assegureu-vos de
tenir un bon repertori (podeu consultar el meu CANÇONER).
Avantatges:
dormiran com angelets.
Inconvenients: us
heu d’aprendre les cançons.
VARIANT PER A NOIS
GRANS DEL MÈTODE 1.
Amb els Ràngers, en comptes de contes els hi explicareu
històries de por i de misteri. Igualment els heu de fer estar dins el sac i a
punt per anar a dormir. Parleu fluixet i poseu una veu misteriosa. El problema
és que no podeu llegir les històries d’un llibre, perquè cal que semblin
verídiques, així que us les heu d’aprendre de memòria.
Avantatges: de
vegades funciona
Inconvenients:
els Ràngers triguen estona a dormir-se, i després d’uns dies se us pot acabar
el repertori.
Podeu consultar el nostre REPERTORI D’HISTÒRIES DE POR I DE MISTERI.
MÈTODE 2. LA BRONCA
Després de mitja horeta deixant que facin, un cap es lleva
emprenyat, fot quatre crits i els fa callar. Es queda dret en silenci al costat
de la tenda. Si comença de nou la xerrameca, els torna a avisar (que sàpiguen
que encara hi és). Si comença un tercer cop, amenaça a la persona en concret de
què la farà sortir a fora a córrer. Normalment fins aquí es suficient, però si
encara continuen, és important que us feu valer i acompliu el càstig, perquè si
no una altra vegada no us prendran seriosament. No us faci por de fer sortir un
nen a córrer (només un, perquè dos es fan companyia). Si en el moment de
voler-lo fer sortir us promet que no tornarà a xerrar, doneu-li una
oportunitat, però no li’n deixeu passar un altre.
Avantatges: és
eficaç.
Inconvenients:
MÈTODE 3. DEIXAR FER
Posar la tenda de caps ben lluny de la dels nois i deixar
que facin. Això sí, a les 8:00h toca llevar-se, tant si han dormit com si no.
Avantatges: les
dues primeres nits hi ha xivarri, però a partir de la tercera ja estan cansats
i dormen.
Inconvenients:
Els tres primers dies us trobareu amb cares de son, apatia i poques ganes de
fer coses, la qual cosa repercuteix sobre les activitats. De vegades hi haurà
nois que voldran dormir però no podran per culpa dels altres.
MÈTODE 4. EL
CONTRACTE
Es tracta de pactar entre els nois i els caps fins a quin
punt tenen permís per xerrar al vespre. P. ex. “Us podeu quedar desperts fins a
les dotze, però després tothom a dormir”, o p. ex. “podeu parlar però fluixet,
que no vull que desperteu a ningú”, o p. ex. “us deixo mitja hora per xerrar,
però després vull silenci”, o p. ex. “el que no tingui son que se’n vagi al
menjador, però no feu xivarri, i m’heu de prometre que a la una us n’anireu al
llit”. Permeteu-los de negociar l’hora, si així ho demanen. Feu-los veure que
dipositeu la confiança en ells per acomplir el tracte.
Avantatges:
sovint els nois agraeixen que confieu en ells, i fan els possibles per acomplir
el tracte.
Inconvenients: a
l’hora pactada (o 20 minuts més tard) us haureu de llevar i comprovar que
efectivament tothom se n’ha anat a dormir. Si no és així, mostreu-vos aïrats i
dolguts per no poder confiar en ells. Si a partir d’aquí no callen, us recomano
passar al mètode 2.
MÈTODE 5. CANSAR-LOS
DURANT EL DIA
És de calaix que si canseu els nens durant el dia amb
activitats físiques molt fortes, després a la nit dormiran com una soca.
Inconvenients:
Potser funciona, però no em sembla gaire correcte condicionar les activitats
educatives que heu de dur a terme durant el dia amb l’únic objectiu de què us
dormin bé a la nit. Per altra banda, no és gens recomanable que facin exercici
just abans d’anar a dormir, perquè es desvetllaran (per culpa de les hormones
que el cos segrega).
MÈTODE 6. “S’HA
ESCAPAT UN BOIG”
Sempre amb nanos grans (més de 11 anys), la història o rumor
de què un boig s’ha escapat del manicomi en el poble del costat, o similarment,
la història de què hi ha animals salvatges voltant pel bosc, sol crear un clima
“d’acolloniment” que ens pot ser útil per fer-los callar. Es tracta
d’acostar-se molt sigil·losament fins a la tenda on se sent el xivarri.
Prepareu-vos per sortir corrents. Heu de fer sorollets per fora la tenda, res
d’espectacular, simplement grateu amb les ungles el sobretoldo durant una
estona fins que se n’adonin que se sent un soroll estrany; quan reuneixin el
valor per sortir fora a mirar vosaltres ja heu de ser dins la vostra tenda. Si
el xivarri continua podeu passar a fer accions més extremes, com desmuntar-los
la tenda o fer-los volar el sobretoldo. Prepareu-vos perquè us vindran a buscar
a la vostra tenda: que us trobin dins del sac i en calçotets, feu-vos els
adormits i comporteu-vos com si no sabéssiu de què parlen. Que no se us escapi
el riure.
Avantatges: us
divertireu molt.
Inconvenients: si
de debò s’acolloneixen es poden negar a fer alguns dels jocs que tingueu
preparats per a la nit. Sobretot, no practiqueu aquest mètode amb nens petits o
us podeu trobar amb autèntics drames.