| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: problemes freqüents.

Problemes freqüents amb nens i adolescents.

 

“ESCAQUEJATS” DE LA FEINA

 

Durant les sortides i campaments sovint hem d’encomanar algunes feines als nois i noies (parar i desparar la taula, rentar el plats, ajudar a la cuina, netejar el camp, endreçar la tenda, anar a buscar aigua...). Igualment durant els caus (escombrar, recollir el material, llençar les escombraries,...). O a l’hora de preparar els projectes de la Unitat (comprar el material, trucar a la RENFE, parlar amb l’Ajuntament,...). Passa sovint que hi ha nois que es repengen en la resta, deixen que sigui un altre el qui treballi, i ells “s’escaquejen”, intenten treballar el mínim, o fins i tot es dediquen a jugar mentre els altres penquen.

 

El problema dels nois i noies que es desentenen a l’hora de fer les feines que els encomanem és un tema complex, que afecta aspectes de la pròpia naturalesa humana, i toca conceptes com els de responsabilitat i compromís.

 

Per pròpia naturalesa, l’ésser humà, en general, sempre intenta aconseguir el màxim de satisfacció amb el mínim d’esforç. És per això que la majoria tenim a casa màquines i invents que ens faciliten la feina: rentadora, rentavaixelles, aspiradora, i detergents gairebé màgics que treuen les taques sense haver-nos d’esforçar. Forma part de la cultura en que s’han educat els nois i noies: les coses es fan soles (o les fa la mama) i a nosaltres només ens queda gaudir.

 

Per altra banda, hi ha el tema de la responsabilitat. La responsabilitat implica dos punts:

  1. Ser conscients dels nostres deures
  2. Estar disposats a obrar d’acord amb els mateixos

La responsabilitat s’educa des de petits i s’assoleix amb la maduresa de la persona. Quan més gran ets, més responsable. Però en general, avui en dia tendim a atorgar als nens menys responsabilitats de les que realment serien capaços d’assumir. Ens pensem que encara són massa petits per fer les coses, i per tant els evitem d’agafar noves responsabilitats, i amb això també estem fent que creixin més a poc a poc, o, fins i tot, que arribin a adults essent uns irresponsables (cosa no tan estranya de veure avui en dia).

 

I en tercer lloc hi ha el concepte de compromís. El compromís és portar el tema de la responsabilitat un pas més enllà. Significa que cada persona ha de sentir-se responsable de la societat on viu, i per tant, ha d’estar disposada a fer feines en benefici, no d’ella mateixa, sinó de la societat. El compromís és un concepte que els escoltes ens estimem molt; és allò de “deixar el món una mica millor de com l’has trobat”; és el que fem quan organitzem la neteja d’una font, una recollida d’aliments en favor del Tercer Món, o una actuació de teatre per als avis de la residència. És estar disposat a treballar en favor dels altres.

 

Ja he dit abans que els humans busquem obtenir el màxim de satisfacció amb el mínim d’esforç. Per tant aquí hi ha dos punts on treballar.

 

Maximitzar la satisfacció: això s’aconsegueix amb el reconeixement dels altres per la feina que duem a terme. Si el nen veu que nosaltres, i també la resta de nens, reconeixem i agraïm la feina que fa; si veu que el felicitem per lo bé que ha rentat els plats; si obté un aplaudiment dels altres per lo bo que ha quedat el dinar; si el seu grup guanya el premi a la tenda més ben endreçada; si els pares el feliciten l’últim dia per lo net que ha quedat el terreny d’acampada... en fi, us pot semblar que són xorrades, però en el fons els estem motivant. Motivant perquè se sentin satisfets i reconeguts per la seva feina.

De vegades, un simple copet a l’esquena, una carícia al cap acompanyada d’unes paraules d’elogi, poden aixecar la moral de qualsevol,... i sens dubte d’una manera molt més eficaç que “fotre’t una bronca perquè no fas bé la teva feina”.

També tot el que vagi encaminat a fer la tasca més agradable ajudarà a donar més satisfacció per la mateixa:

 

Minimitzar l’esforç: això s’aconsegueix repartint les feines entre tots. Si les feines no estan ben repartides, hi haurà algú que gairebé no haurà fet res mentre que un altre se la carregarà tota.

A l’hora de planificar el camp, heu de pensar molt bé en les feines que tocarà fer, per poder-les repartir entre els grups de manera equilibrada CADA DIA. He posat en majúscules les paraules “cada dia” perquè m’interessa ressaltar que no és convenient establir torns entre els grups que facin que un dia tinguis molta feina i al dia següent descansis i no facis res perquè “li toca a l’altre grup”. És preferible repartir les feines de manera que cada dia tots hi hagin de dedicar, si fa no fa, el mateix temps. Si per exemple sabeu que rentar els plats ocupa el doble de temps que la resta de feines, doncs serà millor que hi hagi  dos grups treballant conjuntament per fer-la.

També les feines han d’estar ben equilibrades dins del grup, de manera que tots els nens d’un mateix grup, facin si fa no fa la mateixa càrrega de feina. Això s’aconsegueix amb criteris d’eficiència i d’equitat, com per exemple:

Hi ha dos punts, però, que heu de tenir molt en compte perquè tot això funcioni:

 

Educar la responsabilitat

Educar el tema de la responsabilitat significa que els nens, des de petits, han d’anar agafant responsabilitats creixents, és a dir, que cada cop els hem d’encarregar feines més difícils, perquè d’aquesta manera els estem ajudant a créixer. I això ha de ser així, no només al cau, sinó també cada nen a casa seva; així que haureu de treballar d’acord amb els pares. No estic dient que els haguem de carregar de feina, no. No es tracta de que els nens ens facin “d’esclaus de la neteja”. El que estic dient és que:

  1. Els nens han de fer-se responsables de les seves coses (és a dir: han de fer-se el seu llit, han de recollir el seu plat, han d’endreçar les seves joguines, han de posar al cistell la seva roba bruta, etc.)
  2. I també han de fer-se càrrec d’alguna feina comuna, que conforme van creixent, més difícil ha de ser (el fill de 7 anys llença la bossa de les escombraries, el de 9 posa els plats al rentaplats i el de 10 escombra el menjador).

Als nens els agrada que els encarreguem noves feines, més importants, perquè els demostra que confiem en ells i que reconeixem que es van fent grans. A part, els adolescents poden sentir que els tractem “com a adults” si els encarreguem feines importants (triar ells el lloc per anar de vacances, trucar a l’hotel, encarregar els bitllets de tren,...).

No espereu que facin totes les coses bé a la primera. És segur que al principi, quan els encarregueu per primera vegada una feina, cometran errors i s’equivocaran en alguna cosa. Però heu de tenir paciència, i no renyar-los, sinó animar-los, ensenyar-los a fer-ho correctament i confiar en les seves possibilitats.

La responsabilitat, ja ho he dit abans, té dues parts:

  1. Tenir consciència dels propis deures: els nens han d’aprendre que han de fer-se càrrec de les seves coses. També han de saber que s’han de fer càrrec d’alguna feina comuna (és la seva obligació, perquè vivim en família, i per tant han d’ajudar en la mesura de les seves possibilitats). Això és fàcil per a ells d’entendre, però si nosaltres sempre els hi fem tot, mai no ho arribaran a aprendre.
  2. Estar disposats a actuar d’acord amb aquests deures: aquesta part és més complicada, perquè, tot i reconèixer quins són els propis deures, els nens sempre estaran més temptats de deixar-los per més tard, d’anar a jugar, marxar amb els amics, o fer qualsevol cosa més divertida, i deixar la feina per a última hora. En aquest camp els adults hem de ser insistents, i demanar-los que primer facin la feina, i després ja els quedarà temps per jugar o pel que vulguin. Resulta molt útil que, en el planning de cada dia, hi hagi unes hores expressament dedicades a fer els deures o les feines que cadascú té encarregades. Si tothom sap que “ara és hora de treballar” la temptació de deixar-ho per més tard serà més petita.

Els adults també els hem de motivar elogiant la seva feina, reconeixent-la, i demostrant la nostra satisfacció al saber que podem confiar en ells.

 

Desvetllar el compromís

El compromís, com he dit abans, és sentir-se responsable envers la societat; és estar disposat a treballar en favor dels altres. Arribar a aquest nivell no és fàcil, i forma part de l’educació que al llarg dels anys anirà rebent un escolta. En aquest sentit es tracta de què els caps feu la feina ben feta, i penseu que els jocs i les activitats que feu al cau no estan destinats simplement a entretenir una estona la quitxalla, sinó que veritablement tenen una missió: la d’educar.

Hi ha diversos camps sobre els que heu de treballar:

  1. La persona ha de sentir-se una part integrant de la comunitat, l’ha de fer seva (ha de sentir que aquell és EL SEU barri, LA SEVA ciutat, EL SEU país).
  2. Heu de fer descobertes que ajudin als nois a sentir-se propers i solidaris amb els problemes dels altres (una visita a una entitat que treballa amb immigrants, a una escola de nens amb disminucions, a una protectora d’animals,...).
  3. Han d’aprendre que és possible d’intervenir en la societat, d’actuar sobre ella, millorant i canviant les coses que no ens agraden.
  4. Heu de dur a terme accions i projectes en grup amb esperit de servei a la societat, repartint-vos adequadament les feines conforme a la “Pedagogia del Projecte”.

Totes aquestes coses tenen molt a veure amb el Mètode Escolta, i per tant us recomano que llegiu els següents apartats: