La feina de fer de cap.
BATERÍA DE “SOLUCIONS”
Un cop tots els
caps heu respost individualment el qüestionari, ha arribat el moment de
posar-vos en grup i analitzar conjuntament les respostes.
En aquelles preguntes on la resposta sigui “NO” és allà on esteu fallant, i on haureu de concentrar els vostres esforços per millorar.
A continuació us
dono algunes pistes que us ajudaran a fer aquest anàlisi:
PREGUNTA 1.
Abans de començar
el curs, els caps us hauríeu d’haver reunit per parlar de la
disponibilitat i les expectatives de cadascú de vosaltres. D’aquesta manera
tothom sap exactament què és el que pot esperar de l’altre. Si no ho vau fer en el seu moment, us convido a fer-ho ara:
- Estudieu o treballeu?
- De quant temps lliure disposeu?
- Creieu que tindreu vacances a l’estiu
per anar de campaments?
- Caldrà demanar reforços externs en
època d’exàmens?
- Teniu altres responsabilitats en
d’altres entitats?
- Teniu compromisos familiars o de
parella?
- Que creieu que podeu oferir al cau?
- Que n’espereu obtenir?
- Esteu interessats en fer alguna
formació o curs per a monitors?
- Com us agradaria que fos la relació
entre vosaltres els caps?
PREGUNTA 2.
Els coneixement i
habilitats per dur a terme una determinada tasca s’adquireixen amb
l’estudi i l’experiència. Si és el
teu primer any fent de cap, et recomano aprendre dels altres caps més veterans.
Si és el teu segon any, seria convenient que t’apuntessis a algun curs de
formació de monitors. Si el teu problema és que no disposes de prou temps lliure com per anar a fer
cursos de formació, aleshores et recomano ser autodidacta: intenta llegir i
aprendre per tu mateix.
En aquesta web
t’ofereixo molts recursos per a la teva formació:
Ø
Consells per als caps i educadors
PREGUNTES 3 i 4.
No espereu a
l’últim dia per preparar el que fareu aquest dissabte, sinó que us heu de
programar els caus amb molta antelació; d’aquesta manera treballareu molt més
còmodes i relaxats. Resulta convenient anar amb 2 setmanes d’antelació
(és a dir, no fem una reunió per preparar el que farem aquest dissabte, sinó el
que farem d’aquí a dos dissabtes). No
cal que tota la feina es faci durant la reunió: hi ha moltes tasques que us
podeu repartir i fer-les cadascú a casa amb tranquil·litat.
PREGUNTA 5.
No cal dir que un
bar no és el lloc més adient per preparar les activitats, i tanmateix, és el
lloc que molts de vosaltres trieu per fer les reunions. Si el que voleu es
poder beure i picar alguna cosa mentre feu la reunió, ¿perquè no compreu
unes ampolles i uns cacauets i els
porteu al cau?
PREGUNTA 6.
És ideal si podeu
concretar un dia fix de reunió, així tothom el té reservat i no agafa altres
compromisos, ni tampoc cal estar discutint cada setmana per saber quan es torna
a quedar.
PREGUNTA 7.
El correu
electrònic és una eina que us pot facilitar molt la feina i evitar-vos moltes
reunions. Evidentment, perquè això sigui així, calen tres coses:
1) disposar de connexió a Internet i d’un
compte de correu
2) LLEGIR EL CORREU CADA DIA
3) ACTUAR: FER O RESPONDRE EL QUE ES DEMANA EN EL CORREU
Els punts 2 i 3
depenen sobretot del vostre nivell de compromís.
En quant al punt
1, ja dono per fet que avui en dia quasi tots els caps disposeu d’una connexió
a Internet (a casa, a la feina, o a la biblioteca). Si encara no tens un compte de correu, en
pots obtenir gratuïtament un de Gmail a https://accounts.google.com
(fes clic sobre el botó "CREAR CUENTA").
Si encara no els
tens, pensa en apuntar-te el telèfon de casa, el mòbil i el e-mail de tots els membres de
l’equip de caps.
PREGUNTA 8.
Per programar bé
la feina, és essencial tenir un calendari del que fareu com a mínim en els
propers 2 o 3 mesos.
Com fer-se un calendari? Preneu una agenda. Primer marqueu en ella els dies festius, les festes locals, aquells dies en què tindreu compromisos o exàmens, els dies reservats per a projectes de l’agrupament, els dies que haureu d’anar a formacions,...
Després dissenyeu el calendari de la branca: quan seran els caus, quan les sortides, quins dies reservem per als projectes de la branca, quins dies aprofitarem per fer extrajobs, quan posareu les reunions de pares, etcètera.
Idealment, podríeu
fer ja el calendari fins a final de curs, però si això és molt difícil,
concreteu com a mínim el del trimestre.
PREGUNTA 9.
Un eix d’animació
ajuda a que les activitats funcionin millor, a tenir els nens i nenes més
engrescats.
Ø
Com dissenyar un eix d’animació
PREGUNTA 10.
No sempre és
necessari, però de vegades ajuda a preparar més ràpidament els caus. Per
exemple, podríeu decidir que cada dissabte seguireu el mateix esquema:
1.
Comencem
el cau amb una cançó.
2.
La
primera hora la dediquem a jugar.
3.
En la
segona hora farem tallers, manualitats, o prepararem projectes de la branca.
4. Abans de marxar, netegem i escombrem els caus.
La manera concreta
com dissenyeu aquest esquema depèn de cada branca (no és el mateix treballar
amb nens de 6 anys que amb nois de 15). Us pot ajudar llegir l’apartat sobre
“jocs i activitats adequats per a l’edat” en aquesta secció:
Ø
Les branques escoltes. Els nens a cada
edat.
PREGUNTA 11.
Una Unitat ideal
és la que compta amb caps de 1er, 2on i 3er any. Per això se sol demanar als
caps que prenguin el compromís de fer de monitors com a mínim durant 3 anys.
Els caps de 1er any aprenen. Els de 2on aporten. I els de 3er ensenyen. Arribat el 4rt any, el cap veterà se’n va a una altra branca, i deixa que entrin caps nous, facilitant d’aquesta manera el relleu.
Aquesta situació
“ideal” poques vegades es dóna, perquè a la realitat ens trobem amb
altres problemes: la manca de nois i noies que vulguin fer de cap, monitors que
pleguen abans d’arribar als 3 anys, branques
compostes exclusivament per caps sense experiència,...
Per trencar aquest
cercle viciós, cal el compromís dels caps: per estar com a mínim tres
anys a la branca, per aprendre tot el que puguin en aquest temps, i per transmetre el que han après als caps
que vénen darrera seu, assegurant d’aquesta manera la continuïtat de la branca.
Si sou un equip completament novell, si a la vostra Unitat no disposeu d’un cap amb experiència, us recomano que us apunteu a cursos de formació de caps, i que intenteu llegir i aprendre tant com pugueu (veieu la resposta a la pregunta 2).
PREGUNTES 12, 13 i 14.
Per un cap que
porta molts anys al cau és
normal que, quan es tracta d’organitzar alguna cosa, de seguida li vinguin al
cap multitud d’idees i de qüestions a tenir en compte. Però per més experiència
que tingui, la seva obligació sempre serà preguntar als caps novells, per 4
motius:
- Primer, perquè tots els caps formem un
equip, i és entre tots que hem de prendre les decisions de forma
democràtica. És l’estil escolta.
- Segon, perquè la missió dels caps
veterans és ensenyar als caps novells. Si les decisions les prenguessin
els veterans tot sols,
sense consultar res, no estarien donant als novells l’oportunitat
d’aprendre.
- Tercer, perquè quatre cervells pensen
més que un de sol. Per molta experiència que un cap tingui, sempre hi
haurà coses que es descuidarà o li passaran per alt.
- Quart, perquè els caps novells representen la renovació, l’aire fresc. Si
només féssim cas del que diuen els veterans, cada any seria igual que
l’anterior. Però gràcies als caps novells podem tenir aquest punt de
frescor, de creativitat, de noves idees...
No obstant
això, sovint els caps veterans cal
que facin de locomotores; ells seran, la majoria de vegades, els líders que
guiaran, motivaran, i donaran cohesió i il·lusió al grup.
PREGUNTA 15.
El treball en
petits grups és una part essencial del mètode educatiu de l’escoltisme. Donada la importància d’aquest tema, si no
heu decidit encara com formareu les sisenes o patrulles, us convido a llegir
aquest tema que us ajudarà a fer-ho:
PREGUNTA 16.
En Baden-Powell solia dir “Per ensenyar anglès a en Johnny primer cal conèixer a en Johnny. També pot ser útil saber una mica
d’anglès."
El progrés
personal dels nois i noies és el nostre objectiu bàsic. Aquest dinamisme ens comporta dues coses:
- Una atenció personalitzada a cada noi
i cada noia, tot fent un seguiment seriós de l’evolució de cadascú.
- Mostrar a cada noi, de forma
explícita, els seus avenços en el terreny de la relació amb els altres, el
domini de tècniques concretes, el canvi d’actituds, etc.
PREGUNTA 17.
I doncs, què fem
al cau? Eduquem als nens i nenes, o tan sols els tenim una estoneta
entretinguts? Preparar els caus, les sortides i campaments amb l’única missió d’entretenir la canalla
em sembla una pèrdua de temps. Al contrari, la nostra missió ha de ser la d’EDUCAR els nens i nenes durant el temps de lleure.
I és aquesta la característica que
ens identifica com a escoltes.
La diferència
entre entretenir els nens o educar-los radica en:
1.
tenir
uns OBJECTIUS EDUCATIUS,
2.
i
preparar les activitats (jocs, tallers, projectes,...) inspirant-nos en
aquests objectius.
Ø
Com definir els objectius educatius
PREGUNTA 18.
Els escoltes volem
ajudar als nois i noies a créixer, i ho fem contemplant totes les dimensions de
la persona (les 5 dimensions de creixement personal). Cap d’aquestes dimensions
és més important que una altra, totes són importants. Deixar-ne una de
banda, no treballar una d’aquestes dimensions, és com deixar la persona
incomplerta, és com si la persona quedés coixa o manca.
Per mitjà d’aquestes preguntes vull que esbrineu quins aspectes esteu treballant, i quins altres esteu deixant de banda. Si en alguna de les qüestions heu respost que NO, significa que esteu descuidant una part de la formació de la persona, i que per tant heu d’estar atents a treballar-la a partir d’ara.
· Qüestions a, b, c > creixement físic
·
Qüestions
d, e, f > creixement intel·lectual
·
Qüestions
g, h, i > creixement espiritual
·
Qüestions
j, k, l > creixement afectiu
·
Qüestions
m, n, o > creixement social
Aquí podeu trobar
més detalls sobre aquests 5 aspectes de creixement de la persona:
Ø
Les 5 dimensions de creixement personal
PREGUNTA 19.
Probablement el
tret més característic de l’escoltisme, allò que ens diferencia d’altres
opcions d’educació en el lleure, siguin els projectes fets en grup. La
Pedagogia del Projecte és una manera de fer les coses, segons la qual els passos obligats de tot projecte són:
proposar, escollir, planificar, realitzar i revisar (de vegades hi afegim
algunes fases abans i després d’aquestes). El protagonista absolut de la
història, en totes i cadascuna de les esmentades fases, ha de ser el
nen.
La Pedagogia del Projecte hauria d’ésser el motor de la Unitat, ja que
si funciona estem potenciant tots els dinamismes de
l’escoltisme: el progrés personal, el compromís, la vida en petit grup, el joc
institucional, i sovint també, en
alguns projectes, la fraternitat universal.
Si a la vostra Unitat no esteu fent projectes en grup (o si els feu,
però no són els nens qui els preparen, sinó els caps), ho sento molt, però no
podeu dir que esteu fent escoltisme. Això no vol dir que no estigueu educant
als vostres nens i nenes, sí que els deveu estar educant, però no pas a través
del mètode escolta.
Aquí podeu aprendre més sobre la
Pedagogia del Projecte:
